Ntrevistes
M. Cabrer: “La nostra salut ja pot estar en mans de Google o Microsoft”
17 de març de 2010
0
, , , , , ,

Miquel Cabrer és un reconegut investigador en telemedicina i membre del consell de l’HIMSS Europa, una organització mundial que impulsa les TIC en la salut. Aquests dies assisteix al congrés e-Health que es fa a Barcelona, del 15 al 17 de març.  El vaig entrevistar pel 3cat24 i vam parlar sobre projectes de telemedicina liderats a Catalunya i Salut 2.0.

La societat està canviant i amb ella vindran noves maneres d’entendre la salut, em va dir com a missatge final. I en aquest sentit és especialment remarcable el debat que estan tenint tots els investigadors, metges i personal de centres sanitaris sobre el fet que empreses privades com Google o Microsoft s’hagin avançat a una necessitat tan primària com la de crear una plataforma virtual que permeti al ciutadà disposar del seu historial mèdic a nivell global.

Us deixo amb l’entrevista…

—————————————————————————————

En aquest congrés s’ha dit que a finals del 2010 tindrem la història clínica electrònica compartida a tot Espanya. Això és possible ja?
Sí, sí. Cada comunitat està treballant per compartir les dades de salut dels pacients entre tots els seus hospitals. Catalunya és puntera en aquest sentit amb l’HC3. I a escala nacional s’està avançant per intercanviar les dades entre les diferents comunitats autònomes.

I aquí és on ens trobem els temes de privacitat, oi?
És molt important garantir que la informació clínica bàsica estigui a l’accés del metge que et tracta. És bastant complex informàticament, però no impossible. Altres sectors com el bancari o el turístic ja l’han fet. Jo vaig comprar les entrades pel Barça a Palma i les recullo aquí.

Per tant, no ens hem d’amoïnar si les dades de les nostres malalties corren pels ordinadors dels hospitals de tota Espanya.

Tu saps on s’emmagatzemen les teves dades bancàries? No saps si el servidor és a Barcelona o a Taiwan. Com a pacients, només ens ha de preocupar que el metge que ens tracti tingui el nostre historial mèdic, sobretot si és una urgència. Si sóc de Mallorca, tinc un accident i em porten a un hospital a Barcelona, el greu és que ningú sàpiga que tinc una malaltia crònica. Això passa avui i no ens amoïna. Hi ha tecnologia i condicions per garantir la confidencialitat del pacient.

I quan aquesta informació estigui disponible de manera global, en tots els hospitals del món, serà igualment controlable?
Bé, actualment hi ha un gran debat al respecte. En aquest congrés s’han vingut a presentar dues plataformes de grans multinacionals: la Google Health Record i Microsoft Vault precisament per tenir el teu historial electrònic compartit a escala global. I ja estan col·laborant amb la Cleveland Clínic.

I com funciona?
Avui els pacients som globals. Si sóc algú que viatja molt em pot interessar. Només amb el meu compte de Google Health dono accés al meu historial mèdic als hospitals dels països per on passo. Aquesta és la part positiva. La negativa és que genera la controvèrsia que una gran multinacional -que ja focalitza la publicitat en funció de les nostres cerques, aficions i estils de vida- tingui la nostra fitxa de salut. L’activitat comercial que hi pot haver al darrere és el que es critica més. Ara, que tot canvia…

Què vol dir?
Facebook ara té una població de 130 milions d’usuaris. Si ens l’imaginem com un país, seria el cinquè més gran del món. El dia que el Facebook es plantegi tenir una assegurança sanitària pels seus ciutadans, les barreres entre la globalitat i els serveis de salut es trencarien amb internet.

I posats a imaginar, no podria tenir un canal privat de Twitter amb el meu metge?
Fa poc es va fer un “think tank” de web 2.0 a Balears entre diferents experts. I plantejavem que, prèviament a la consulta del pacient, podríem tenir una mena de Twitter privat en què el malalt digués al metge si ha tingut febre o no en les darreres hores, si han passat els símptomes, etc. També podríem pensar en un Twitter constant però no hem d’oblidar que això obligaria als centres a estructurar la manera d’organitzar les visites i la tasca dels metges.

La telemedicina és un terme nou pel ciutadà però fa anys que s’investiga. En quina fase estem?
El model de negoci està molt clar i n’hi ha experiències interessants. Costa encara organitzar el personal i els recursos, a més de superar les barreres de temes sensibles com la privacitat del pacient.

Digui’m alguna de les experiències en marxa?
Doncs mira, una de Catalunya anomenada ediagnostic, on el model de negoci és oferir una clínica virtual d’especialitats mèdiques com telepatologia, teledermatologia, telecardiologia, teleradiologia, teleginecologia i obstetricia, etc. Està dirigida als professionals de la salut.

La relació pacient-metge a través de la telemedicina està una mica verda, oi?
Sí, perquè no s’ha establert encara com seria aquest tracte a través d’internet i perquè els metges volen tenir una relació cara a cara. Sí que hi ha iniciatives per obtenir una segona opinió a través de les xarxes socials, com el Facebook o el Twitter.

Per exemple?
La més coneguda és Patientslikeme, del Regne Unit, però amb pacients de tot el món agrupats per malalties. Comparteixen diagnòstics, consells de qualitat de vida o consultes sobre tractaments. Jo estic implicat en una eina col·laborativa, tipus YouTube, per compartir recursos entre professionals, anomenada Medthing. Podem pujar imatges i crear casos clínics anònims i resolem el tema de la privacitat.

Aquí a Catalunya som punters en un projecte anomenat Teleictus
. Expliqui’n el funcionament.
Està liderat per l’Hospital de la Vall d’Hebron, on també participa l’HIMMS a través del Medthing. L’ictus requereix d’una intervenció molt ràpida i prendre una decisió en minuts. Hi ha pocs neuròlegs o cirurgians que en fan el diagnòstic i es troben en els grans hospitals. Imagina que una persona viu en una àrea rural de Lleida o Girona i hi ha una sospita d’ictus. Si el centre sanitari del lloc fa un tag, la pot enviar per internet i en dos o tres minuts saber com actuar. Si cal, la plataforma també admet una videoconferència per aprofundir en els detalls del cas.

Per acabar, creu que aquests projectes de telemedicina i e-Salut estan arribant a la ciutadania? Creu que n’estan assabentats?

Bé, els grans projectes potser no arriben, però sí els petits, els de base, que aporten molt de valor afegit. Com el recordatori de cites o de prendre certa medicació a través de SMS que s’ha fet en diferents comunitats autònomes. L’Hospital Son Llàtzer de Palma va ser un dels primers digitals d’Europa. I posar en marxa aquesta iniciativa ens va permetre reduir d’un 18% a un 11% de la no-assistència a la consulta externa. El fet que no hagis de cercar una prova perquè la placa ja la té el traumatòleg també es nota i reps comentaris dels pacients. De les xarxes socials dedicades a la salut i dels projectes de telemedicina te n’assabentes quan tu, un familiar o un amic està afectat. Si estàs sa, no busques informació. Però quan ho fas, trobes un món enorme al darrere amb molta gent implicada. Comentaris de tot tipus, blogs, twitters, etc.

About author

Karma

Continguts relacionats

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

Miquel Cabrer és un reconegut investigador en tel...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

Miquel Cabrer és un reconegut investigador en tel...

Llegir més

Entrevista Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

Miquel Cabrer és un reconegut investigador en tel...

Llegir més

There are 0 comments

  • […] passat vam parlar amb Miquel Cabrer, un investigador de la HIMMS, i em va explicar que companyies com Google o Microsoft estan creant […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *