Ntrevistes
F. Lupiáñez: “Internet canvia la percepció que tenim del metge”
17 de març de 2010
0
, , , , ,
E-salut, telemedicina, carpeta clínica compartida, historial virtual electrònic o m-salut són termes que deriven de l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en el terreny de la salut. L’investigador de l’IN3 i professor de la UOC Francisco Lupiáñez-Villanueva acaba de publicar el llibre “Salut i societat xarxa“, que mostra, amb exemples, com internet ens està canviant la manera d’entendre la nostra salut.
El vaig entrevistar durant una hora llarga pel 3cat24 i a mi en va obrir els ulls de tot el que s’està fent a Internet perquè la medicina arribi d’una manera més directa i amb informació pràctica als ciutadans. Per un moment, vaig oblidar les llargues esperes en les consultes del Centre d’Assistència Primària o als especialistes i la decepció dels 7 minuts estrictes de contacte amb el metge. I totes les iniciatives virtuals que m’esmentava em semblaven més properes. Deu ser que sóc ja massa tecnològica.
Us deixo amb l’entrevista…
——————————————————————————————-
Ara es parla molt de l’e-salut. Què vol dir?
És l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als sistemes de salut, és a dir, als hospitals, centres d’atenció primària, professionals, pacients, legislació, etc. Potser hauríem de treure-li la “e” al terme.

Per què?
Perquè estem parlat de salut i aquesta sempre ha estat relacionada amb la tecnologia. Ara més: la informació que trobem a internet ens ajuda a entendre què ens passa i això té un reflex a la societat. Jo no tinc la mateixa percepció del metge de capaçalera que la meva àvia: ella el veu com un déu i jo com un treballador més.

El mes passat es va celebr
ar a Barcelona el Mobile World Congress i allà parlaven de la m-salut. Un altre terme?
És tot el mateix: prestar serveis de salut a través del mòbil. S’estan produint canvis a la societat i es poden apreciar en l’increment de l’ús de la tecnologia per part de la gent. Els pacients d’ara no són els mateixos de fa 30 anys, ens preocupem més per la nostra salut.

Fa deu anys ja es parlava de la telemedicina a escala teòrica. Ara ja és una realitat?
Sí. És una branca de l’e-salut. La visita a distància, l’enviament de proves d’un hospital a un centre d’assistència primària o a un especialista per fer la diagnosis ja són més habituals.

Pot posar exemples concrets?
L’Institut Català de la Salut (ICS) amb l’e-CAP ja tenen una història clínica informatitzada. El següent pas és aconseguir l’historial clínic compartit entre hospitals. I després la Carpeta Personal de Salut, perquè com a pacient, puguis consultar les teves dades mèdiques quan les necessitis.

Això seria ideal. Però parlem d’un futur encara llunyà, oi?
No tan llunyà. Mira, les ONG també estan fent avenços en el terreny de la telemedicina. STOP SIDA ha fet un web anomenat Navega Seguro perquè els homosexuals puguin fer contactes entre ells i disposin d’un assessor de salut a qui poder preguntar-li dubtes. L’Institut Català de la Salut ha obert el web Sexe i joves, que va en la mateixa línia. Es van adonar que una campanya de prevenció dirigida als joves ja no es pot fer per la tele, sinó per internet. I l’Hospital Clínic té l’Hospital VIHrtual, un espai virtual per als afectats amb el VIH, de manera que no hagin d’assistir presencialment i puguin fer consultes per la xarxa. També tenen un quiròfan en 3D i transmeten

Tot això està molt bé, però com a pacient, encara no puc enviar un correu-e al meu metge.
Aquest és el problema. Internet forma part o de l’àmbit organitzatiu, la informació queda a l’hospital i es mou entre els professionals; o de l’àmbit dels pacients que s’organitzen per intercanviar informació a través de comunitats virtuals. Però internet no és present en la relació metge-pacient com un ús comú.

Per què? La tecnologia ho permet
Sí, però és un problema més complex. Primer el metge hauria de tenir una adreça de correu-e públic, després l’haurien de valorar la tasca feta a través d’internet amb els pacients, establir uns protocols sobre el què es pot dir i què no es pot dir de manera virtual. I aquí es barregen temes legals i de privacitat que s’han de regular, etc.

O sigui, que són els centres de salut els que no s’han posat les piles
Perquè encara no és una urgència. La demanda més gran de serveis de salut ve de la gent gran, que no són els més internautes. Però quan nosaltres, d’aquí a uns anys, tinguem aquesta demanda de servei sanitari alta reclamarem l’e-salut.

A finals de l’any passat es va posar en marxa la recepta electrònica. Com està funcionant?
Les proves pilot estan donant bons resultats. S’està comprovant que hi ha un major control dels medicaments i un estalvi en la despesa farmacèutica.

I això?
Com que està més sistematitzat, les receptes no es repeteixen i es controlen més. De vegades, el metge de capçalera recomana un medicament que és incompatible amb el que ha receptat l’especialista perquè entre ells no es comuniquen. Llavors el sistema ho detecta, alerta el farmacèutic i un dels dos medicaments no es ven.

En el seu llibre parla dels e-pacients. Som molts a Catalunya?
L’e-pacient és el ciutadà que fa servir les TIC per temes relacionats amb la seva salut. Fa un any i mig, més d’un 50% dels internautes catalans ja eren e-pacients. Si ens fixem en el total de la població catalana, això suposa el 24%. Però sospito que actualment n’hi ha molts més. Què passa? Els que estan més connectats són els joves, i aquests són els que tenen una demanda de serveis de salut més baixa.

Les comunitats virtuals de pacients no cauen sovint en l’alarmisme i la desinformació?
Potser, però com a pacient busco el que em pugui dir un altre malalt com jo i que m’expliqui cas, símptomes, sensacions, etc. El que cal és que el metge tingui més temps per atendre el pacient que vol contrastar el que es diu a internet amb la seva opinió. Un bon exemple de comunitat virtual és l’anglès Pacients like me.

Com és?
Els pacients comenten les seves malalties, però també parlen de les prestacions que els donen els hospitals. Què fa ver el National Health Service? Va comprar la comunitat, que era una iniciativa privada, per fer una mena de control de qualitat dels centres hospitalaris a partir de les opinions dels internautes d’aquesta comunitat.

Això seria possible a Catalunya?
Aquí el que passa és que els col·legis professionals estan molt interessats en l’e-salut, i això no ho he vist en cap altre lloc del món. Per exemple, el d’Infermeria de Barcelona promou la Infermera virtual, un web amb continguts per portar una vida saludable. I compta amb el segell de qualitat Health On the Net code. El de farmacèutics dóna petites píndoles d’informació pràctica per a les escoles com els polls, la grip o el mareig en els nens. I els mestres els posen en pràctica.

En l’àmbit científic és coneguda la comunitat virtual Research Gate per a l’intercanvi d’informació. N’hi ha alguna semblant només de metges?
La més coneguda és la nord-americana Sermo, dirigida a metges. També n’hi ha un canal YouTube per a metges que es diu Medthing i el fan servir per comunicar-se als hospitals. A Espanya, que jo conegui no s’ha creat encara cap com aquesta, tot i que els col·legis professionals estan pensant en projectes similars.

Seria possible un Twitter entre pacients i metge?
Això ja s’està pensant. No és un problema tecnològic sinó cultural i organitzatiu.

Però tothom coneixeria les meves malalties…

Podria ser un Twitter privat amb el teu metge. El problema no és tecnològic, sinó com tractem qüestions com la privacitat i la legalitat. I també perquè encara el gruix de pacients són gent de l’edat de la meva àvia. I a ella li pots parlar d’internet, però no qüestionar-li l’opinió del metge. Ara tenim a Catalunya el repte de la història clínica compartida. El més complicat és creuar les dades entre tots els centres sanitaris.

Com l’han resolt a la resta d’Europa?
A Suècia, tots els hospitals estan connectats i la radiologia mèdica funciona molt bé. Al Regne Unit no l’han aconseguit. A Catalunya s’està estudiant la manera de compartir els historials entre tots els hospitals. És una oportunitat.

About author

Karma

Continguts relacionats

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

E-salut, telemedicina, carpeta clínica compartida...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

E-salut, telemedicina, carpeta clínica compartida...

Llegir més

Entrevista Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

E-salut, telemedicina, carpeta clínica compartida...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *