Ntrevistes
Charles Leadbeater: “Farem diners compartint coses a internet”
20 de Desembre de 2010
1
,

L’altra dia vaig conèixer a Charly Leadbeater. La Irene Ruiz, del CCCB, em va dir que no me’l podia perdre, que venia al cicle I+C+I per parlar  de la cultura del ‘núvol’. I li vaig fer cas.

Aquesta és la última entrevista de l’any pel 3cat24 i va ser més relaxada que altres.

Vaig  conversar durant més de mitja hora amb aquest periodista londinenc, de 51 anys, especialitzat en temes econòmics. Vam parlar de Wikileaks– com no en els temps que corren- però també de compartir, de Wikipedia, del núvol a la xarxa, dels perills i dels beneficis. En el seu darrer llibre, “Cloud Culture” explica com l’augment del “cloud computing” podria canviar la nostra cultura cap a una altra on tot està connectat, es comparteix, és més global i obert.

Per acabar, em va reconèixer que era un utòpic. Sí, i què? 😉

Aquí deixo l’entrevista sencera.

————————————————————————————————————

El 2004, vostè va parlar sobre la “Pro-Am Revolution” (Revolució Pro Amateur). En què consisteix?
És una reflexió que es referia a aquella gent que feia coses perquè hi posen passió, no perquè els paguessin per fer-ho, però que podien ser considerades professionals per la gran qualitat que tenien. Em referia a activitats molt innovadores, relacionades amb l’art. El web va fer possible que es donés a conèixer molt ràpidament. Els bloguers en són un bon exemple i les relacions professionals i/o econòmiques que poden derivar-se de la seva tasca.

Tot això ho va dir fa sis anys. Creu que ha canviat la situació?
Aquest moviment ara és més gran que mai. Per totes les eines gratuïtes que han aparegut i per les xarxes socials, la interacció entre la gent a internet s’ha multiplicat exponencialment. La tecnologia s’ha tornat molt poderosa i està contagiant cada cop més persones. Abans només els professionals hi tenien accés.

I si un d’aquests professionals-amateurs vol guanyar-se la vida a internet? És possible?
Hi ha exemples de gent que ha creat petits negocis que donen rendiments a la xarxa, venent a particulars serveis i que accedeixen a un mercat global. Crec que hi ha molts professionals que han decidit explotar la xarxa fent una tasca molt valuosa, consideren que s’ha de pagar i troben resultats. En realitat és un test entre el que s’està fent, el que pots crear i oferir, i la demanda que pots trobar.

Ens trobem en un moment de testar els negocis a la xarxa?
Totalment. Estem testant molt les possibilitats de la xarxa. Internet és molt oberta però hi ha un conflicte amb la gent que vol controlar l’accés al coneixement. Les lleis del vell continent protegeixen molt.

Passem al concepte de “cloud culture“, que li va servir per publicar recentment el seu darrer llibre. A què es refereix?
Està basat en la manera com creix internet, en ordinadors que es relacionen, a través de protocols igualitaris. I a mesura que tenim més aparells que ens connecten a la xarxa, sorgeix la necessitat de coordinar-los, d’existir al núvol d’internet, d’emmagatzemar milers de dades o rebre serveis particulars. Hi ha veus a favor i en contra, d’això, perquè companyies com Google o Amazon centralitzen molta informació de milions de persones. Però també hi ha projectes extraordinaris com el Google Books que està fent accessible milions de llibres a tot el món. Impensable fa uns anys.

Es potencia la cultura oberta però el poder continua estant en poques companyies…

Cert. La veu del ciutadà no ha estat gaire escoltada en el passat, potser sí la del consumidor però no la del ciutadà. Ara té molta més força. Hem de procurar que apareguin una gran diversitat de núvols, públics, oberts que contrarestin el poder dels privats i comercials. Quedar-nos únicament amb el Google seria perillós i avorrit.

Ser-hi, al núvol, ens portarà al “nou capitalisme” que vostè esmenta al seu llibre?

A la indústria tradicional del capitalisme et trio a tu com a consumidor, et venc alguna cosa a canvi d’una quantitat de diners i la relació s’acaba. Al nou capitalisme jo venc alguna cosa, però sobretot persegueixo que ho comparteixis amb molts altres.

Compartir i fer diners? No és gaire lògic…

Aquest és el dilema d’avui, perquè compartir no està en els principis del capitalisme. Però és possible. Apple fa diners a base de compartir; el programari lliure; els jocs d’ordinador com World WarCraft. Crec que en el futur la gent farà diners compartint, aquest és el gran potencial de Google actualment. Compartirà coneixement, cultura, informació i guanyarà diners potser creant plataformes especials perquè la gent es trobi a internet, o oferint recerques especialitzades, etc. Aquest és un capitalisme diferent del que es deriva de vendre’t una nevera, per exemple.

Wikipedia o Wikileaks comparteixen però… fan diners?

No, no fan diners però tampoc és l’objectiu principal de cap dels dos projectes.

Creu que en el futur pagarem per la cultura, a internet?
Pagarem per serveis molt especials que tinguin un públic particular: per tenir accés a una comunitat molt particular. Però no pels continguts generalitzats.

Així que els diaris que apliquen aquesta estratègia estan equivocats?
El “Financial Times” és una excepció perquè té una informació molt específica. Però les notícies en general no tenen aquest interès. Si vaig al Google ho puc trobar gairebé tot.

I s’imagina pagar per accedir a la informació de Wikileaks?
Podria ser. El que ofereix és similar al contingut del “Financial Times”. Tu què penses?, creus que la gent ho faria?

Crec que sortiran altres Wikileaks, amb informació molt especialitzada, referent a grans companyies o al sector financer, per exemple.
Sí, podria ser, però pensa que la gran basa de Wikileaks és que s’assegura l’anonimat de la font que aporta els documents. I també va estar motivat perquè era un projecte obert i públic, no res tancat.

Fa unes setmanes, vaig  entrevistar Rubèn Mora, cap del Departament de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra, i va explicar que tenia problemes seriosos per perseguir els delictes al núvol. I vostè ens diu que anem cap a la cultura del núvol?
Sí, hi estic d’acord. Però també crec que les dades estan més segures al núvol que a l’escriptori del teu ordinador. Segurament no tindràs tanta protecció com les mesures de seguretat que tenen les companyies que ofereixen els seus servidors per interactuar al núvol.

I creu que la gent realment vol aquest canvi de cultura que proposa?
Mmm… sí, perquè a la gent li agrada compartir vídeos al YouTube, fotos al Flickr, moments de la seva vida al Facebook, enllaços al Twitter. Fa quatre anys, el Google va ser la passarel·la d’aquest nou món. Però avui tenim moltes altres maneres de ser-hi, al núvol, i estem encantats. La gent es converteix en protagonista, en actors en moltes esferes diferents de la societat i creen continguts que se solapen amb els rols tradicionals i entren en conflicte.

Què opina de l’obertura dels governs oferint dades públiques als ciutadans?
És una mesura necessària però el més important és que animar la gent a fer servir aquestes dades, per entendre millor el que se’n deriva i que facin mapes on es pugui visualitzar millor. És un gran procés que ha de portar cap a una cultura de les dades i perseguir la transparència.

Quins seran els canvis socials i tecnològics que veurem en els propers anys?

Veurem una batalla sobretot en el terreny de la cultura, per part dels diaris tradicionals i les editorials per preservar el vell sistema en un moment en què els processos de producció canvien radicalment. Tenim més música o llibres que mai. I d’altra banda hi ha la batalla de la competència. Kindle, Ipad, Android, o imprimir a demanda són productes de Google, Apple, Sony, grans companyies que competeixen pel futur. Però una de les lluites més significatives que veurem és la de la “neutralitat”. El mòbil és diferent del web, és més obert, més flexible i molt més poderós. Si vas als països més pobres, els mòbils són de gran utilitat en l’educació o en la salut. Cada vegada tindrem més serveis al núvol pensats per als mòbils.

Aquest any he parlat, entre d’altres, amb Mark Surman, Pekka Himanen, Brian Lamb, Delia Browne, Simona Levi, Lawrence Lessig. Tots ells parlen sobre “el moviment obert” i de fer accessible el coneixement a internet. Un dels lectors va comenta que deixéssim d’entrevistar gent tan utòpica perquè donaven una visió del món poc realista. Creu que pensaran el mateix de vostè?
Sí, segurament ho pensaran. Quan vaig escriure el meu darrer llibre vaig publicar un vídeo al YouTube i vaig tenir un comentari d’un lector que em deia: “Vostè és un cretí utòpic i no té ni idea del que parla”. Vaig pensar no m’havia d’amoïnar perquè… Wikipedia és un projecte utòpic, Google Books també, Wikileaks, i n’hi ha centenars d’exemples similars meravellosos i de gran valor per a tothom. La meva germana compra tota la roba per internet i fa deu anys ningú s’ho hauria imaginat. No sóc un naïf i estic molt content que avui qualsevol persona pugui crear, comunicar-se globalment i que es plantegi compartir-lo i treure’n un rendiment. És un signe del dinamisme de la nova societat.

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2019-11-24 a les 19.15.39

Renata Ávila: «L’Internet de la creació ha desaparegut. Ara tenim el de la vigilància i el control»

Una entrevista amb l’especialista en drets human...

Llegir més

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

(Entrevista publicada a NacióDigital l’1/1/...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

(Entrevista publicada a NacióDigital el 27/11/201...

Llegir més

There is 1 comment

  • Jordi ha dit:

    L’ utòpic no pateix, ni per absència de funció en la societat, ni per manca de sentit en la seva activitat, malgrat que difícilment esdevé econòmicament rentable a curt termini.

    Segueix pendent la resposta a la rendibilitat del treball amateur a la xarxa, com bé comenteu, mentre grans empreses es beneficien de la gratuïtat de les dades que l’usuari hi volca massivament.

    Sempre he defensat que el pagament per consulta de dades a la xarxa beneficiaria a tothom, creant rèdits de manera horitzontal que poden incentivar sinergies econòmiques capaces de remuntar l’economia. Però darrerament, analitzant com avança l’economia internacional, m’alarma un dubte. Em pregunto, quina funció té actualment la moneda, si de fet el valor del deute públic i privat està sota zero? I es manté de manera artificial retallant drets socials i centrifugant l’Estat del Benestar i l’economia real? O em pregunto, en el cas suposat de pagament a la xarxa, per quin motiu em de fer la transacció moneda/crèdit/dades, si podríem perfectament fer la conversió directe xarxa/crèdit/dades? És a dir, no esdevenen ja avui dia les comunitats en xarxa un valor que acredita a un usuari èticament i econòmicament, per a l’accés al crèdit? No esdevenen ja avui dia les relacions en xarxa un valor que acredita a una persona com a deutor d’un crèdit? No val més una xarxa de 500 amics, que el valor d’un banc en fallida real i encoberta?

    Abandonar l’Economia de Consum, cada cop més és sols una decisió a prendre, res més. I més encara quant les decisions polítiques i econòmiques estan tant dirigides a mantenir de nou un sistema que s’ha mostrat inviable.

    Molt interessants les teves entrevistes Karma, com sempre.

    Una abraçada !!!
    j.

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *