Ahir vaig veure a Ray Kurzweil en persona. Havia seguit durant anys les seves teories i polèmics llibres sobre com les màquines algun dia serien més intel.ligents que els éssers que les havien fabricat però mai havia tingut l’oportunitat d’escoltar-lo en primera línia.

“La internet de banda ampla estarà a tot arreu i els ordinadors seran tan petits que els portarem a la nostra roba o dins el nostre cos”. Aquestes van ser algunes de les prediccions que va deixar anar a l’audiència del Hit Barcelona, el Congrés Internacional de la Innovació (17-19 de juny).

Fins aquí res de nou que no sapiguem per altres teòrics i bastant probable si seguim una miqueta de prop els avenços de la tecnologia.

El que més em va impressionar no va ser tant el que va dir, que ho vaig recollir en una notícia per al 3cat24, sinó el que no va dir.

La seva teoria de la Singularitat (de la qual havia sentit parlar recentment a la Dolors Reig en una de les seves xerrades) i aquesta Universitat de la Singularitat que ell lidera des del Silicon Valley. No va esmentar res en concret.

Sí que va dir que al 2029 les màquines intel·ligents serien una realitat i que haurien passat el test de Turing, és a dir, aquell que mesura la intel·ligència dels aparells.  Que ningú pregunti exactament per què el 2029 i no el 2030, per exemple. Ni idea.

També va parlar dels nanorobots, els quals els podrem tenir implantats en el cervell o introduir-los en el cos per reparar cèl·lules cancerígenes, tal i com ja em va explicar el científic Arístides Requicha.

Bé, només volia deixar aquí les seves reflexions. No em va espantar el futur que pintava tot i que… segons com es miri.. dóna cert respecte.

Per si algú està molt interessat en saber amb més detall què va dir, vaig anotar la web des de la qual descarregar el PDF que va mostrar al HIT Barcelona.

I també vaig enregistrar la seva veu durant uns 15 minuts en diferents fragments que publico aquí.

Kurzweil 1,

Kurzweil 2,

Kurzweil 3;

Kurzweil 4

Salutacions