Ntrevistes
Enrique Dans: “Hi ha polítics espanyols que enyoren el control d’internet que té la Xina”
3 de maig de 2010
1
, , , , , ,

Vaig entrevistar a l’Enrique Dans pel 3cat24 fa uns dies. Ell venia a presentar el seu nou llibre: ‘Todo va a cambiar’. Havia vingut abans, just el dia de la gran nevada a Catalunya i es va susprendre l’acte.

En aquest segon intent, el volcà islandès tenia tots els aeroports i transports públics col.lapsats i ell havia d’arribar en l’AVE, però tampoc ho asseguraven. Seria possible? Quan m’ho va explicar la reponsable de premsa de Planeta pensava que Dans tenia malastruc, però no. Va ser simple coincidència.

Com m’acostuma a passar amb els meus entrevistats, el que havia de ser una conversa curta es va perllongar en gairebé 45 minuts. La sort de Dans és que parla molt ràpid i que li agrada deixar anar titulars provocatius, sempre raonats i  conscientment.  El seu nou llibre és un repàs accelerat dels molts canvis que estan canviant la societat a nivell mundial i que, ho volguem o no, ens està afectant de manera considerable. Renovar-se o morir.

Us deixo amb l’entrevista!

—————————————————————————————————–

“Tot canviarà”, diu el seu llibre. Encara més?
El títol és una picada d’ullet. Jo crec que tot ha canviat ja.

En quin sentit?
En tots. En la manera en què fem les coses: com ens informem, comprem, relacionem i comuniquem, per citar-ne algunes.

La indústria musical, els mitjans de comunicació, les editorials de llibres estan en lluites particulars per defensar el funcionament de sempre. Què passa: els vells models ja no funcionen?
Els dinosaures estaven tan tranquils i va arribar una explosió, una cobertura de l’atmosfera que no deixava passar la calor. Van haver de reinventar-se en un entorn molt més fred i no en van ser capaços. Ara vivim en un entorn en què tot va més ràpidament i no és fàcil acostumar-s’hi. Sobretot si et trobes molt bé en un entorn a velocitat normal, unidireccional, etc. Però afecta tothom: empreses i professionals.

Fa 10 anys es va tancar Napster. Però han aparegut desenes de sistemes P2P pel camí. Per què?
Cada cop que apareix una nova tecnologia passa el mateix.

Què passa?
Quan van sorgir els telers en plena Revolució Industrial hi havia gent que deia que produïa amb poca qualitat, que els teixits no valien res. Els obrers trencaven telers perquè es queden sense feina. L’ésser humà parteix de la base d’una inèrcia, quan sap fer alguna cosa té mandra a aprendre noves maneres de fer el mateix. Tothom sap que la direcció on hem d’anar és aquesta. Mai en la història una tecnologia s’ha deixat d’aplicar per la resistència oposada pels que hi estaven en contra.

I llavors, per què des de fa 10 anys?
Perquè hi ha un interès econòmic. Mentre més temps t’hi resisteixis, més diners guanyes en el vell sistema.

Diu que la SGAE és una societat obsoleta. Els artistes que la defensen li aniran al darrere…
Fa temps que li van darrere. Però la SGAE no els està defensant de la millor manera. És un sistema de gestió ineficient, que retén un percentatge molt important dels guanys i és un monopoli. Per tant, els artistes no obtenen tot el que haurien de tenir en un mercat lliure i obert -amb més societats de gestió-. I els clients accedeixen a un servei car i dolent. És una qüestió d’evolució natural econòmica.

Anem a matar mites sobre Internet. “Aïlla i provoca comportaments estranys entre els joves”
És una terrible mentida. Milions de joves fan servir les xarxes socials assíduament però com a complement no com a substitut. Als mitjans els agrada destacar els casos aïllats que periodísticament serveixen però es genera un clima negatiu que no és cert.

I les empreses, també s’han de ficar al Facebook o en altres xarxes per sobreviure en aquest segle?
Han de jugar, explorar-lo tot, experimentar i provar moltes coses. El pas següent és més difícil.

Quin és el pas següent?
Quan han de trencar el seu propi model. Si depens de l’herència d’un model anterior i bona part dels teus ingressos es basen en ell, no estàs en una posició fàcil per trencar. Ho has de fer suaument, anar preparant la gent del teu equip però sense cremar les naus.

Això implica canviar mentalitats, l’organització interna i jerarquies organitzatives?
Totalment. El més difícil és gestionar el canvi. Imagina que l’editorial Planeta estigués convençuda que el llibre electrònic és el futur i es llancen a aquest mercat de cap. Imagina que els llibreters, com a reacció, emmagatzemessin els seus llibres de paper i no els posessin mai més a la venda. Això seria un desastre. Com fer-ho? Molt a poc a poc, graduant les seves iniciatives.

Però si van tan a poquet a poquet, vindrà algú altre i els passarà al davant?
Sí. Aquest és el risc. Per això és molt difícil gestionar el canvi. S’ha de formar l’equip amb noves habilitats, entendre la manera de competir en el nou entorn. El problema és que, si el líder d’un sector fa el canvi, provoca, en conseqüència, un trasbals del mercat, l’accelera. Molts li aniran al darrere. I, en un primer moment, això pot provocar pèrdues. Com expliques això als accionistes? És complicat.

Tot va molt ràpid i els nostres clients ja són 2.0. Si tinc una empresa, he de ser a les xarxes socials perquè toca?
És on hi ha la gent. L’altre dia algú em deia: “El meu client no és al Facebook”. Llavors no té clients. Les empreses han d’anar on hi ha la demanda. I han de saber jugar a les noves regles.

Al llibre parla de la Viquipèdia com un exemple per entendre l’economia de la informació i el paper de la tecnologia. M’ho explica?
La Viquipèdia és un exemple de migració de valor. Pensa en la història de l’“Enciclopèdia Britanica“. Imagina’t quan va arribar al mercat l’Encarta de Microsoft. Segur que van considerar que era de mala qualitat i que no valia la pena amoïnar-s’hi. I al cap de poc, es van veure arruïnats. Però el client havia passat a valorar altres atributs, com l’estalvi de diners o d’espai a casa. De sobte, apareix la Viquipèdia i es carrega el model d’Encarta. Microsoft es va emportar els diners de la “Britànica”, però on van anar a parar els diners de Microsoft quan va aparèixer la Viquipèdia?

A on?
A les butxaques dels usuaris. Obtenen un valor enorme, és gratis i objectivament molt bona. Hi ha hagut una migració de valor i ara està repartit.

També tenim polítics que volen ser 2.0. Anem bé per ser més a prop de l’electorat?
És un principi. La política, en una democràcia evolucionada, s’hauria de fer servir per vigilar el govern i no a l’inrevés. Obama camina en la direcció de la transparència política i el seu equip posa al Twitter les reunions que té i el que s’hi està discutint. Per què insisteix a guardar la seva Blackberry? Per mantenir els seus propis canals de comunicació. Però si preguntes a un polític espanyol si vol anar pel camí d’Obama et dirà que no perquè els partits són meritocràcies o funcionariats. El que no pot ser és que el polític es torni opac, no expliqui res al seu electorat i apareguin decisions que no s’entenen.

Com la disposició final de la llei d’economia sostenible? Com es va activar aquell grup de ciutadans que van protestar per la norma?
Va ser tot molt precipitat. El dia anterior es va publicar el Manifiesto, i la seva rapidíssima difusió per la xarxa espanyola i l’entrada en la discussió del Twitter de La Moncloa, que respon i es troba una riada de gent demanant una reunió. L’endemà van arribar trucades del Ministeri de Cultura per convocar una trobada unes quantes persones, entre les quals hi era jo.

I una vegada allà? Tots vam seguir els vostres Twitters…
De seguida vam veure que la reunió no anava enlloc. Que no hi havia voluntat de negociació i el millor era marxar. El tema del Twitter era inevitable: vam entrar amb els mòbils “twittejant” i se’ns va insinuar que havíem de deixar “les armes”. Però no els vam fer cas i vam continuar escrivint. Vam donar una informació molt en temps real, totalment oposada a la del govern.

Aquest és el poder del ciutadà, oi?
El nostre propòsit era ser com més transparents millor.

Vostè anima l’activisme en contra de les empreses de telecomunicacions que volen acabar amb la neutralitat de la xarxa. De què parlem?
Una xarxa neutral és aquella en què les comunicacions passen d’un lloc a un altre i són regulades en funció de la qualitat del servei i no dels continguts. Si jo t’envio un paquet de dades el rebràs més ràpidament o lentament en funció del servei que tinguis contractat. Si ets enmig de la muntanya i molt aïllat, et costarà més, però no el rebràs més lentament perquè estigui discriminat per la seva procedència o contingut. I fins ara ha estat així. A excepció de les xarxes de telefonia mòbil.

Ah, sí?

Hi ha bits que són filtrats. No pots fer servir el teu iPhone per trucar via Skype des d’una xarxa 3G. I això és una falta a la neutralitat de la xarxa. Però s’assumeix que és una situació temporal perquè encara hi ha falta de capacitat.

I si fins ara internet ha estat neutral per què es vol canviar?
Perquè volen convertir-la en una cosa semblant al que va significar, en el seu moment, l’aparició dels mitjans de comunicació convencionals. Només feia un diari aquell que tenia accés a una impremta, recursos per tenir un gran equip de gent, etc. Si internet deixa de ser neutral només podrà emetre el que tingui accés a una llicència.

I qui concedirà les llicències en aquest escenari futur?
Les empreses de telecomunicacions decidiran que cobraran X diners per deixar que tu emetis ràpidament. Al·leguen que la infraestructura és d’elles però no és té en compte que, en molts casos, s’ha muntat amb diners públics. Si es decideix primar els interessos d’aquestes empreses ens estem carregant el valor d’internet com a canal neutral. On és el problema?

On?
A Espanya hi ha molts polítics a qui no els agrada la xarxa perquè no la poden controlar. No els agrada que qualsevol pugui parlar i ells no puguin fer res per impedir-ho. Hi ha polítics espanyols que envegen el control d’internet que té la Xina. Obama, en canvi, ha manifestat clarament que s’ha de preservar la neutralitat de la xarxa.

No creu que és una acusació molt greu la que fa als polítics espanyols?
Si intentem explicar les raons per les quals els polítics, en contra de l’interès general, donen suport a una sèrie de “lobbies industrials”, com el dels drets d’autor o el de les telecomunicacions, només cap pensar en dues coses: una, la ignorància, que seria summament dur considerant que l’educació sobre aquest tema està a l’abast de la mà o del punter del teu ratolí. I dos, que tenen un interès a perpetuar una societat unidireccional més manipulable, o fins i tot, en alguns casos, dicten resolucions injustes, cosa que el diccionari de la RAE defineix com a “prevaricació”.

Què veurem en els propers anys tecnològicament?
Traurem les coses del seu context. Tothom entén que a internet podem accedir a molta informació però ho associem a ser davant d’una pantalla i un teclat. Veurem com tot això ens ho emportarem en un dispositiu petit i que serà a la nostra butxaca. Si sóc davant d’un monument en una ciutat i no sé què és, l’enfocaré amb el meu telèfon, li faré una foto i aquest em dirà què és, la seva història, el seu web, la gent que l’ha visitat, etc. El següent pas serà posar-me aquesta informació en un dispositiu per veure les dues coses alhora. La realitat augmentada, model Terminator, que va escanejant la realitat. Cada cop estarem més presents en més entorns, i això permetrà nous models d’adopció i innovacions.

About author

Karma

Continguts relacionats

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

Vaig entrevistar a l’Enrique Dans pel 3cat24...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

Vaig entrevistar a l’Enrique Dans pel 3cat24...

Llegir més

Entrevista Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

Vaig entrevistar a l’Enrique Dans pel 3cat24...

Llegir més

There is 1 comment

  • […] This post was mentioned on Twitter by Karma Peiró. Karma Peiró said: Enrique Dans: “Hi ha polítics espanyols que enyoren el control d’internet que té la Xina”: Vaig entrevistar a l’En… http://bit.ly/cU87rh […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *