Articles Entrades
Els blogs: un mitjà creat a mida de cadascú
30 de Maig de 2009
5
, , , , , , , , ,

cap_144Ja fa uns mesos em van encarregar un article per la revista Capçalera, del Col.legi de Periodistes de Catalunya. Com la publicació és trimestral, el vaig escriure fa molt però tot just acaba de sortir publicat en paper. Aquí podeu descarregar el PDF. (Article_blog_periodistes)

L’encarrec era trobar blogs de periodistes catalans, que els tinguessin actualitzats, que respongessin a les seves audiències, amb un cert nom a internet i que treballessin, a poder ser, també en un mitjà convencional. Vaig aceptar convençuda que tirant de l’agenda de contactes dels meus col.legues tindria exemples a patades, però a mida que vaig anar revisant blogs em vaig adonar que no són tants els que reuneixen totes aquestes característiques.

screenhunter_001-211x300Una servidora mateix, no serviria d’exemple, perque quan la feina i les ocupacions personals apreten, el blog ocupa un lloc molt baix en el meu llistat de preferències i sovint queda desactualitzat.

Potser seria una pregunta a fer-se: Per què no n’hi ha més periodistes catalans que mantenguin blogs regularment?  És una falta de coneixement de les eines? És una falta de temps? És una falta de vocació? És una mescla de totes les qüestions?

En qualsevol cas, deixo a continuació l’article amb les reflexions de periodistes veterans i novells com Lluis Foix, Mercè Piqueras, Silvia Cobo, Jofre Llombart, Mònica Ramoneda, Joan Carreras, Jaume Masdeu i Mercè Molist.

La tria ha estat feta a consciència: des de periodistes veterans del paper com Foix fins a només digitals com la Sílvia Cobo o Ramoneda, passant per una biòloga com la Piqueras o d’altres noms reconeguts en els mitjans tradicionals com Masdeu, Carreras, Jordi Llombart o Molist especialitzada des del Ciberpaís a les tecnologies.

Espero que us resulti interessant!

(Apunt: això d’escriure pel paper és un rollo, la veritat. Per què? Vaig parlar amb tots aquests periodistes i les seves opinions eren molt interessants però no les vaig poder publicar senceres perquè tenia una limitació de caracters…).

About author

Karma

Continguts relacionats

Lamira2

Reportatge: «‘Scanning girls’, les caçadores de partícules»

(article publicat a la revista La Mira.cat el 22 j...

Llegir més
Captura de Pantalla 2020-05-15 a les 10.40.47

«Set lliçons per a lluitar amb les dades d’una pandèmia»

Per RICARDO BAEZA-YATES i KARMA PEIRÓ ...

Llegir més
COVID 19

«La falsa transparència en temps de Covid-19»

Aquests dies s’ha reclamat saber quines són le...

Llegir més

There are 5 comments

  • José A. Galaso ha dit:

    Pues siempre es un poco de todo, pero como hablamos el otro dia en el Innovacamp, los que somos emigrantes digitales, llevamos mal lo de entender que nuestro trabajo puede estar al 100% en la red y preferimos tener “lapiz y papel” por si se va la luz y se acaba la bateria.

    Es que aunque parezca mentira, había vida antes de Google

  • És cert que això d’escriure “per al paper” és un inconvenient perquè has de limitar-te en l’extensió. D’altra banda, però, també té avantatges, i un és que és un exercici molt bo per aprendre a sintetitzar i dur a la pràctica aquella màxima de Baltasar Gracian: “Lo bueno, si breve, dos veces bueno. Y aun lo malo, si poco, no tan malo.”

    (I t’ha quedat molt bé l’article de la revista, encara que no hi hagis pogut posar tot el que hauries volgut.)

  • Karma ha dit:

    Gràcies pels vostres comentaris 😉

  • albert ha dit:

    Hola Karma, felicitats per l’article. Jo crec que els periodistes aneu baixos de blogs justament perquè veniu de la publicació en altres mitjans. El blogger normalment és una persona que es considera amb capacitat per dir coses interessants però que no té possibilitats de fer-ho pels mitjans tradicionals.

    I això d’escriure per al paper… és un rotllo. Jo tinc dos articles “científics” escrits de fa una pila i encara els he de veure en paper… “després de l’estiu” em diuen…

  • Karma ha dit:

    Crec que tens raó, Albert. El fet de tenir l’oportunitat d’expressar-nos a través dels mitjans tradicionals fa que ens prenem la tasca del blog com una feina més. I més si és professional i no personal com en el meu cas. De totes maneres, enganxa això del blog. Si o no?
    una abraçada

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *