Ntrevistes
Michio Kaku: “La revolució dels ordinadors és comparable a l’arribada de l’electricitat”
26 de maig de 2010
0
, , , , ,

El futur ja està aquí. Les pel.lícules de ciència ficció ja són realitat. El físic Michio Kaku va passar per Barcelona la setmana passada per advertir-nos, una vegada més, que els ordinadors dominaran en breu, tots els aspectes de la nostra vida. Inclús els més íntims.

Segons Kaku, res tot el que va explicar ja és possible tecnològicament. D’aquí a 10 anys, anirà vostè al lavabo a pixar i el seu vàter li dirà que s’ha de fer un anàlisi d’orina perquè alguna cosa no va bé en el seu cos. Si li falla un ronyó o té problemes de fetge, no pateixi. Vostè mateix podrà crear nous òrgans vitals i li seran substituits sense complicacions. Viurem més temps i, potser, veurem com els objectes es tornen invisibles o com ens pica a la porta algú arribat del futur llunyà, gràcies a una màquina del temps.

Us deixo amb l’entrevista que vaig publicar al 3cat24 fa uns dies.

El físic, de 73 anys, Michio Kaku, va parlar al BDigital Global Congress de l’internet del futur. O més aviat, de com viurem quan els ordinadors controlin tots els àmbits de la vida humana. Seran minúsculs i més barats que el paper. Gràcies a ells, podrem fotografiar els nostres somnis, detectar les mentides dels altres, comunicar-nos en qualsevol idioma i controlar robots amb el cervell, entre moltes altres coses. El 3cat24 va parlar amb el futuròleg poc després de la seva xerrada per preguntar-li alguna cosa més d’aquest avenir tan de pel·lícula.

Diu que el futur el tenim més a prop del que creiem. Quant de prop?
En deu anys, serem capaços de fer créixer la majoria d’òrgans del nostre cos: la pell i els ossos que desenvoluparem a partir d’algunes cèl·lules pròpies. Inclús podrem reproduir el pàncrees i el fetge. Però farem més, com fotografiar els nostres somnis o comunicar-nos telepàticament.

I amb unes lents de contacte connectades a internet sabrem la vida de qui ens parla, oi? I la nostra intimitat, on queda?
Estem acostumats a témer el “Big Brother”, el control que exerceixen els governs sobre els ciutadans. Però jo començaria a amoïnar-me pel “Little Brother”, format per xarlatans o persones malicioses u organitzacions criminals que són capaces d’extreure molta informació del que cadascú de nosaltres deixem a internet voluntàriament. Els mercats ja saben molt de tu d’aquesta manera. En el futur, la gent pagarà molts diners per protegir la seva privacitat.

I a les lents de contacte tindrem subtítols en el nostre idioma per entendre’ns amb qualsevol. La Torre de Babel s’enfonsa?
Avui tenim màquines que poden transcriure tot el que dic, tan ràpides com jo parlo. I el servei de traducció del Google és fantàstic. Si ajuntes aquestes dues capacitats, ja ho tens. En el futur serem capaços de comunicar-nos en qualsevol idioma i amb qualsevol persona del planeta.

“Detectarem les mentides dels altres”. Això pot estalviar temps a la policia però personalment ens ficarà en molts problemes…
Actualment, es pot saber quan una persona menteix perquè al cervell es produeix una reacció. En un escàner cerebral es veu com una part s’il·lumina. Però quan la persona està feliç o excitada passa el mateix. Per tant, mai podrem detectar al 100% totes les mentides, però sí la gran majoria.

I ha explicat que els nostres lavabos seran “intel·ligents” i ens diran quan estem malalts. I si fallen, què?
Bé, si el teu bany et diu que tens un càncer i no te’n fies, sempre podràs fer mil proves abans de creure-t’ho o anar al metge. Però que sàpigues que el teu bany tindrà un ordinador més potent que qualsevol dels hospitals d’avui. I tindrà moltes maneres de detectar que tens un càncer.

“Controlarem els robots amb el cervell”. El més pràctic seria programar-los i que facin la tasca sols, no?
Això ja és possible al Japó, de manera precària. En el futur, un equip d’astronautes des de la Terra, equipats amb un casc connectat als seus cervells, podran controlar robots que hagin arribat a la Lluna.

Com els avatars? La investigadora Maria Victòria Sánchez Vives va explicar al 3cat24 fa poc que això ja era possible…
Exacte. Perquè un avatar és mogut per un cervell connectat a un ordinador immers en realitat virtual. Si això ja és real, no queda tant per aconseguir el control mental amb robots.

Sociològicament, de quina manera assimilarem tots aquests canvis?

Per als joves serà molt fàcil: si és divertit, els amics ho fan i es poden comunicar entre ells; s’adaptaran a tots aquests avenços. El problema serà per a la gent gran.

La gent gran d’aquí a unes dècades, vol dir?
Sí. Perquè majoritàriament estan més tancats a aprendre noves maneres de funcionament en les seves vides. A mesura que et fas gran et converteixes en més poruc. Això és així i no ho podem canviar.

Mirant al passat, hem tingut algun altre moment de la història en què els avenços tecnològics hagin estat tan transcendentals?
Quan la invenció de l’electricitat farà uns 200 anys, aproximadament. La gent en tenia molta por i deien que les cases s’enfonsarien i que les persones s’electrocutarien i moririen. I és cert. Cada dia algú mor per l’electricitat però ens agrada tenir-la perquè ens facilita la vida. O sigui que sí, la revolució dels ordinadors és comparable amb l’arribada de l’electricitat.

Tornem al futur. Ha dit que podrem ser invisibles i viatjar en el temps. Això ni vostè ni jo ho veurem, oi?
Alguns avenços els tindrem en 10 anys, com tots els que ja hem mencionat. Sobre la invisibilitat, en una dècada farem desaparèixer els objectes petits. Els militars estan invertint molts diners en aquesta mena d’investigacions. La invisibilitat dels objectes grans o de persones encara trigarà més temps. Però probablement ho veurem.

Què em diu del viatge en el temps?
Això requereix una gran quantitat d’energia. Einstein va dir que per crear una màquina del temps calia un forat negre d’una estrella. Això no ho veurem. Però potser ja existeixi en altres planetes amb vida intel·ligent. Els descendents dels nostres descendents sí que ho viuran. Així que si un dia una jove et pica a casa i et diu: “Sóc la rebesnéta de la teva rebesnéta”, no li tanquis la porta, potser és algú que ve del futur.

El 2007, l’antropòleg Eudald Carbonell deia que a finals del segle XXI la meitat del planeta moriria si no el cuidem. Què opina d’aquesta afirmació?
Hi ha dues tendències al món avui dia. Una és la que ens amoïna i està relacionada amb la nostra existència: terrorisme, l’escalfament global, la biotecnologia, la proliferació de les armes nuclears, etc. L’altra està relacionada amb la idea de concebre una civilització planetària: una cultura, idioma i economia planetària. No està clara quina de les dues guanyarà. Internet es el principi d’un sistema telefònic planetari. Què és la Unió Europea? El començament d’un sistema econòmic planetari. Channel? L’inici d’una moda planetària. El futbol o els Jocs Olímpics? El principi dels esports planetaris. Crec que dominarà aquesta segona tendència, la planetària. Però res està garantit.

About author

Karma

Continguts relacionats

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

El futur ja està aquí. Les pel.lícules de cièn...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

El futur ja està aquí. Les pel.lícules de cièn...

Llegir més

Entrevista Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

El futur ja està aquí. Les pel.lícules de cièn...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *