Ntrevistes
Marc Garriga: “L’Open Data té molt poc de tècnic i molt de polític”
10 de maig de 2011
6
, , , , ,

Marc Garriga és un dels experts més reconeguts en Open Data que tenim a Catalunya en aquests moments, a més de responsable d’Indicadors Web de l’Ajuntament de Barcelona.

Fa temps que es dedica a observar i difondre les possibilitats que tenim els ciutadans d’accedir a les dades públiques que les administracions ens faciliten des dels seus portals webs. Els governs anglosaxons van ser els primers que van promoure ‘la transparència’ de la informació i Catalunya és una de les comunitats autònomes més avançades d’Espanya, després del País Basc.

El volia entrevistar per aclarir conceptes sobre què és i què no és l’Open Data i el ‘Govern obert’ però sobretot per saber, com a ciutadana, què puc fer amb tanta informació en format excel o RDF.

Segons Garriga, la societat s’hauria d’implicar molt més per donar-li sentit a la paraula ‘democràcia’.

Vam quedar al jardí de l’Ateneu Barcelonès pensant que en mitja hora se’ns hauria esgotat el tema, però Garriga és un apassionat, acabava d’arribar d’un congrés internacional dedicat al tema i … el temps va volar.

Us deixo amb l’entrevista…

Què és l’Open Data o les dades Obertes?
És posar totes les dades públiques no subjectes a cap restricció legal a l’abast de la societat pel que vulgui.

Hi ha moltes dades públiques no subjectes a cap restricció legal?
Moltíssimes. Des de l’estat del trànsit  d’una ciutat o comunitat autònoma, dades d’ubicació d’equipaments públics, econòmiques com les contractacions que fa una administració pública, mapes, cartografies, etc.

La qüestió és si la ciutadania sabem fer-ne ús d’elles…
Aquest és un altre tema. Fa temps que tenim dades públiques al nostre abast. El BOE o el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en va ple però barrejat amb altres temes. No és útil. La gràcia de l’Open Data és posar aquesta informació perquè sigui reutilitzable de forma automàtica.

Com?
Per començar, posar les dades i no la palla. No Words, ni BOE.  I sí un  Excel o en altres formats específics, com l’RDF. Això ja s’està fent a Catalunya, des de l’any passat.  I l’Ajuntament de Barcelona, de Badalona i de Lleida també.

No estan tots els Ajuntaments de Catalunya, ni totes les Comunitats Autònomes…
A Espanya la que està més avançada és Euskadi. Però tot això és molt anglosaxó i va començar quan Obama va entrar al poder que es va obrir l’Open Government Initiative. Estem parlant de coses molt recents.

En quina posició d’Open Data està Espanya respecte als altres països del món?
És una potència. N’hi ha 77 portals Open Data a tot el món. I Espanya ocupa el quart o cinquè lloc amb més iniciatives. I no només en quantitat de portals Open Data sinó en qualitat. Tu pots donar les dades en un PDF (que per mi això no ho és) o pots fer-ho amb RDF (format específic per reutilitzar).

I costa molt passar les dades a aquest format?
Sí. Hi ha un equip, uns recursos invertits…

Això de l’Open Data està lligat a ‘l’E-government’?
Més aviat a l’Open Government. L’e-government és tot el que es feia presencialment fins ara però a través d’Internet.

I què és l’Open Government?
Canviar de dalt abaix el funcionament, revolucionar l’administració des de dins. És jo (administració) i tú (ciutadà) treballem junts. I una de les seves potes és l’Open Data. Vaig a ser transparent perquè sinó no aconseguiré que la gent vingui a treballar amb mi. Estic parlant de co-crear, co-disenyar…

Això no és massa teòric?
No tant. Al País Basc tenen el seu portal, Irekia, plantegen serveis i els ciutadans opinen sobre com els volen. El problema és el biaix que hi ha . Qui opina?

I com es valora aquesta opinió?
Clar, qui té l’última decisió són els polítics.

Haguès estat d’utilitat un portal com aquest a Catalunya, ara que s’estan fent les retallades?
No ho se. Els professionals de la Sanitat del primer que s’han queixat és que no se’ls ha tingut en compte. Si dónes una eina perquè hi participi el ciutadà i després no la fas servir, aquest és un altre problema.

Aquesta filosofia Open Goverment no la tenim encara a Catalunya, oi?
De moment, no. És molt recent. Euskadi és un oasi en mig del desert. Als Estats Units s’estan repensant si continuen o no. Open Government Directive va ser el primer que va firmar l’Obama a l’entrar al govern. Posar les dades públiques a l’abast de tothom és molt senzill però fer serveis entre tots ja no ho és tant.

No és perillós que totes aquestes dades estiguin a l’abast de tothom?
En absolut, perquè són dades públiques. El que fas és agrupar-les.

Hi ha alguna legislació que obligui a l’administració a obrir portals d’Open Data?
Hi ha la Llei del 2007, que es la de Reutilització de la Informació del Sector Públic. A les administracions no els obliga a res, els suggereix que obrin les seves dades. També hi ha la ‘Llei de Transparència i Accés dels Ciutadans a la Informació Pública’  que semblava que s’anava a aprovar perquè estava al programa electoral del PSOE, però encara no ha vist la llum.

I què hauria de permetre?
Si volguessis saber, per exemple, els contractes relacionats amb el Cas Gurtel te’ls haurien de donar. Cosa que ara, no és possible malgrat que hagi estat demanat per periodistes. Sempre dic que l’Open Data té molt poc de tècnic i molt de polític.

Passa el mateix fora d’Espanya?
L’Open Data està molt lligat a la transparència i és molt dels entorns anglosaxons. A part d’Estats Units, Canadà, Anglaterra i Austràlia ho potencien molt. Aquesta cultura és molt diferent de la catòlica i conservadora nostra. Ells diuen: “La informació és poder i la compartim”. La Freedom of Information Act, una llei de 1966, et permet anar a l’administració nordamericana i demanar els contractes que ha fet amb una empresa determinada.

I pel principi de la transparència es fan aplicacions com “Where does my money goes?”
Exacte. Això ho va fer l’Open Knowledge Foundation amb dades públiques. I seguint els principis de transparència va deixar en obert el codi de l’aplicació. D’aquesta manera, el David Cabo, un informàtic, és el que ha fet la versió espanyola.

L’Open Data ve a solucionar els nostres problemes de transparències amb les dades?
Ni molt menys és la panacea. Però gràcies a aquesta filosofia ja tenim un mapa que marca el percentatge de diabètics als Estats Units. I pots veure que al sudest d’aquest país, la quantitat es triplica respecte als del nord. I aquí es poden treure conclusions sobre l’obesitat i l’alimentació d’aquelles zones. O Airtext, que és una eina per saber el nivell de polució en temps real que hi ha a Londres. Això està fet per ciutadans. És molt útil per la gent amb problemes d’asma o alèrgies, es registren i els avisen de les zones amb més risc per a ells, a través d’un sms o e-mail. Hi ha una gelateria al costat d’una estació d’autobusos a Boston, la J.P. Licks, que també és un bon exemple. El propietari va agafar la informació de les sortides d’autobusos i les va posar a una pantalla amb leds perquè la gent es pogués prendre tranquil.lament la consumició. A Euskadi, InfoCarretera, posa totes les dades del trànsit obertes i imatges. I hi va haver gent que va fer l’aplicació per Iphone i Android.

Es podria fer una aplicació per a mòbils sobre els punts negres de les carreteres, o de la contaminació acústica a les ciutats…
Les idees dels ciutadans sempre són infinitament superiors a les que tenen les administracions.

S’ha demostrat amb Rodalies.info, oi?
Sí, aquí la Generalitat va arribar una mica més tard però va ser prou intel.ligent per reconèixer que el dels ciutadans era millor servei.

Quin és l’exemple més open government que tenim a Catalunya?
Copons 2.0. I seria viable traslladar-lo a una gran ciutat.

Què cal per fer-ho?
Cal decisió política i ciutadana. Avui en dia, implicar-se només en el vot cada quatre anys no n’hi ha prou.

Fa tres anys vaig parlar amb l’Andrew Rasiej, impulsor del Personal Democracy Forum, i va dir que no s’havia de treballar de dalt a baix sinó a l’inrevès. Això és possible fer-ho a Catalunya?
És un procés lent i s’ha d’explicar a la ciutadania que pot involucrar-s’hi en un projecte de govern obert. D’altra banda, cal un polític que vagi per endavant com ha passat al País Basc amb la política de Patxi López, que ha estat un gran impulsor d’aquesta transparència. A nosaltres ens costa. Es podrien fer moltes coses: per exemple, un servei de pagament a partir de dades públiques. Ja n’hi ha empreses que comencen a plantejar-s’ho. A Catalunya tenim el portal de la Generalitat i el de l’Ajuntament de Barcelona. Es podrien creuar les dades dels dos alhora, i crear una aplicació per Iphone que permetès veure l’estat del trànsit en funció de la meteorologia, per exemple. És infinit el que es pot arribar a fer.

Com l’Open Data no s’aturarà ja, això ens portarà a més iniciativa ciutadana…
Disculpa, però això ho tens clar tu. Jo no ho tinc tant clar. M’agradaria que no s’aturés però als Estats Units s’està aturant. El Partit Republicà ha obligat a Obama a baixar el pressupost destinat a l’Open Government i Open Data dràsticament. No és un problema tècnic, sinó que s’han adonat que costa molt més ser corrupte i estafar.

S’aturarà?
No crec que es tiri enrera però sí que no es tiri endavant.

Vol dir que la gent no protestarà després d’haver tingut el caramel a la boca?
La gent encara no s’ha adonat que té un caramel a la boca. Per això estem apretant a que es fiquin empreses petites amb innovació, per donar-lo a conèixer el màxim possible. Jo començaré a creure que això no hi ha qui l’aturi quan empreses grosses com Indra o T-Systems apostin pel tema. L’administració, llavors, ja no es pot fer enrera. Però perquè això passi, han d’haver-hi moltes dades obertes. I això vol dir, moltes administracions involucrades.

El peix que es mossega la cua?
Clar. El gran handicap a nivell espanyol és que l’Administració General de l’Estat no hi és. Té el Projecte Aporta amb unes guies de reutilització de la informació pública i està fent congressos però ells mateixos no ho fan.

Però en el cas hipotètic que l’Open Data no s’aturés, quina mena de societat s’imagina pels propers anys?
Una societat on la ciutadania s’impliqui en el sector públic. És a dir, que els serveis públics no els fessin només l’admistració sinó entre tots.

Li donariem més sentit a la paraula ‘democràcia’?
Exacte. És que l’Open Government per mi és un govern de tots.

About author

Karma

Continguts relacionats

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

Marc Garriga és un dels experts més reconeguts e...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

Marc Garriga és un dels experts més reconeguts e...

Llegir més

Entrevista Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

Marc Garriga és un dels experts més reconeguts e...

Llegir més

There are 6 comments

  • Àlex Canosa ha dit:

    Súper interessant! Seguirem la feina d’en Marc Garriga. Fa uns mesos també vàrem fer un article sobre l’open data al nostre bloc. Un convido a llegir-lo:

    http://www.donantdades.com/2010/12/els-governs-donen-dades.html

  • Adrià ha dit:

    Felicitats, una entrevista molt interessant.

    Per als interessats en el tema, la OKF ha editat un video molt treballat que explica perquè és important el moviment Open Data aplicat als Governs (amb subtítols en català i castellà)

    http://opengovernmentdata.org/

  • […] Comentaris « Marc Garriga: “L’Open Data té molt poc de tècnic i molt de polític” […]

  • MarcG ha dit:

    Gràcies Karma,

    Sempre és gratificant explicar el que a un li apassiona 🙂

    Precisament avui a La Contra de La Vanguardia hi havia una entrevista a Isaac Mao, una de les persones més influents en la filosofia del ‘sharisme‘, que no és “res més” que compartir… compartir-ho tot.

    Cada cop tinc més clar que aquest és el camí a seguir si volem que avanci tota la societat en conjunt.

    Salutacions,

    MarcG

  • […] Marc Garriga, un dels experts més reconeguts en “open data” a Catalunya i responsable d’Indicadors Web de l’Ajuntament de Barcelona, explica que alguns dels projectes de dades obertes als EUA s’han reduït perquè el Partit Republicà no els donava suport. Hi ha molts arguments per prendre aquestes decisions. 1. La crisi: no ens podem permetre despeses ni ‘luxes’. 2. Wikileaks ha servit de munició per a tots els que estan en contra de la transparència: tornem a estendre el mantell de la seguretat nacional i a tapar la informació. 3. Al Regne Unit hi ha un debat interessant sobre si la transferència té un cost en la qualitat de la discussió política de l’administració. Els funcionaris s’envien SMS per evitar els missatges públics i que qualsevol ciutadà hi pugui accedir. […]

  • […] comunico per Twitter a Marc Garriga que l’he mencionat a la meva entrevista amb Borja Bergareche, autor del llibre ‘Wikileaks […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *