Articles Entrades
La participació als mitjans tradicionals (II)
18 de maig de 2009
0
, , , ,

“Hola Karma! sóc una estudiant de la Universitat Abat Oliva, omireian la setmana passada vas venir a fer una xerrada sobre el periodisme ciutadà. He penjat l’article sobre la participació a la xarxa i la repercussió que pot tenir pel periodista. Espero que t’agradi. Ja em comentaràs què t’ha semblat. Em va semblar molt interessant el que ens vas explicar.
Gràcies!
Mireia Redondo

Això és el que em va escriure una de les alumnes de la classe de Ciberperiodisme, que imparteix la Sílvia Llombart a la UAO.

Allà vaig parlar, el passat 29 d’abril, sobre la Participació als mitjans digitals, com un element diferenciador.

I què vaig explicar que li va interessar a la Mireia?

Deixo aquí les meves notes … 

Una mica de història

** Fa gairebé 15 anys, les primeres portades dels diaris nacionals van fer la seva aparició a Internet al 1995. L’Avui, La Vanguardia, El Pais, El Mundo, El Periódico de Catalunya, l’ABC, etc. mostraven les seves notícies en formats digitals rígids, amb poc disseny i cap contacte directe amb el seu lector. Però ja estaven a la xarxa!

** Tres anys més tard, en 1998, Internet vivia un dels seus millors moments econòmics i els mitjans estaven prou consolidats com per desaparèixer. Les empreses periodístiques es plantejaven seriosament el que significava oferir informació gratuïta i buscaven fórmules màgiques per rendibilitzar dues redaccions (la del paper i la digital).

D’altra banda, s’enfrontaven a una creativitat ciutadana incipient, que amb les rudimentàries eines de l’època, estava plantejant nous reptes a la professió. Tothom podia crear el seu mitjà i informar, però eren pocs els que ho feien. L’HTML encara era complicat, les eines eren molt rudimentàries, calia ser tècnic informàtic o dotar-te de molta paciència.

** D’això fa 11 anys. Què ha passat en el terreny informatiu a la Xaimagesrxa en una dècada?  Llavors no havia blogs (diaris personals), ni YouTube (servidors de vídeos), ni Myspace (comunitats virtuals), ni Facebook (xarxes socials). Existien totes aquestes aplicacions però en un format més rígid i poc usable. Llavors tampoc es parlava de termes com ‘Periodisme ciutadà’, ni de ‘Web 2.0’ i ningú imaginava que els mitjans regalarien espais en les seves portades digitals per albergar els relats dels lectors en diferents formats. El lector estava amagat, relegat al correu personal amb alguna persona d’atenció externa, en missatges que potser ni es responien. El lector tampoc confiava gaire.

** La última evolució de la participació va començar cap el 2005. El ciutadà ja podia comentar i opinar (en notícies, fòrums, enquestes, blogs) i convertir-se en ‘periodista ciutadà’. Per descomptat, escriure personalment al periodista que havia escrit una informació que no era del tot precisa, o publicar el seu comentari (a favor o en contra, argumentat o no) en públic i obrir un debat sobre la professionalitat d’aquell periodista. I van començar a qüestionar-s’hi molts plantejaments clàssics de la professió, dins i fora dels mitjans.

I també si era positiva o no la participació, si calia que fos oberta o restringida, si calia que estigués moderada o no, etc. Finalment, i amb el pas del temps, cada mitjà decideix aquestes qüestions segons els seus criteris editorials. En qüestió de participació, no hi ha un referent que ens pugui servir a tots per un igual, de la mateixa manera que la informació pròpia la publiquem en base a uns criteris del mitjà.

Estem segurs que volem obrir vies de participació al nostre mitjà?
Eines de creació, edició, publicació i disseminació de la informació com els blogs, RSS,images Flickr, YouTube, Del.icio.us, Twitter, Technoratti o Meneame ja són familiars per a la majoria de persones que es mouen diariament per la Xarxa. Però ho són pels periodistes de les redaccions digitals?

Gràcies a aquestes eines 2.0 tots som emissors i receptors actius que creem els nostres espais d’opinió però que també esperen trobar-los en mitjans digitals. Tots tenim l’oportunitat d’informar, d’aportar detalls d’un succés, de denunciar i de reflexionar públicament des de les notícies, fòrums, enquestes, blogs, enviant relats en primera persona, etc. Això és una explosió de creativitat i opinió per la qual els mitjans tradicionals no estaven preparats. I quant dic tots, em refereixo a tots els que estem ara mateix en aquesta aula.

Aixequeu les mans els que hagin escrit alguna vegada un comentari en una notícia? Quants heu enviat una foto, vídeo, text, àudio? Els lectors som tots.

S’ha de tenir en compte que l’audiència dels mitjans digitals no és pas com la dels mitjans tradicionals. Els lectors no són únicament números de vendes de diaris o telespectadors anònims… aquests tenen noms i cognoms, seudònims que remeten a una persona concreta, que manifesta la seva opinió la qual, si no és ofensiva, s’ha de respectar.redes-sociales

Hi ha un sentiment generalitzat a la Xarxa que els mitjans digitals tracten a les seves audiències d’una manera experimental. Ja sabem tots que a milers de visites de lectors més oportunitats hi ha de que la publicitat piqui a la nostra porta. I això, especialment pels mitjans privats, és la via de salvació, el flotador al qual agafar-se per rendibilitzar les seves redaccions i continuar creixent.

En general, els lectors se senten tractats, en moltes ocasions, com  ‘hamsters’. Perquè se’ls demana que actuïn aquí, que diguin la seva allà, que enviïn informació pròpia… però una vegada l’han fet, què? On és el tracte humà amb els periodistes de la redacció? Tot això està canviant i poc a poc, els professionals de la informació estem entenent que donar cabuda als lectors en els mitjans no significa únicament traçar-li’s el camí d’on poden i no poden dir la seva.

Què implica un departament de ‘Participació’?
Aquesta és una pregunta a fer-se sent conscients del què implica això. La informació del lector és tan delicada com la nostra. L’ètica que hem de tenir amb el seu contingut ha de ser tan curosa com la que tenim amb les nostres notícies que publiquem al mitjà.

participacion_ciudadanaO més, diria jo. Perquè les eines per replicar contingut en qualsevol format a la xarxa són múltiples i no sempre es pot estar completament segur de si una foto és de qui la té en el seu blog, o si aquest autor l’ha copiat d’un altre i aquest d’un altre.

Això implica temps i dedicació, que s’ha d’invertir en personal especialitzat, que tingui un coneixement ampli d’internet i sàpiga moure’s tan àgilment com els lectors.

Quan s’interactua directament amb els periodistes ciutadans’ sorgeixen un munt de qüestions no plantejades fins ara.
•    De quina manera es verifica la informació que envien els lectors?
•    Es comprova tot abans de publicar-lo?
•    Fins a on arriba la responsabilitat del mitjà i fins a on la del ciutadà sobre el que explica?
•    Si ens posem a verificar tot, no avancem. Ens podem dedicar tot el dia a controlar el que envien. Com fer-ho?
•    Es poden autorresponsabilitzar del seu material?
•    Potser caldria deixar-li’s alguns dels nostres criteris de publicació perquè ells modifiquin també les seves accions. De quina manera?
•    Cal disposar de periodistes coneixedors d’internet. No val només supervisar els comentaris de les notícies. Això és el primer pas de la participació.
•    Cal també tenir molta sensibilitat i empatia, a més de domimagesinar la comunicació a distància.

    • És important tenir en compte també els drets d’autor de les imatges, els textos, els vídeos, els àudios a la xarxa i conèixer les llicències Creative Commons i a respectar-les.

Calen periodistes que coneguin molt la xarxa, que participin en espais de debat des de fa anys, que descobreixen les eines 2.0 que estan sorgint i que trobin noves maneres d’aplicar-les a la informació.

Un exemple que vull mostrar és el que vam fer al 3cat24 amb la informació de Gaza  a Internet. Durant una setmana, vam mostrar el que es publicava al Facebook, a YouTube, a Twitter i als blogs, com una manera de combinar la informació ciutadana amb l’actualitat del mitjà.

Un altre exemple lligat a la participació dels lectors d’una manera constructiva i informativa és el Mapa de Google que vam crear, a finals de gener al 3cat24, arrel de la gran ventada que va haver a Catalunya i que va causar morts i grans desperfectes per tot el territori. Vam demanar als lectors que enviessin fotos dels llocs de Catalunya on vivien i que expliquessin com havia afectat la ventada.I vam crear una xarxa de corresponsals boníssima, distribuïda per petits i grans municipis, que va enriquir enormement la informació de la redacció.

Per tractar als lectors, oblidem-nos ja del becari de torn o del tècnic informàtic. Aconseguir la fidelització dels lectors no es només obrir-li’s espais de debat perquè diguin la seva. És conèixer-los, no a tots, però sí a aquells que s’adrecin al mitjà directament, parlar amb ells per telèfon, mantenir una comunicació fluïda amb ells, destacar el seu nom o seudònim quan aporten informació, etc.

Quan s’hagi aconseguit la fidelització, caldrà mantenir-la, amb noves propostes. Des de fa uns mesos, al 3cat24 hem obert la participació per descobrir junts les eines 2.0 que ens poden ajudar en tasques professionals i personals.

I ara que participem què fem amb tot això
No oblidem que estem als inicis de la participació en els mitjans digitals, que per ser grans mitjans sempre anem per darrera de l’acció individual de l’usuari que ens segueix.images

Fer un pas endavant amb la participació seria preguntar-nos:
•    Podem, des d’un mitjà digital, fer investigació i avançar en la manera que proposem participar a les nostres audiències?
•    Estem disposats a que els lectors tinguin més poder de decisió en el contingut que publiquem?
•    De quina manera destaquem la seva col.laboració amb el nostre mitjà?
•    Els tenim relegats a una secció amagada o els concedim un espai destacat a la portada? Combinem en una mateixa notícia la informació nostre amb la d’ells?
•    I amb les opinions, què més podem fer? Les podem reaprofitar per crear noves informacions, originals i úniques del nostre mitjà gràcies a aquesta col.laboració amb les audiències?
•    Podem, a partir dels seus comentaris a les notícies, fer una petita investigació per la xarxa i aportar enllaços sobre les temàtiques que els interessen més?
•    Cal aplicar noves fórmules de participació
•    Cal conèixer les eines de comunicació, i les de xarxes socials i donar-li’s una volta per fer-les servir en contextos informatius.

L’any passat vaig parlar amb Patrick Cooper, usatoday[3]el director de la versió digital del USA TODAY, sobre com feien ells per combinar la participació de l’audiència amb l’actualitat. I em va respondre:  “Apliquem el que anomenen ‘periodisme en xarxa’. Mirem la informació que tenen els nostres periodistes, la dels lectors i el que hi a a Internet sobre el tema. Després busquem la manera d’interactuar. Aquestes contribucions enriqueixen a tothom. Fins i tot els que únicament llegeixen”.

imagesDabloguiman’, un dels bloguers més populars a USA pel seu podcast sobre política nordamericana em va dir quan li vaig preguntar si s’informava a internet a través dels mitjans digitals, això: “Només dedico un 20% del meu temps a fer una ullada ràpida als mitjans tradicionals. Hi ha molt bona informació a Internet al marge d’ells”.

Caldria fer un alt en el camí i escoltar aquestes veus crítiques. L’informe ‘The State of the News Media 2008’ conclou que “el millor de les aportacions dels ciutadans són noves idees, noves fonts i comentaris reflexius que poden ajudar a avançar als mitjans digitals”.

Anem a desaprofitar-los? Penso que seria una tonteria.

——————————————————————————–

Algunes dades de la participació del 3cat24 on actualment treballo com a responsable de potenciar la comunicació amb els lectors….

•    Zona de publicació ciutadana El Meu3cat24

Al 2008 es van publicar 8.000 notícies dels lectors

•    Comenting a les notícies+ control missatges denúncia
•    Destacats (cgu), crides a la participació a les notícies, galeries de fotos lectors
•    Blogs:  Catalans pel món, ‘Cada dia un blog en català’, etc.

About author

admin

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2019-11-09 a les 0.07.58

«¿Por qué la inteligencia artificial discrimina a las mujeres?»

Artículo escrito por Ricardo Baeza-Yates y Karma ...

Llegir més
Captura de Pantalla 2019-10-20 a les 19.25.51

Col·lectiu Mares i Àvies per la República: «Els nostres fills no se’ls pega»

"Estem molt indignades amb tots els partits polít...

Llegir més
e69f6a9a-6f40-4c28-ae1b-02c4fad91686

Premi #DonaTic Divulgació 2019

Estic molt emocionada i agraïda per haver rebut e...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *