Ntrevistes
David Kirkpatrick: “Facebook és molt més que una suma d’egos”
14 de febrer de 2011
1
, , ,

Vaig entrevistar a David Kirkpatrick pel 3cat24 la setmana passada perquè s’acaba de publicar en català (Ed. Labutxaca) el llibre: “L’Efecte Facebook. La història secreta de l’empresa que connecta el món’.

Com eren molts els col.legues periodistes que el volien entrevistar, només vaig poder gratar un quart d’hora amb ell. Tenia moltes més preguntes preparades perquè se’m va ocórrer comentar des de la pàgina del Facebook del 3cat24 i la meva personal, que anava a parlar amb ell i que si algú tenia una pregunta que me l’escrivís per fer-li en el seu nom. Però no vaig poder preguntar-li totes. Gràcies de totes maneres per les vostres aportacions.

Com imaginava que ell defensaria la companyia d’en Mark Zuckerberg (perquè li van facilitar tota mena d’informació pel llibre), vaig intentar donar-li una volta al discurs positiu de Facebook.

Aquí us deixo l’entrevista.

————————————————————————————

Vostè ha escrit un llibre sobre Facebook. Per què?
Perquè crec que probablement sigui la innovació tecnològica més important de la nostra era i perquè vaig tenir l’oportunitat d’explicar-ho al món, quan encara molt poca gent havia entès el que era el fenomen Facebook. Ara tothom ha vist la pel·lícula, sap qui és Mark Zuckerberg perquè el van veure fa uns mesos a la revista “Time Magazine”, sap que estan connectades uns 600 milions de persones, etc. Tot això és molt nou. Però fa un any ni els mateixos usuaris sabien res de tota la història de la companyia. L'”efecte Facebook” s’està difonent per tots els àmbits de la vida moderna i està canviant la política, els governs, els negocis, el màrqueting, la privacitat, la identitat, les relacions, etc. De tot això en parlo al llibre.

Va parlar amb el mateix Mark Zuckerberg, oi?
Sí. Quan vaig pensar en la idea vaig escriure a Zuckerberg i es va mostrar encantat. Facebook em va obrir les portes i vaig poder parlar amb molts dels seus treballadors, que em van respondre a tot el que preguntava. Em vaig fer amb una quantitat enorme de material de la companyia i això fa que explicar l'”efecte Facebook” sigui més interessant.

Aquesta col·laboració tan estreta que va tenir amb la companyia, no el va influir per escriure un llibre massa favorable sobre Facebook?

En periodisme, si tens unes bones fonts… Si no hagués tingut aquest accés a la companyia no hauria pogut escriure el llibre. No he de disculpar-me per res del que he escrit. No va ser un “quid pro quo”, ells no em van demanar res a canvi. He estat l’editor de tecnologies de “Fortune Magazine” durant deu anys, i tinc un prestigi i un reconeixement com a periodista. Crec totalment que Facebook és un gran fenomen social. Mark es va fiar absolutament del que podia escriure, no em va demanar mai de donar una imatge positiva ni tampoc de corregir-lo. Jo només volia ser just i crec que ho he aconseguit. Abans que Facebook fos tan popular jo era dels pocs periodistes dels EUA que confiava en aquesta companyia i que sabia que arribaria on és ara.

L’escriptor argentí Juan Faerman va escriure el llibre “Faceboom” i em va dir que Facebook és una suma d’egos que reclamen interactivitat. Què en pensa d’això?
Molta gent pensa que Facebook és una plataforma per exhibir els egos, narcisista, i és cert, hi ha molt d’això. Però no és la història completa. Quedar-se només amb aquest punt de vista és no entendre com l’experiència humana està canviant gràcies a Facebook. Aquesta mena de comentaris només es poden entendre des del punt de vista d’algú que té por i no ha intentat apropar-se al que passa a dins ni analitzar la realitat. Si és només una suma d’egos, com t’expliques tot el que ha generat els canvis de Tunísia?

Com s’ho explica vostè?
Per primera vegada a la història existeix una nova plataforma de comunicació que permet als individus ser emissors d’informació en directe i que la seva acció pot provocar canvis socials i polítics sorprenents. Pot passar en els negocis, en l’economia, i això modifica el paisatge. I a països com Tunísia, governats per un dictador, milions de persones fan servir Facebook i tenen, de sobte, la possibilitat de comunicar-se de manera més eficient entre elles. I ara ja no els governa un dictador. Aquest és un dels molts efectes de Facebook.

En posa d’altres?
El primer capítol del meu llibre passa a Colòmbia i explica la repercussió que va tenir a principis del 2009 l’acció d’un ciutadà, Òscar Morales, en obrir un grup a Facebook per plantar cara a les FARC. El motiu pel qual el la vaig escriure és perquè la història de Facebook pot anar d’egos, narcisisme i exhibicionisme, però és molt més. I vaig començar amb un tema polític perquè, per a mi, els impactes i canvis polítics són el més interessant del que està passant. Després que Morales obrís el grup Marxa Nacional contra les FARC, tot es va accelerar. El 4 de febrer uns deu milions de persones, repartides en un centenar de ciutats, van manifestar-se contra el grup guerriller.

Segons vostè, després de tot el que acaba de dir, què és Facebook?

És el paisatge del comportament humà.

Em sona una mica grandiloqüent. Al cap i a la fi, parlem només d’una plataforma  d’internet…
Sí, és una plataforma per comunicar-se però és una nova manera de comunicació que converteix cada persona en un emissor d’informació. És clar que hi ha persones que la fan servir per explicar de quina manera, com, quan i on es renten les dents. Aquests són els “egomaníacs'”. Però també hi ha aquells que diuen que odien Ben Ali, i aquest president perd poder i ha d’abandonar el país.

Què em pot dir sobre la privacitat? Sembla que Facebook ha canviat el significat d’aquesta paraula. Ja porta unes quantes queixes sonades…
Sí, descric amb detall al llibre quan Facebook es va afrontar a enormes protestes pel seu canal de notícies. El 10% dels usuaris es van queixar en massa i això va ser molt impactant! Però una setmana després gairebé tothom se n’havia oblidat. També va cometre un altre greu error amb el seu sistema Beacon. Ho van haver de retirar. Però encara que Facebook no existís, hi hauria un dramàtic canvi en la societat moderna sobre el que significa la privacitat. Qui pensi avui dia que té la seva privacitat controlada és molt naïf. Facebook ofereix més protecció que empreses com Visa, Citibank o aquelles que fan valoracions de crèdits, o els governs, com el d’Egipte, que tenen moltes dades. A Espanya el govern té tones d’informació privada sobre els ciutadans. Després de l’11-S el govern nord-americà ha espiat la població a través d’internet. Facebook és només una manifestació del que tenim en la societat avui.

Qui hi ha darrere de Facebook? Per què s’ha dit que la CIA hi juga un rol important, que té socis en el comitè assessor de la companyia?
No, això no és cert, és una fantasia paranoica. Però sí que és cert que totes les agències de policia de qualsevol govern fan servir Facebook. La CIA voldria tenir més accés sobre la plataforma. Però la companyia sempre s’ha resistit a tenir un contacte més directe amb un govern perquè sap que si la seva objectivitat es qüestiona, la gent no es fiarà de Facebook. Potser ho van intentar, potser tenen perfils, però directament, com a comitè assessor, no. Zuckerberg no l’aprovaria.

Aquí tinc un article del diari “The Guardian”, amb data de gener del 2008, que parla d’aquesta relació entre Facebook i la CIA. Explica que Jim Breyer, un dels inversors de la companyia al qual vostè va entrevistar pel llibre, està relacionat amb una firma de capital risc de la CIA.
Això és absurd… No hi té res a veure amb Facebook! És com dir: “Aquest és l’amic del meu amic, ell és policia; per tant, jo sóc policia”. In-Q-Tel és una companyia de capital risc que, a més, crec que ja no existeix, no ho sé segur, que va fer moltes inversions en companyies tecnològiques a Silicon Valley. In-Q-Tel mai ha estat relacionada amb Facebook. És una fantasia paranoica. O l’única manera que la CIA podria formar part de Facebook és enviant-hi talps? Però també podria estar infiltrada a TV3, oi?

Un dels nostres lectors ens ha deixat una pregunta per a vostè: “Seria bo saber l’ús que pot fer Facebook de la informació personal que publiquem”.
Hi ha hagut molta controvèrsia sobre el tema de la propietat del contingut. En el llibre hi dedico un capítol. Facebook té un apartat que s’assembla molt al que fa servir Amazon o altres serveis d’internet. Va haver de rectificar les condicions del seu servei i ara diu explícitament que la informació que es posa al mur és propietat de cada persona i que té dret a retirar-la. Però tothom ha de saber que en el moment que algú publica alguna cosa al mur, una fotografia, un vídeo o un comentari, passa a ser de tota la comunitat d’internet. Encara que la gent mantingui legalment la propietat de la informació, sempre algú la pot agafar i distribuir fora de la plataforma. Jo mai poso al Facebook coses que no m’agradaria veure a la portada d’un diari local. Qualsevol fet pot escapar-se del meu control. No és el millor lloc per tenir converses o relacions molt privades.

Al seu llibre diu que si el creixement dels usuaris de Facebook continu
a com fins ara, el 2012 tots els usuaris d’internet podrien estar connectats a la plataforma. No és una mica utòpic? Té també molts detractors.
Seria possible tècnicament però això no passarà mai.

Ah, no? Per què?
Ara arriba a un terç de totes les persones usuàries d’internet, i això és extraordinari. Però tot s’acaba, i ara desconeixem quins són els límits als quals s’enfronta la companyia. En algun moment tocarà sostre. La clau està en la manera en què Zuckerberg pugui fer front a aquest sostre. I només li queda innovar constantment: traient un nou sistema de missatgeria instantània, una nova plataforma per connectar-se a pàgines externes, grups, pàgines, la moneda Facebook per aconseguir crèdits, etc. Si continuen així, Facebook seguirà a dalt. Però sempre hi haurà algú amagat en un garatge intentant batre’ls. I, d’altra banda, els governs, no la CIA, sinó el govern espanyol, el nord-americà, el xinès, etc. són un perill perquè no poden permetre que acumuli tanta informació personal de milions de ciutadans sense que ells puguin tenir-ne control. Crec que si alguna cosa farà baixar la taxa de creixement de Facebook seran les regulacions governamentals. Potser es podria establir una mena de compromís amb els governs…

Aquesta batalla em recorda la lluita entre Google i alguns governs com el de la Xina…
Sí, exacte. Facebook serà la següent gran companyia que serà perseguida.

About author

Karma

Continguts relacionats

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

Vaig entrevistar a David Kirkpatrick pel 3cat24 la...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

Vaig entrevistar a David Kirkpatrick pel 3cat24 la...

Llegir més

Entrevista Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

Vaig entrevistar a David Kirkpatrick pel 3cat24 la...

Llegir més

There is 1 comment

  • […] Entrevista a David Kirkpatrick: “Facebook és molt més que una suma d’egos” […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *