Ntrevistes
Ricard Solé: “El genoma i internet funcionen de manera similar”
29 de març de 2010
0
, , , , ,

Vaig estar més d’una hora parlant amb el físic Ricard Solé, autor del llibre: ‘Xarxes complexes. Del genoma a internet’ (ed. Tusquets). Aquest investigador, que treballa part de l’any al Santa Fe Institute, va passar pel CCCB el dijous 25 de març per donar una conferència dins el cicle Now.

Allò que havia de ser una entrevista curta  pel 3cat24 es va convertir en una trobada entre dos apassionats de les xarxes: ell de les complexes i jo de les socials.  Desprésque m’expliqués les similituds entre el genoma, internet, l’economia mundial o la xarxa elèctrica em vaig sentir una privilegiada per tenir l’oportunitat de conversar amb ell  i fer que respongui a la meva curiositat.  😉

Una part de l’entrevista no la vaig transcriure pel 3cat24 perquè em quedava massa llarga i havia derivat en aspectes de  prospectiva o mons futurs (potser possibles). Jo continuava tirant del fil de la seva imaginació

Seguint el consell d’en Janquim, deixo aquí l’entrevista sencera. En taronja, la part que no s’ha publicat al 3cat24.

————-             ——————–               ————————–

Al seu llibre diu que internet és un món petit. Però si és enorme!
Ho sembla perquè ens podem trobar a milions de persones però si tu cerques un document, el trobes en segons. I alhora és molt fràgil.

Ah, sí? Doncs li confiem la nostra vida professional. Quin és el seu taló d’Aquil.les?
Internet és una xarxa complexa que funciona de manera distribuïda. Això és un encert. Però n’hi ha pocs nodes hiperconnectats i molts amb poques connexions. Per exemple, si falla Google és el caos. Als EUA es protegeixen certs servidors de l’estat per atacs terroristes. Econòmicament és un desastre si s’encerta en un d’aquests servidors.

Estem envoltats de xarxes. Som conscients?

Vivim amb moltíssimes xarxes però no ens adonem. El món sencer ho és. Ara tothom parla de les coses fabricades a la Xina però 20 anys enrere, qui sabia d’on venien les coses que consumim?

I diu que són complexes?
Sí. I tenen en comú que són ‘mons petits, és a dir, que tot està molt connectat. Com passa a internet però també al cervell, els ecosistemes, l’economia o la xarxa elèctrica. I també que són heterogènies: uns pocs elements tenen moltes connexions i la majoria tenen poques. Això passa sobretot al genoma i a internet.

Què ha de veure una cosa amb l’altra?
Sorprenentment molt. Mai ningú hagués sospitat que el mapa de com es relacionen els ordinadors a internet i el de com es parlen els gens dins el genoma s’assemblessin tant. Passa el mateix amb la distribució de la riquesa.

Els diners estan en mans d’uns pocs sempre…
Sí, l’economia és una altra xarxa complexe. La revista Forbes destaca els súper rics del món, que són poquíssims. A internet, tens un Google que destaca com a primers resultats els blogs o webs que han estat més visitats, que tenen moltes connexions. A l’economia passa el mateix, el ric acaba sent més ric.

Però per què?
A internet és una qüestió de popularitat. Si tu has de posar un enllaç al teu blog, a qui poses? Sempre els que són més coneguts, populars o que tenen més comentaris. I la popularitat fa que augmenti la popularitat. En el cas de l’economia, la riquesa atrau més diners.

Què passa si aquestes xarxes complexes fallen, tenen errors?
El caos. Si Google falla tenim un problema important. En el cas del genoma, els gens que tenen moltes connexions són els que estan relacionats amb el càncer. Si un d’ells falla, la cèl.lula tindrà problemes. En el cas del sistema econòmic, tenim una crisi mundial.

Les nevades de fa unes setmanes van acabar amb la xarxa elèctrica d’una part de Catalunya. Què va fallar?
Va fallar l’arquitectura de la xarxa. La millor és una distribuïda escampada pel territori, com la d’internet. Però això és molt costós. La bona notícia és que amb una mica d’enginyeria podríem fer-la molt més fiable de manera que el sistema tingués capacitat de prendre decisions, a diferència d’internet. Ara si falla, s’apaga tot.

Ja ha parlat amb Endesa?
Bé, ja veurem…. La teoria apunta que la gent no hauria de passar-se dies sense llum. El cost és raonable i les avantatges enormes.

Quan fa que s’estudien les xarxes complexes de la vida?
La teoria és de fa uns deu anys, encara està en la infantesa.

I se saben els motius pels quals les xarxes socials, com Facebook, creixen tan ràpidament?
Sempre hi ha un retard en incorporar una tecnologia, però quan s’assoleix un número mínim d’usuaris, es dispara com una bola de neu. Els humans són escèptics per sistema i això ens ha passat amb totes les grans tecnologies de la història. Quan va començar el telègraf, a mitjans del segle XIX, poca gent apostava per ella. Uns anys més tard, es jugava a escacs d’una punta a l’altra dels EUA.

Vostè esmenta el terme ‘intel.ligència col.lectiva’ al seu llibre. Què és?
El terme prové de l’estudi dels insectes socials. Sabem que els formiguers tenen com una mena de petit cervell, és a dir, que emmagatzemen informació sobre el què cal fer. Un termiter pot tenir cinc metres d’alçada però cap dels tèrmits té un mapa mental de com ha de ser. Són cecs i només es comuniquen amb el que tenen al costat. Com s’ho fan? Els insectes col.lectivament fan coses increïbles però individualment són tontos.

El nost
re comportament a internet és similar al dels insectes?
No, només ens podem comparar amb ells en situacions de pànic o alhora de prendre decisions quan no tenim prou informació. La gent s’escapa d’un estadi de futbol quan està en perill igual que les formigues d’un formiguer.

Com és?
Amb una manca de racionalitat total, som bastant estúpids. I això passa a nivell econòmic, en algunes preses de decisions dels brokers. Si fas una simulació on suposes que són com formigues, que prenen les decisions al tum tum, s’expliquen les fluctuacions de la borsa. Això ens diu que ells com a individus decideixen molt poc però que en el seu conjunt, el sistema econòmic funciona.

I internet funciona com un sistema d’intel·ligència col·lectiva?
Ara mateix no. Tenim la intel.ligència de moltes persones que es connecten entre sí, però els ordinadors no emmagatzemen informació per ells mateixos ni la redistrubeixen. Ara imagina que poguessin prendre decisions, autoconfigurar-se, reprogramar-se, etc.

Serà possible alguna vegada?
Ja s’està treballant a l’Institut de Santa Fe, que és on passo part de l’any. S’estan pensant sistemes inmunitaris que evolucionin, en lloc de tenir antivirus.

Això em sona a ciència ficció. Vol dir que serà el futur?
Perquè no. També n’hi ha d’altres que volen fer una biosfera d’organismes digitals. Programes la funció dels quals seria copiar-se i mutar-se que podriem evitar els virus. Però correm el risc de perdre el control sobre les màquines.

I en què més estan pensant?
La xarxa obre la porta a experiments molt interessants que en el futur no sabem cap a on anirant. Per exemple, Second Life consisteix en crear un món paral.lel virtual. No ha funcionat gaire bé. Ha f
allat perquè la immersió no és total.

S’aconseguirà?
Ens estem apropant tecnològicament a un moment en que la immersió pot ser total, no com la pel.lícula Avatar, però bastant semblant. I aquí entren en lloc coses que no tenim mesurades, com la reacció del nostre cervell. Què passarà?

Encara no sabem del tot com funciona el cervell…
No, no del tot. Encara ens queda molt per saber però les xarxes estan ajudant bastant.

I n’hi ha la possibilitat que estiguem immersos en espais virtuals, sense controlar el nostre cervell?
Totalment. En els darrers tres anys, s’han fet experiments molt controlats de realitat virtual que permeten el desdoblament personal. Però… atenció! que el cervell quan el poses en un entorn realista reacciona com si fos real i sorgeixen experiències peculiars. Podem deixar a un nen de sis anys jugar a això? No ho sabem.

Per acabar, quina tecnologia superarà internet?
És una pregunta difícil. Perquè el que m’estàs dient és: pot existir una innovació que extingeixi l’anterior?

Cert. Quan existia el telègraf ningú s’imaginava que podría inventar-se internet
Exacte. Aquest és el gran problema. En ciències ara està molt d’actualitat. La innovació, què és? No es pot predir què és, ni quan sorgirà una nova. Què vindrà després d’internet? Qui ho sap? Estem al començament. La màquina d’escriure s’ha extingit mentre nosaltres estem al món.

Ja no li queda res al fax tampoc
Tampoc. I el teclat d’ordinador també desapareixerà. És un moment fascinant perquè a cavall d’internet però també d’altres ciències estan sorgint innovacions increïbles.

Per exemple?
Robots que desenvolupen el seu llenguatge.

Vol dir que podrem aprendre idiomes amb ells?
No ho crec. Bé, ja ho veurem. Però per exemple, un tema molt interessant a nivell sociològic serà quan tinguem un gat o gos robot, amb la seva xarxa neuronal, que s’adapti a la teva personalitat i que pugui parlar el mateix idioma. No seran intel·ligents però s’adaptaran al teu entorn. Què passarà llavors? Una altra vegada, els podrem deixar en mans de nens?

Creu que una iaia substituirà al seu estimat gatet per un robot?
Ja ho veurem. No fa caca ni pipí. (riures)

About author

Karma

Continguts relacionats

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

Llegir més

Entrevista Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

Llegir més

There are 0 comments

  • […] Karma Peiró entrevista a Ricard Solé: “El genoma i internet funcionen de manera similar&#822…. […]

  • Víctor Puig ha dit:

    Molt interessant, gràcies per la recomanació 🙂 Veig que hi pot haver un vincle entre la teoria del caos i les xarxes… cert? potser una petita errada en algun node delicat pot significar canvis dràstics/dramàtics en algun altre punt de la xarxa. Què creus que en pensa en Solé?

    Ciao!

  • Pau ha dit:

    El senyor Solé és professor meu a la Universitat Pompeu Fabra, realment només escoltant com ensenya ja saps que és un home que en sap un niu i que és molt intel.ligent, jo crec que en tot això que ha comentat a l’entrevista en uns anys es compleixi, com ha dit, ja s’hi està treballant.

  • Karma ha dit:

    Moltes gràcies Pau pel teu comentari. Realment va ser molt interessant parlar amb ell. Salutacions

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *