Ntrevistes
Gregory Stock: “Farem nadons a mida i modificarem les nostres emocions”
8 de Juny de 2011
0
, , , ,

Vaig entrevistar al biofísic Gregory Stock pel 3cat24, en la seva visita al Barcelona Digital Global Congress que es va celebrar entre els dies 30 de maig al 2 de juny.

Aquest emprenedor i visionari s’atreveix a llançar canvis biològics que xoquen en els temps actuals. Diu Stock que en breu serem capaços de controlar les nostres emocions i tenir fills a la nostra mida.

L’expert en biotecnologia creu que estem vivint un moment apassionant pels canvis tecnològics i genètics que vénen. Sap que hi haurà grans debats ètics, però en quina època de la humanitat no n’hi ha hagut arran dels avenços tecnològics?

Vostè diu que “la medicina serà digital”? Què significa exactament: m’operarà un robot?
No. Es refereix al tsunami d’informació que arribarem a tenir cada individu sobre les nostres malalties, els medicaments que s’hi associen, les conseqüències, etc. I tindrem també informació sobre com actuen les mateixes malalties en altres persones i tot això ens farà anar més enllà en els diagnòstics.

Quant de temps queda perquè la medicina sigui digital?
Això passarà molt ràpid, en una dècada com a màxim. Només ens falta que els costos dels medicaments siguin menors, i els processos i les regulacions legals, també. Però aquesta és una tendència que ja podem apreciar. Per exemple, avui costa molt menys llegir el teu codi genètic que anys enrere. El primer va ser fa uns 12 anys i costava milers de milions de dòlars i avui et costa 3.000 euros, i d’aquí a quatre anys potser en costarà 100. Això vol dir que tothom podrà accedir a la seva informació a un preu raonable.

Tot això està relacionat directament amb la telemedicina?
La telemedicina s’ha d’entendre com a compartir el coneixement. Doctors especialitzats en una matèria en concret poden fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació per comunicar-se amb els pacients. I és molt important, perquè estan proliferant les comunitats de persones que tenen una mateixa malaltia i que comparteixen els efectes dels medicaments subministrats. Patientslikeme n’és un bon exemple. I se’ns obren moltes possibilitats de col·laboració entre els metges i els pacients gràcies a la telemedicina.

El 2003 vostè va participar en una conferència TED i ja anunciava bona part dels reptes tecnològics que veuríem. Els estem posant en marxa?
Bé, els principals reptes que la medicina té pels propers vint anys són desenvolupar les capacitats per manegar tantíssima informació rellevant que tindrem al nostre abast, comprendre-la, interpretar-la, comunicar-la i compartir-la de diferents maneres. Crec que estem vivint un procés molt interessant per observar-lo.

Vostè em presenta un món idíl·lic però sabrem manegar tanta informació mèdica amb respecte?
Esclar, això és nou i mai abans ens havíem enfrontat a una situació així, cosa que ens obliga a anar més enllà en el terreny de la medicina i la salut. Si vius en un petit poble tothom sap de tot sobre tu, i es diuen certes coses que no són certes. Quan vas a una gran ciutat ets anònim i tens la sensació de més llibertat. Però gràcies a internet tots estem en una petita aldea i tenim moltíssima informació sobre cada persona, sobre la seva vida privada i, aviat, també mèdica. Ens podem protegir i tancar però no crec que sigui possible. És molt difícil mantenir-se isolat i privat en el món actual, i encara menys en el del futur.

Les noves generacions no sabran el significat de la paraula ‘privacitat’?
T’ho estan demostrant, t’ho diuen tot a través de les xarxes socials, les seves pors, les seves il·lusions, on viuen, què fan, amb qui són… creus que tindran problemes a compartir els seus historials mèdics o les malalties i els seus tractaments? En absolut. Es troben còmodes explicant als seus amics com se senten… A tu i a mi ens amoïna, però tenim una altra edat.

L’any passat vam parlar amb Miquel Cabrer, un investigador de la HIMMS, i em va explicar que companyies com Google o Microsoft estan creant plataformes per allotjar els historials mèdics. Com a pacients hem d’estar amoïnats si aquestes companyies controlen les nostres vides?
No ho crec. El que passarà és que podrem traspassar la nostra informació mèdica d’una plataforma a una altra segons el nostre interès. Però res més. Actualment, hi ha moltes restriccions legals per fer servir aquestes dades. A banda, si parles amb algú que té una malaltia està més amoïnat per saber com curar-se que si algú agafarà les seves dades o resultats mèdics i en fan un ús indegut. Aquestes companyies inverteixen milions de diners per crear aplicacions que facin la vida més senzilla. Hem de tenir por del que faran amb les nostres dades? Són ganes de pensar en problemes en comptes de pensar en les solucions.

Com modificarem la vida humana en els propers anys?
Modificarem la manera de tenir fills i controlarem les nostres emocions segons el nostre desig. Controlarem l’envelliment i cada vegada tindrem gent més gran manegant les tecnologies. I s’augmentarà l’esperança de vida en molts països, es trobaran solucions a malalties infeccioses i genètiques. I tot serà gràcies a l’enginyeria genètica. Sobre modificar les nostres emocions, històricament ja hem fet servir algunes substàncies o begudes, com el cafè, que incrementa la nostra concentració, o altres medicaments que alteren el nostre estat. I apareixeran noves maneres de manipular-les. És un gran repte difícil de de dur a terme perquè a mesura que avancem tenim al nostre abast tots els riscos i perills per fer-nos mal. La revolució biològica i genòmica vénen ara. Estem prenent el control del nostre futur evolutiu.

I què passa amb les nostres pors als canvis tecnològics aplicades al cos humà? I amb els debats ètics sobre si avançar o no en alguns terrenys?
Crec que sabrem canalitzar les nostres pors davant l’avenç tecnològic. Fa uns quants anys, la fertilització “in vitro” va ser un enorme debat ètic. I avui ha desaparegut, molta gent neix així. Ara el debat és la clonació i demà serà una altra cosa. Mentrestant, ja fem servir amb normalitat medicaments per no sentir-nos depressius i viagra per augmentar la nostra potència sexual. Tenim moltes oportunitats per endavant. Crec que molt poca gent desitjaria tornar enrere, quan el metge no era capaç de predir si tenies un càncer, o de curar-te una malaltia només amb una vacuna. Crec que volem un món millor del que vam tenir fa un segle i per això és inevitable seguir avançant. El que és evident és que som els arquitectes de la realitat futura i que la crearem entre tots. Fa anys que venim remodelant el món, és el moment de remodelar el nostre cos i la biologia.

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2019-11-24 a les 19.15.39

Renata Ávila: «L’Internet de la creació ha desaparegut. Ara tenim el de la vigilància i el control»

Una entrevista amb l’especialista en drets human...

Llegir més

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

(Entrevista publicada a NacióDigital l’1/1/...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

(Entrevista publicada a NacióDigital el 27/11/201...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *