Articles
L’ensenyament a la Societat de la Informació: llums i ombres
10 de febrer de 2011
2
, , , ,

Vaig escriure aquest article pel 3cat24 fa uns dies. La intenció era crear un debat entre professors, alumnes i pares/mares sobre el futur de l’ensenyament a la Societat de la Informació.

Després de parlar amb un grup de pedagogs i joves de diferents centres educatius de Catalunya, sobre l’ús dels ordinadors a les aules, el Programa Educat 1×1, l’alt fracàs escolar o sobre el domini dels joves per entrar a webs com Rincón del Vago i copiar els treballs que han de presentar a classe, me n’adono que tot plegat és un cóctel, no se si explosiu, però sí bastant delicat.

La Societat del Coneixement cap a la qual anem exigeix noves competències i una renovació didàctica important. Per on començar? Les resistències són comprensibles: qui no té por dels canvis? Els ordinadors ja són a les aules, però les connexions funcionen? Si fallen, els alumnes perden la confiança en l’aprenentatge digital. Els professors reconeixen que s’han de posar les piles tecnològicament però que queden altres canvis pendents.

Avís: l’article és llarg, però resulta molt interessant llegir la diversitat d’opinions que es recullen.

Fins fa molt poc, l’ensenyament a les escoles es feia de portes endins. Gairebé mai, a una aula, s’havia vist un telèfon o un ordinador per rebre informació i coneixement des de canals externs. Tot això ha canviat.

“Els ordinadors a les aules d’informàtica se sumen als telèfons mòbils dels estudiants, proporcionant-los canals de comunicació amb l’exterior que costa saber com controlar i aprofitar”, recull l’Informe internacional SITES (2006), on s’analitzen amb profunditat els recursos informàtics dels centres educatius i l’ús pedagògic de les tecnologies de la informació i la comunicació. En l’informe hi van participar 22 sistemes educatius, entre els quals hi ha Catalunya. “La complexitat de l’alumnat deriva del fet que en el sistema educatiu els que més han canviat són els alumnes en la mesura que absorbeixen els canvis del seu entorn. L’accés a quantitats ingents d’informació, els nous canals de comunicació interpersonal, la publicitat insistent que indueix al consum, els models de comportament de la televisió i els esquemes de diversió de la indústria de l’oci són factors que modelen un jovent que ha canviat molt més que les organitzacions que la societat va dissenyar fa temps per educar-lo”. El mateix informe evidencia que a Catalunya hi ha uns nivells relativament baixos d’utilització educativa de les TIC.

D’altra banda, l’Informe Pisa del 2009, que mesura els coneixements de lectura, matemàtiques i ciències que tenen els joves de 15 anys de 65 països, va tornar a deixar en evidència que Espanya no arriba a la mitjana dels països desenvolupats, malgrat haver-se recuperat una mica des de l’informe anterior. Un altre estudi, aquest de l’Obra Social de la Fundació La Caixa, constata que Espanya duplica la mitjana europea en abandonament escolar.

Quines són les causes que ens porten a l’alt fracàs escolar? L’entrada dels ordinadors a les aules hi ha influït? Com impedir que els alumnes copiïn de webs com El Rincón del Vago o la Viquipèdia i aprovin assignatures sense haver estudiat? Com avaluen els professors el Projecte Educat 1×1? Cal canviar la metodologia d’aprenentatge? Estan suficientment preparats els mestres per aquests canvis tecnològics? Encetem en aquesta pàgina un diàleg entre professors i alumnes de diferents centres escolars de Catalunya que s’han prestat a respondre unes preguntes al 3cat24. També animem els lectors a dir-hi la seva.

Alt fracàs escolar. Les TIC hi tenen res a veure?

La Mònica Rubio Piñeras és professora d’ESO i d’aula d’acollida a un institut públic de Badalona. Ella creu que la introducció de les TIC és el començament d’un canvi de metodologia a l’aula. “I això ens apropa al món de l’alumnat. Els motius del fracàs escolar són molts, seria massa fàcil atribuir-ho només a les TIC”.
En Carles Buide Aso dóna classes d’ESO i Batxillerat a l’Institut Màrius Torres. Considera que el fracàs escolar és motiu “de l’estabilitat del sistema d’estudis on els professors mitiguem els defectes. Cada vegada que s’instauren canvis (i per desgràcia és sovint) s’ha de refer molta feina. Les TIC són un mitjà més, no una finalitat”.
La Núria Darder és cap d’estudis i mestra de Primària a l’Escola del Parc del Prat de Llobregat. Ella parla d’observar els canvis socials: “A causa dels baixos resultats en aquesta i altres proves en general, l’ensenyament se centra en les competències bàsiques. Però la societat canvia i cada vegada és més tecnificada. Ens hem d’adaptar. Una manera de fer-ho és introduint noves metodologies a l’aula i amb les TIC. Per què? Perquè els nens i nenes d’ara han crescut amb el ratolí a la mà. Qualsevol metodologia tradicional no els motiva”.
L’Anna Fité és professora d’ESO i Batxillerat a l’Institut Damià Campeny. Segons l’Anna la causa de l’alt fracàs escolar són els valors socials actuals transmesos per la societat i per les famílies. “Predomina la immediatesa, el nul esforç, la poca valoració dels estudis com a procés d’aprenentatge. Sí que valoren el fet de tenir un paper, un certificat però no el fet de saber-ne més”.
En Marc Avià, professor de Tecnologia als quatre cursos de l’ESO, a l’Institut XXV Olimpíada de Barcelona, pensa que la principal causa del fracàs escolar “és la progressiva permissibilitat acadèmica en què ens hem vist immersos professors i famílies. Hem de ser més exigents amb els alumnes i amb els nostres fills”.
La Begoña Martínez Villariño imparteix classes al cicle mitjà i superior de l’escola rural CEIP Mainas. Ella opina que les TIC augmenten la motivació de l’alumne, permeten autonomia en l’aprenentatge i el disseny d’activitats individualitzades i progressives.
La Montserrat Filella Buira és professora de Batxillerat i d’ESO a l’Institut Màrius Torres de Lleida. “El fracàs escolar no té res a veure amb els ordinadors a les aules. Per tenir ulls de futur no ens hem d’encallar en una visió del passat. És més fructífer pessigar d’aquí i d’allà per construir l’ara. L’alumnat no pot estar-ne al marge, igual que la resta de societat, siguin els pares o altres persones que acompanyin i/o ajudin a construir l’educació d’aquesta societat”.

El Rincón del Vago: copiar, enganxar i aprovar?

La Puri Peire Fernández, de l’escola d’educació especial Fàsia Eixample, dóna classes d’ESO adaptada. “Els profes hauríem de plantejar-nos si serveix de res que els alumnes facin els deures així. Si un alumne intenta fer un frau, no se’l pot aprovar. És comoditat o ganes de no complicar-se la vida per part del professor?”
La Marta Ballarín Enjuanes és professora d’ESO i de Batxillerat a l’Institut Màrius Torres de Lleida. “Avui en dia, els alumnes tenen moltes coses interessants al seu abast i se senten atrets per quasi totes, però no tenen ni hàbits de treball ni d’esforç. Pensen que amb les TIC les tasques es fan soles. Amb màquines o no, les coses es fan d’una en una i no poden atendre les explicacions del professor ni fer deures digitals mentre estan pendents del Facebook”.
Marc Avià
diu: “Sempre s’ha copiat. Ara és més fàcil. El problema és aprovar els alumnes que fan això”.
Mònica Rubio: “Hi ha maneres de saber si els alumnes han copiat. Penso que l’habilitat i metodologia del professorat hi té molt a veure per garantir que l’alumnat arribi als objectius d’aprenentatge que ens hem traçat”.
Anna Fité: “Cal posar un tipus de treballs o exercicis que no puguin copiar. Reconec que és molt difícil. Sempre hi ha una part de l’alumnat que no aprèn ni aprendrà, sigui per limitacions personals o per desídia. Considero que no s’hi pot fer res i que ho hem d’acceptar sense amargar-nos-hi”.
Begoña Martínez: ” El treball ha d’estar ben plantejat. Si demanem un treball sobre la contaminació hem de pautar què volem. Podem demanar-los que ha de contenir les causes, l’impacte, els països que més contaminen i les normatives. Aleshores hauran de fer alguna cosa més que copiar i enganxar”.
Carles Buide Aso: “Abans copiàvem de les enciclopèdies, ara d’internet. Si un alumne és capaç de llegir i d’entendre el que copia, tenim molt de guanyat”.
Montserrat Filella: “Nosaltres no podem ni hem de pretendre estar controlant si s’ha copiat o no. Cal canviar estratègies en les propostes”.
Núria Darder: “Una bona estratègia és fer una presentació del treball davant la classe. d’aquesta manera l’alumne haurà de llegir, entendre, interioritzar i explicar-se”.

Les TIC a les aules, assignatura pendent?

En Josep Rivera Bofill és professor d’ESO i Batxillerat a Badalona. Ell diu que encara té pendent reciclar-se en l’ús de les TIC a classe. “No és tan senzill com algú de fora pot pensar. La realitat és la que és. Primer cal controlar l’aula. Si els recursos tècnics no funcionen comença el xivarri. Pots passar-te 30 minuts intentant que funcioni i això provoca nervis i frustració al professor”.
L’Anna Piñero Prat no està a cap curs actualment però ha fet cicle superior a l’Escola Lavínia de Barcelona. Ella creu que el problema no és tant reciclar-se en les TIC, sinó saber implementar-les en el procés d’ensenyar i aprendre.
Marc Avià:
“L’ensenyament és un assaig i error diari. S’ha de prendre distància per poder-se autoavaluar: Què estic fent bé? Què puc millorar? Què ha fallat en aquesta activitat? Funcionarà aquesta tècnica?”.
Mònica Rubio: “Si fóssim capaços de trobar els espais per treballar cooperativament entre els professors, tot seria més fàcil i profitós”.
Montserrat Filella: “Jo estic al dia de l’assignatura que imparteixo. Però amb la rapidesa dels nous avenços, mai en saps prou! Coses molt bàsiques dins el programari d’ensenyament et queden un xic lluny. D’altra banda, els programes de retoc d’imatges són molt cars i m’he de buscar la vida ja que no hi ha recursos per al professorat”.

El Projecte Educat 1×1: aprovat o suspès?

Marc Avià: “Hem fet l’exercici d’observar què fan els nostres alumnes davant d’un PC? Com usen els ordinadors i què n’esperen? Inundar les aules de maquinària tecnològica sense més, no ens portarà enlloc. Hem d’anar més enllà”.
Anna Fité: “Els ordinadors no van com se’ns va prometre. No sempre hi ha connectivitat i normalment és molt lenta. Tardem molt a entrar tots a la mateixa pàgina, especialment si és el llibre virtual de Santillana. No funciona l’aula virtual (‘moodle’). Molts dels exercicis estan informàticament mal programats”.
Begoña Martínez: “L’Educat 1×1 ho veig bé perquè facilita la feina del professor i la de l’alumne per la diversitat de recursos que es poden consultar alhora (vídeos, informació, webs, etc.) S’han de limitar els usos a facebooks, hotmails, etc. perquè són una font de dispersió important”.
Josep Rivera Bofill: “Porto dos mesos en el projecte 1×1 i no ho veig clar. Tinc massa alumnes. Per ensenyar-los alguna cosa hauria d’oblidar-me del temari però no és tan senzill”.
Carles Buide Aso: “Els diners ficats en el Projecte Educat 1×1 s’han gestionat malament. Obliguen a comprar un material determinat i no permeten que el centre en pugui escollir un altre de més apropiat. No sabem que passarà el curs vinent, ni si hi ha diners per continuar-lo. Políticament ara sembla que no agrada. Tornem a fer canvis i a desestabilitzar el sistema educatiu. Al final qui perd són els alumnes”.
Marta Ballarín Enjuanes: “La idea és molt bona, però els ordinadors que tenen els alumnes són massa petits (amb tots els aspectes) per treballar moltes hores. Per a ells són com una joguina. La xarxa no va bé i el llibre deixa molt a desitjar. No sé de què serveix un professorat que passi hores a posar-se al dia si arriba a la classe i ha de fer les coses com feia 5 anys enrere perquè aquell dia “no funciona”.
Montserrat Filella: “Amb els llibres digitals i les plataformes hi ha molt monopoli i ho patim docents i alumnat. A més, no tothom hi pot accedir encara”.
Núria Darder: “Falten recursos, espais, hi ha problemes tècnics, etc. Hi ha manca de formació per als mestres interessats però hi ha mestres que es neguen a avançar. Tenen una ment quadriculada, estan lligats al llibre de text. És la direcció que ens porta el vent, així que no ens quedarà més remei que adaptar-nos i tirar endavant”.

Organitzar les escoles d’una altra manera per treballar amb les TIC?

Pitu Martínez és professor a l’ESO: “A principis del segle XX hi havia tot un moviment d’innovació metodològica arreu d’Europa i que van crear el moviment de l’Escola Moderna (amb noms destacats com Freinet, Piaget, Montessori, Decroly o Dewey) amb propostes organitzatives i metodològiques que mai han tingut un ressò massiu a les aules però que avui s’adaptarien perfectament amb les TIC. Investigació, treball global i per projectes, reflexió i anàlisi són algunes de les coses que ja es promovien fa un segle. Ara les TIC ens obren finestres al món, blogs, ràdio i televisió per internet, Google Maps o Earth, etc.”
Marc Avià:
“El pilar del canvi ha de ser l’ús de metodologies didàctiques per fer treballar activament els alumnes. No dic res nou, fa cent anys que està inventat, tot i que costa molt d’aplicar. Hem de buscar camins per involucrar els alumnes en el seu aprenentatge. No oblidem que per a molts adolescents un ordinador és per sobre de tot un instrument de lleure. Per tant els costa molt d’assumir que també pot ser una eina per treballar, per aprendre. És per això que quan estan a classe davant d’un ordinador els costa desconnectar d’aquest vessant més lúdic i obren el Facebook o el Messenger mentre fan l’activitat”.
Mònica Rubio: “L’alumnat ha d’aprendre a fer servir positivament tot el potencial que se’ls hi ofereix. El centre haurà de reorganitzar-se, al voltant d’un nou funcionament. Les famílies haurien de ser part activa d’aquest programa. L’administració ha de posar els recursos que s’escaiguin. Tota la comunitat educativa és responsable i està implicada en el procés.
Begoña Martínez: “L’organització de matèries per un únic llibre de text està més que obsolet. Cal aprofitar la diversitat de fonts d’informació i el diferents suports per garantir que cadascú aprengui al seu estil. Penso que les classes magistrals encara són importants però no diàriament. Les intervencions del mestre han d’ajudar a fer la recerca de la informació, a triar-la i a fer-ne una anàlisi crítica”.
Puri Peire: “Hem d’ensenyar els nostres alumnes a ser selectius, a saber triar les fonts, a valorar-les i a preguntar. Els professors hem de ser capaços de desvelar els seus dubtes i acompanyar-los en la cerca d’informació”.
Montserrat Filella: “Evidentment amb recursos i reciclatges per part del professorat i dotant els centres amb millors infraestructures. De què serveix que un alumne de 1r d’ESO tingui durant la seva escolarització obligada un munt d’avantatges com ara accés a una informació amb diferents metodologies, i que de cop i volta et trobis que aquell mateix alumne, ja a Batxillerat no pugui ni accedir a un ordinador adient (si no és el propi). Cal ser realista però també sense deixar de tenir un cert idealisme per moure muntanyes. L’educació, està a les mans de tothom, sigui amb TIC o no, hi hagi crisi o no, l’adaptació i el repte, entre altres són molt importants per seguir endavant.
Núria Darder: “Caldria dos mestres a l’aula o treballar amb mig grup, etc. Materials com PDI, portàtils, ordinadors, impressores, escàners, etc.”
Anna Piñero: “El treball cooperatiu entre professorat i alumnat, l’autonomia de l’alumnat en el seu aprenentatge i el canvi de rol del professorat contribuirien a millorar el canvi. Tot això facilitat per les TIC, però primer el canvi del com, i desprès amb què”.

I els alumnes què n’opinen de la introducció de les TIC a les aules?

Després de preguntar a professors i pedagogs, hem buscat l‘opinió dels més joves, els que han incorporat a les seves motxilles portàtils i han canviat el llibre de paper pel digital. Ja els està bé el Projecte Educat 1×1? Voldrien que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estiguessin més presents a les aules? Realment copien i enganxen de webs com “El Rincón del Vago”? Com veuen l’ensenyament en els propers anys?

T’agrada com t’ensenyen?

En Xavi té 17 anys i estudia 2n de batxillerat. Opina que el problema no és tant com t’ensenyen sinó el contingut de la matèria. “Per exemple, a biologia, com som menys, la professora crea un ambient de classe més íntim. En canvi, a català i castellà, l’abundància de frases, oracions i complements resulta pesat en extrem, repetitiu, sense que acabis de pillar-ho. Posa els nervis i la paciència a prova”. Apunta que el professor hauria de conèixer més personalment els alumnes.

L’Adrià té 15 anys i fa 3r d’ESO. No es queixa del mètode que fan servir els seus professors a classe, tot i que preferiria “buscar més coses a l’ordinador, com cercar informació i no sempre mirar el llibre digital”. Per ell tots els professors són bons però no li agrada quan “parlen massa de la seva vida privada i de les coses que han fet”.

L’Òscar també té la mateixa edat i fa el mateix curs que l’Adrià. Ell respon a la pregunta de si li agrada el mètode d’estudi amb un “no” rotund. “Preferiria fer més treballs de grup i utilitzar més recursos d’internet”. Sobre els mestres, opina que “un professor és bo quan comprèn com et sents dia a dia. Un de dolent és aquell a qui només li importa fer la seva classe normal”.

La Dori i en Jefferson no ens han dit l’edat, però tots dos s’estimarien fer servir més recursos d’internet. “Voldria que les TIC estiguessin més presents”, comenta la Dori. Sobre els mestres, en Jefferson creu que “un professor bo és el que t’ajuda sempre, i un de dolent, el que pensa que ja no es pot fer res amb tu”.

Has consultat webs com “El Rincón del Vago”?

Tots ells diuen que han visitat aquest web i d’altres com la Viquipèdia, per a treballs escolars o per a curiositats pròpies.  L’Adrià afegeix que també consulta diccionaris com ara el Word Reference per als deures d’anglès. “I webs de diaris, sobretot a les classes de ciutadania i socials”.

Aprendre amb portàtils, com va?
“Ho veig molt complicat tret que qui n’estigui al càrrec solucioni els problemes de connexió, que són molt abundants”, diu en Xavi. “Els antics mètodes són còmodes perquè no fallen”.

L’Adrià dissenteix de l’opinió d’en Xavi. “El veig millor, aquest mètode, tot i que s’ha d’educar els alumnes per saber on han d’entrar, saber quins webs es poden consultar i quins no. M’agradaria que la Wi-Fi fos millor i més ràpida, que quan els profes ens ensenyen webs no es col·lapsés la connexió”.

L’Òscar diu que és millor estudiar amb ordinadors. “Està molt bé perquè amb els llibres carreguem molt les espatlles. Amb els portàtils és més còmode anar a l’institut sense tant de pes a sobre”. En Jefferson opina que “treballar amb ordinador és més còmode, ordenat, ràpid i moltíssim més divertit que estar escrivint amb bolígraf”. La Dori, a més d’afegir el tema del sobrepès a les motxilles, pateix “pels robatoris dels portàtils”.

Tanquem aquest relat dels joves amb les paraules finals que ens ha deixat en Xavi. Per reflexionar-hi: “El nostre sistema educatiu és un roc inestable balancejant-se sobre una agulla. Si no parem de fer canvis que no tenen cap mena de sentit i ens concentrem a buscar la comoditat per accedir a les informacions no avançarem mai en el món de la formació i, ergo, en tots i cada un dels camps de recerca”.

L’estudi SITES recorda en les seves conclusions que “cal emprar les TIC per afavorir les pràctiques del professorat i de l’alumnat que fonamenten la capacitat d’aprenentatge permanent, pensant que és necessari aconseguir la motivació, la participació i l’autonomia de l’alumnat”.

Per acabar, deixem un fragment de l’article titulat: “TIC i innovació a l’educació escolar espanyola. Estat i perspectives“, escrit pels pedagogs Carles Sigalés, Josep M. Mominó i Julio Meneses: “La transformació de les pràctiques educatives és una tasca lenta i progressiva en la qual el professorat s’ha de sentir protagonista. Perquè la innovació prosperi no es pot deixar el professorat abandonat a la seva sort. Ha de rebre un suport inequívoc, però al mateix temps, les administracions i els responsables educatius han de ser més clars en les seves directrius i impulsar amb més decisió els canvis estructurals necessaris per adaptar el sistema educatiu a les noves necessitats i demandes de la societat”.

——————————————————–

Altres entrades relacionades d’aquest blog:

* Ensenyar pel futur

* Narcís Vives: “El Twitter m’ha canviat la manera d’aprendre

* El debat de l’educació digital

About author

Karma

Continguts relacionats

1_23yB8Og3R-80URxEfph08A

«¿Pueden las máquinas ser creativas?»

Articulo escrito por Ricardo Baeza-Yates y Karma P...

Llegir més
Captura de Pantalla 2019-11-09 a les 0.07.58

«¿Por qué la inteligencia artificial discrimina a las mujeres?»

Artículo escrito por Ricardo Baeza-Yates y Karma ...

Llegir més
force

«Les dones dels algorismes»

Vaig escriure aquest article pel 3cat24 fa uns die...

Llegir més

There are 2 comments

  • francesc ha dit:

    Un anàlisi espectacular i molt proper a la realitat que a vegades entre tanta tecnologia ens passa una mica pels “núvols”.

    Salutacions!

  • […] This post was mentioned on Twitter by Joan Fonollosa, Karma Peiró. Karma Peiró said: L’ensenyament a la societat de la informació: llums i ombres: Vaig escriure aquest article pel 3cat24 fa uns die… http://bit.ly/fw50BZ […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *