Articles
Digital Day’06 (recuperant el passat)
11 de Gener de 2010
0
, , ,

Fa poc vaig recuperar d’una carpeta del meu portàtil un document històric que no havia publicat en aquest blog. Data del maig del 2006, el que vol dir que fa més de 3 anys i mig que el vaig escriure.

Per aquelles dates jo donava classes de Periodisme Digital a la Universitat de Vic. I el mes de maig és quan se celebra sempre el Digital Day, on experts de periodisme lligat a les TIC participen durant tota una jornada en taules rodones, parlant sobre l’evolució de la professió lligada al món d’internet des de diferents punts de vista i països.

Copio a continuació la síntesi que vaig escriure sobre una de les taules rodones aquell 4 de maig del 2006. Segons com es miri, totes les intervencions són molt novedoses; segons com, estem parlant de la prehistòria del periodisme digital.

A mi m’agrada fer això de tant en tant. Em poden dir nostàlgica però sempre s’aprèn alguna cosa nova quan revises el passat 😉 Ja m’ho diran…

————————–          ————————              —————————

El periodisme digital iberoamericà en bones mans

El Digital Day de la Universitat de Vic va oferir una varietat d’experiències periodístiques realitzades a Internet procedents d’Argentina, Brasil, Cuba, Portugal i Catalunya. Els ponents van destacar que cal fer un periodisme de qualitat, amb rigor i participar més en projectes col.laboratius.

La Universitat de Vic va organitzar, el passat 4 de maig, el Digital Day (D-Day), una jornada dedicada a aprofundir en la comunicació i el periodisme digital. Les sessions es van estrenar amb una interessant conferència del professor de la Facultat de Comunicacions de la Universidades Federal da Bahia (Brasil), Elías Machado, titulada ‘La narrativa periodística en el ciberespacio’.

A continuació va tenir lloc la taula rodona: ‘Periodisme digital a Iberoamèrica’ on els diferents ponents van fer un balanç breu de ‘l’estat de l’art’ del periodisme d’Internet de parla hispana. La conclusió general és que el periodisme que es fa a la Xarxa està en bones mans tot i que depenent del país del qual es parla és més o menys avançat. També els recursos i eines que es fan servir per a presentar la informació en diferents formats i amb dissenys atractius varia segons el lloc de producció.

‘No mirar-se tant el melic’

Fernando Irigaray, de la Universidad Nacional de Rosario (Argentina), va destacar que a l’Argentina s’està experimentant molt amb el periodisme de la Xarxa però que encara van una mica per darrera del que es pot trobar a Espanya.

“El que es coneix com a ‘Periodisme 3.0’ no ens ha arribat. És a dir, aquell que permet al ciutadà convertir-se en informador alhora que demandant d’informació”.

D’altra banda, va destacar el fet que les webs dels mitjans tradicionals no tenen el costum d’enllaçar a les fonts originals per por a que els lectors se’n vagin a altres pàgines. Irigaray va presentar interessants treballs que des de la Facultat de Comunicació estant fent els seus alumnes on s’incorporen en weblogs informació en format multimèdia a partir d’eines senzilles com Castpost o Youtube.

Alhora va remarcar la necessitat de no mirar-se tant el melic alhora de fer periodisme i proposar treballs col.laboratius com ara Cultura+Iva—un blog on diferents firmes van descobrint al lector temes d’actualitat de cinema, art, teatre, llibres, tecnologies, etc.—, o Educarteonline, on periodistes i estudiants de la Universidad Nacional de Rosario proposen al lector temàtiques sobre educació vista aquesta com un art ‘travessat per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)”.

Periodisme lliure a Cuba: realitat o ficció?

Milena Recio, professora de comunicació de la Universidad de La Habana, va començar la seva intervenció exposant les complicacions tecnològiques que tenen a la illa per a connectar-se a Internet.

“Som més d’11 milions d’habitants amb només 335 mil ordinadors: el que dóna un resultat d’un ordinador per a cada 35 persones”.

A aquesta realitat se l’ha de sumar que l’amplada de banda que disposa Cuba és menys del doble que a França i que estan obligats a tenir una connexió via satèl.lit que no sempre funciona, “per les restriccions a les quals estem sotmesos per part d’EEUU”.

La professora de comunicació cubana va assenyalar que el seu país pateix a Internet una política de ‘discriminació per part també dels cercadors com Google, ja que els resultats que ofereix al posar la paraula ‘Cuba’ procedeixen en la seva majoria de dominis .es o .com”.

No obstant, Milena Recio va destacar que sí que hi ha blogs, que aquests van començar a aparéixer al 2002-03 i que acostumen a fer menció especial en el títol del mateix o en les entrades al nom de la illa a mode de reivindicació. D’igual manera, va destacar que existeix un enfrontament polític a la blogosfera i que ‘ser cubà i periodiste digital des de dintre de Cuba és tot un repte’.

Una mica d’innovació en el disseny

El representant de Brasil va ser Marcos Palacios, de la Universidade Federal da Bahia, qui va mostrar una relació entre versions impreses i digitals dels grans mitjans tradicionals del seu país.

Les quatre capçaleres més destacades: Folha de Sao Paulo, O Globo , o Estado de Sao Paulo i Jornal do Brasil estan a Internet des de 1995, però molt poques han innovat realment en disseny, usabilitat i creació de continguts originals. Tots aquests mitjans han intentat, com a Espanya, oferir la informació tancada (de pagament) i finalment l’han deixat en ‘obert’ amb restriccions d’accés a les notícies d’hemeroteca només a disposició dels subscriptors de les edicions en paper.

De tots ells, Jornal do Brasil és el més innovador tant en disseny com en la relació que manté amb els seus lectors. Des de fa uns mesos va reduir el seu format imprés passant a ‘tabloide’ i per la seva versió digital va incorporar la tecnologia ‘Virtual Paper’, mitjançant la qual el lector té la sensació de passar les pàgines del diari. És destacable també l’aposta que ha fet aquest mitjà per incoporar la publicitat de manera no intrusiva dins del contingut, dedicant una secció anomenada ‘shopping’. El servei d’informació pel mòbil, els blogs temàtics o la informació d’última hora amb una presentació pràctica de les notícies i primant la imatge són altres dels factors destacables.

‘No hi ha excés d’infomació’

Des de Portugal va venir Antonio Fidalgo, professor de la Universidades de Beira- Interior, i va explicar que les primeres experiències de periodisme digital al seu país daten del canvi de segle (1999-01) i que actualment conviuen un total de 230 mitjans digitals.

Fidalgo va presentar també els resultats d’una enquesta realitzada a 70 periodistes digitals, entre els quals cal destacar que:

  • el periodisme digital s’interpreta com més pròxim que el tradicional,
  • que l’hipertext és un recolzament i una ajuda,
  • que no hi ha excés d’infomació a Internet només cal saber què es busca,
  • que la representació femenina és més nombrosa
  • i que el periodisme de la Xarxa és més eficaç, directe i té l’avantatge de ser actualitzat al minut.

Els tics del periodisme digital

Per últim, em toca exposar la intervenció que vaig fer sobre el periodisme de la Xarxa que es fa a Catalunya i a Espanya.

Cal destacar la explossió de blogs, podcasts i videoblogs que estan proliferant a Internet, dels quals molts d’ells són fets per periodistes i amb rigor informatiu. Es parla del ‘periodisme participatiu’ , es fan congressos per debatre sobre com les TIC modificaran la professió i quin serà el rol del periodista en els propers anys si qualsevol persona pot informar al moment i en qualsevol format.

Davant d’aquesta situació, cal recordar als futurs periodistes (i als que exerceixen actualment) que Internet està agafant uns ‘tics’ que no són bons per a la professió i que la desvirtuen.

Alguns d’aquests són:

  • Escriure curt,
  • sense context,
  • de manera inmediata sense reflexió,
  • sense enllaços,
  • copiant i enganxant sense deixar espai a la creativitat
  • i no reconéixer el treball dels altres.
  • L’avís per a tothom que ha de ser periodista és: ‘No caigueu en la rutina del mínim esforç, feu bon periodisme dins o fora de la Xarxa, els lectors ara tenen multitud de vies d’informatives, creatives, originals, innovadores, amb context i que provoque el debat i la reflexió. Per quin motiu s’haurien de quedar amb un periodisme de copiar i enganxar? El periodisme digital és molt més que tot això!

Les intervencions dels ponents van concloure amb la participació del públic qui va voler aprofundir més en el futur del periodisme digital, en la manera de financiació dels mitjans digitals i en la censura o llibertat de premsa i d’expressió de Cuba.

About author

Karma

Continguts relacionats

Lamira2

Reportatge: «‘Scanning girls’, les caçadores de partícules»

(article publicat a la revista La Mira.cat el 22 j...

Llegir més
Captura de Pantalla 2020-05-15 a les 10.40.47

«Set lliçons per a lluitar amb les dades d’una pandèmia»

Per RICARDO BAEZA-YATES i KARMA PEIRÓ ...

Llegir més
COVID 19

«La falsa transparència en temps de Covid-19»

Aquests dies s’ha reclamat saber quines són le...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *