Ntrevistes
J. M. Martínez Selva: “Patim de tecnoestrès i molts tenen tecnofòbia”
6 de Juliol de 2011
0
, , , ,

Fa unes setmanes vaig tenir el gust de parlar amb el catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de Múrcia, José María Martínez Selva, pel 3cat24.

Ell acaba de publicar un llibre agosarat perquè alerta dels perills d’Internet amb molta claretat i va des de la posició ergonòmica que agafem davant de l’ordinador fins a l’anonimat digital que permet la Xarxa.

Tot i així, “Tecnoestrès” (Ed. Paidós) és un llibre que deixar clar que no ens podem resistir a l’avenç de les noves tecnologies que, de manera intrusiva, estan cada cop més en les nostres vides personals i professionals.

….

En quin moment comença a analitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i internet?
Des del principi, fa uns quinze anys, als inicis de l’era d’internet.

Diu al llibre que tenim tecnoestrès i tenim tecnofòbia. Són els mals del segle XXI?
La tecnofòbia ha existit sempre davant de qualsevol avenç tecnològic. El mateix Plató deia que Sòcrates estava en contra de l’escriptura perquè deia que això minvava la capacitat de memòria, en la Grècia clàssica on era tan important. I a l’època moderna, la implantació de la màquina de vapor, el ferrocarril, el telègraf, el telèfon, el cotxe, tots han generat moviments en contra.

I el tecnoestrès?
És un terme que abraça un grup de problemes molt variats sorgits de les tecnologies, que van des de la fòbia o por a fer-les servir, fins a l’excés de l’ús que pot ser la tecnodependència o fins i tot les addiccions, on entrem en un camp psicopatològic. He fet servir la paraula com un terme paraigües per agrupar tots aquests símptomes.

Però les TIC les tenim en tots els àmbits de la nostra vida personal i professional…
Exacte. Per exemple, a l’entorn laboral s’han aguditzat els problemes de la gent que treballava en oficines. Cada cop hi ha més gent que ha de treballar en línia. Són llocs de treball sedentaris, amb postures antinaturals, moviments repetitius dels canells i les mans, fatiga visual per estar davant de pantalles d’ordinadors. Problemes d’obesitat, mals d’esquena, etc.

Dit així… no vénen moltes ganes d’anar a la feina…
Però n’hi ha més. Com el de l’escletxa digital. Es produeix entre persones que han nascut amb les noves tecnologies, a partir del 1980, i aquells que són de dècades anteriors. Uns maneguen molt bé els mòbils de darrera generació i els altres no som tan competents quan fallen les eines informàtiques o quan canvien freqüentment amb les noves versions.

Aquestes diferències acabaran quan les noves generacions portin el món

En teoria sí, però no ho tinc del tot clar. Però és possible que tots aquests nadius digitals es trobin com nosaltres ara: que una nova revolució tecnològica, promoguda pels més joves de la seva època, els deixin fora de terreny.

Parla al llibre també dels que estan connectats “permanentment”. A quins riscos s’exposen?
Quan una empresa dóna a una persona un mòbil amb accés a la xarxa o un portàtil amb accés a una intranet li està demanant que respongui a qualsevol lloc i a qualsevol hora i que sigui capaç de respondre a les peticions de l’empresa.

Doncs anem malament perquè això està a l’ordre del dia….
La no-desconnexió implica que el treball es mescli amb l’oci, això pot interferir a la teva vida personal i això augmenta l’estrès laboral.

I no desenvoluparem una capacitat per diferenciar el temp professional del personal?
Seria bo, però no ho crec. Els estudis diuen que treballem més hores, no menys. I pel mateix sou. I això reforça el que anomeno: “Voluntariat invers” perquè el teu temps lliure el dediques a ajudar no als que més ho necessiten sinó als que més diners tenen. És asimètric i tendeix a afavorir més les relacions de poder entre empresari i treballador.

Escolti… no ens deixa sortida…
Vull deixar clar que no he escrit un llibre en contra de les tecnologies actuals. Reconec que són boníssimes, ens permet comunicar-nos en directe amb persones que es troben molt lluny, accedir a informació que mai haguéssim pogut tenir al nostre abast, però vull donar un toc d’alerta. Són aspectes que queden foscos i que els gurus de les noves tecnologies deixen de costat sovint.

No tem que li diguin “cavernícola” o “luddita”?
Ja m’ho han dit. Però no estic en contra de les tecnologies, repeteixo. Dono idees de com millorar-les i adaptar-s’hi. Per persones que com jo tinguin una mica de tecnofòbia i es resisteixin a canviar un producte nou per un altre, necessito que em demostrin que el nou és millor que l’antic. No vull seguir les modes, tinc dret a exigir que quan es canviï un producte sigui necessari. Treballo amb les TIC però no són aplicables per a tot, ni en totes les ocasions.

L’expert nord-americà Nicolas Carr ha escrit el llibre “Superficials” on parla de com s’està modificant el nostre cervell amb la sobrecàrrega d’informació que ens arriba d’internet. Què n’opina?
Em part hi estic d’acord. És cert que patim d’excés d’informació i de la velocitat que ens arriba. Però la sobrevalorem. Molta informació no vol dir que tota sigui bona. Es tracta de filtrar i saber valorar. Avui dia, la informació ja no és poder. Altres coses que diu Carr sobre la superficialitat, no hi estic tan d’acord. Si vols trobar informació acurada i profunda, internet la facilita. Et costarà trobar-la, no estarà en els primers resultats de Google, però existeix.

També ens costava abans trobar-la en les biblioteques i enciclopèdies
Amb una diferència: ara tenim l’Enciclopèdia Britànica, que no la consulta ningú, i la Viquipèdia. Però a la primera escriu gent que firma i està contrastada per una editorial. A la Viquipèdia li falten referències i documentació, moltes vegades, no figuren noms d’autors, etc.

Disculpi, però la Viquipèdia també es revisa i apareix el nom de les persones que han escrit l’entrada
Sí, però això no li dóna valor. El valor d’una institució o d’uns estudiosos sobre el tema no es pot comparar amb el de la majoria de resultats de la Viquipèdia. No crec que arribi ni al 50% l’entrada lliure de l’etiqueta blava que necessita contrastació. A les entrades generals d’història o geografia els falta documentació.

També hi ha hagut casos que els mateixos governs han manipulat la informació de la Viquipèdia…
Cert, i la Viquipèdia la salva que hi ha molta gent revisant-la. En altres casos, és extraordinària en dades concretes, com quan va aparèixer la “Divina Comèdia” o es va representar una òpera. És impecable. Però sóc investigador i no em puc conformar amb el que altres han copiat d’un altre lloc. I no és la mateixa entrada en anglès, alemany que en castellà.

Quins altres perills li troba a internet?
Les relacions personals s’estan perdent. Quan t’has d’acomiadar d’un altre perquè acabes un tasca professional, per donar el condol, per aclarir un malentès es fa cada cop més per correu-e. Moltes entrevistes laborals es fan per correu així, i cal fer ús també dels sistemes predigitals com el telèfon.

Vostè fa prospectiva i alerta dels riscos de la ciberguerra, de viure envoltats de robots, del ciberassetjament i de la suplantació de les identitats… Em deixa un missatge positiu dels temps “on line” que estan per arribar?
S’està generalitzant el fet que les màquines intercanviïn dades de fitxers, ara hi ha molts experts treballant en el reconeixement facial i d’expressions. I arribarà el moment que algú tingui la seva foto a Facebook o Google i que et diguin, no només qui és, sinó també dades personals que no voldràs fer públiques. En alguns aeroports ja es fa. Però imagina’t que es generalitza i amb una aplicació gratuïta qualsevol persona pot accedir a la teva intimitat sense que donis permís.

I parla de la solitud del món interconnectat…

La solitud pot passar quan es fa servir en excés les xarxes socials o la missatgeria instantània. No és res de nou, perquè abans es feia amb el telèfon. Els experts diuen que a aquells a qui expliques les coses més personals són només uns quants. I també que el grau de relacions entre persones es limita a una trentena. Quan una persona té un problema a internet, el problema s’amplifica perquè es distribueix a milers de persones, es queda per sempre i tens menys instruments de control per tallar el conflicte o resoldre’l.

Però tot això no se soluciona coneixent molt bé l’eina que fas servir per evitar aquests conflictes?
No. Perquè no depèn de tu sinó del que algú altre faci amb la teva identitat. Qualsevol pot agafar un rumor maliciós o una foto pot aparèixer més enllà del teu domini. Torno a repetir que la tecnologia té coses extraordinàries i que no hi estic en contra. Però crea alguns problemes que defenso que se superin.

Se superaran?

Crec que si ens queixem prou i obliguem els fabricants a crear tecnologies d’ús fàcil anirem millor. S’ha de pensar més en l’usuari gran. També ens hem d’adaptar, i per això dedico una part del llibre a explicar a què i com. Però tampoc es pot canviar per canviar cada x mesos d’aparell o de versió. Crec que les institucions haurien de mirar més això, en l’àmbit tecnològic. Hi ha un maridatge entre el consumisme i les noves tecnologies innecessari. Però està clar que no podem viure al marge de les tecnologies perquè ens perdríem moltes coses bones. Hem de tenir-hi una actitud favorable i aprendre a poc a poc.

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2019-11-24 a les 19.15.39

Renata Ávila: «L’Internet de la creació ha desaparegut. Ara tenim el de la vigilància i el control»

Una entrevista amb l’especialista en drets human...

Llegir més

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

(Entrevista publicada a NacióDigital l’1/1/...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

(Entrevista publicada a NacióDigital el 27/11/201...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *