Articles
Les comunicacions a internet, cal regular-les?
14 de juliol de 2011
0
, , , , , ,
(article publicat al 3cat24 el 14/7/11)

De manera invisible, cada cop que enviem un correu electrònic, naveguem per la xarxa, escrivim al nostre blog, deixem un comentari al Facebook o pugem un vídeo al YouTube estem posant en marxa una llarga cadena d’empreses privades que s’encarreguen de fer possible als ciutadans aquestes accions. No obstant això, a mesura que internet ha anat creixent s’hi han sumat una sèrie de problemàtiques sobre com s’han de controlar i regular totes aquestes accions que encara no tenen una solució clara.

El VII Congrés Internacional, Internet, Dret i Política (IDP 11) està dedicat, els dies 11 i 12 de juliol, a la neutralitat de la xarxa i a altres reptes que internet té plantejats en el futur.


Segons ha explicat Christopher T. Marsden, professor de Dret de la Comunicació a la Universitat d’Essex (UK), el debat sobre què és la neutralitat va començar el 1999 però des de llavors no s’ha avançat prou per arribar a una solució global. I, a mesura que passa el temps, afecta més gent. Actualment, en depenen els negocis i la vida personal dels més de dos mil milions d’internautes connectats des d’ordinadors i telèfons mòbils que hi ha al món.

La primera jornada de l’IDP 11 ha estat més una posada en comú de la situació actual sobre la neutralitat a Europa i els Estats Units, una reflexió sobre què caldria i no fer des de totes les parts implicades, que no pas el moment d’anunciar un acord rellevant en el debat o un canvi que signifiqui una nova manera de funcionar a internet. El 3cat24 ja ha parlat en altres ocasions sobre la neutralitat a la xarxa però ens centrarem aquí en alguns dels comentaris deixats pels experts de l’IDP 11.

Cal fer una norma sobre la neutralitat?

Hi ha moltes discrepàncies, però sembla que hi ha acord que cal tenir una mínima regulació. Per què? Per assegurar un accés obert i lliure a internet. Les bases de la neutralitat a la xarxa diuen que tots els usuaris tenim dret a accedir als continguts legals que vulguem; a fer servir les aplicacions i serveis disponibles a internet; a connectar els dispositius que desitgem, sempre que no perjudiquin la xarxa; i tenim dret a triar els proveïdors que ens donin accés a internet. Aquests, per la seva banda, no poden discriminar en funció del continguts ni de les aplicacions i han de ser transparents sobre la manera com gestionen les xarxes de telecomunicacions.

Com hauria de ser aquesta norma de la neutralitat? Si internet és global tindria lògica que estigués controlada per un organisme internacional i que es pogués aplicar a tots els països la mateixa llei. Però això és molt complex. Marsden ha explicat que Xile, Finlàndia i Holanda ja tenen una normativa però que són una excepció. El Canadà i Noruega estan en tràmits.

Paguem per uns serveis dignes?

Mentrestant, els usuaris mantenim un pols directe amb els operadors de telecomunicacions -els nostres proveïdors d’internet- sobre la velocitat que ens donen i el preu que paguem per unes connexions a les xarxes que són més lentes que en altres països europeus.

Ofelia Tejerina, advocada de l‘Asociación de Internautas, ha denunciat que a Espanya tenim les tarifes d’ADSL més altes d’Europa i que el servei no té prou qualitat. “Paguem per uns serveis que no ens estan oferint. D’altra banda, recordo que la neutralitat a la xarxa implica una intervenció per part de l’Estat mínima. Però tenim lleis de l’època dels Picapedra, com la “llei Sinde”, que limiten els ciutadans a favor del negoci de la cultura”. Tejerina ha criticat que els proveïdors de serveis tinguin el poder de decidir quin contingut és lícit o no i que puguin obligar a despublicar-los.

La contrarèplica l’ha fet Maite Arcos, directora general de RedTel, representant de les principals operadores de telecomunicacions. Cada cop som més milions d’usuaris connectats que, davant d’una xarxa lliure i oberta, són més innovadors i creen o comparteixen continguts que requereixen un major volum d’amplada de banda. I aquestes “autopistes” per les quals circulen tantes dades requereixen reformes o s’han d’ampliar. Arcos ha recordat que totes aquestes discussions no són més que una manera de posar sobre la taula el model econòmic actual i que no s’està parlant de restringir les llibertats dels ciutadans. “Actualment, cal invertir en noves infraestructures i per això s’han de trobar noves vies de finançament, si no volem apujar el preu de les tarifes o degradar el servei, cosa que no farem”.

La telefonia mòbil passa de puntetes pel debat

El creixement d’internet posa en qüestió el model de negoci de les operadores d’internet. Les operadores poden demanar a Google que els ajudi a construir noves xarxes de telecomunicació? I què demanarà Google a canvi? De quina manera sortirà perjudicat l’usuari en aquest acord comercial? Antoni Elias, catedràtic d’Enginyeria de Telecomunicacions de la UPC, ha recordat que s’ha d’invertir en noves infraestructures però cap operador dóna el primer pas. “A Europa el tema està molt estancat”.

Aquest expert també ha insistit que el gran consum d’internet d’aquí a pocs anys serà a través del telèfon mòbil i que aquest sector no s’està involucrant a assegurar-ne la neutralitat. “No s’està plantejant si es discriminen o no els continguts a través dels mòbils segons la velocitat d’accés que ofereixen les operadores, o si es nega l’accés a serveis com el de Skype, que permeten fer trucades gratuïtes a través de la xarxa”.

Si el futur són les comunicacions a través dels mòbils, per què s’està deixant el sector fora del debat? “Com que les companyies no poden assegurar el seu servei en tot moment, ja que les comunicacions funcionen a través d’antenes i no de cables, tenen l’excusa perfecta per no adherir-se als principis de la neutralitat”, explica l’advocat Javier de la Cueva , un dels experts espanyols en temes legals d’internet i relator de l’IDP. “Però és un gran error. Quan ens acabem de posar d’acord en com ha de ser aquesta normativa de la neutralitat, tot passarà pels dispositius mòbils i no sabrem com aplicar-la”.

Segons el professor Marsden, “el futur no és gens clar: es configura problemàtic. Necessitem una regulació de la neutralitat però cal definir molt bé què poden i què no poden fer els proveïdors d’internet. En termes finals estem parlant de drets humans”.

L’IDP abordarà, en la seva segona jornada, aspectes que afecten directament els usuaris com el de la privacitat, la protecció de les dades personals o el dret a l’oblit a internet.

——————–

Foto: “La conferència de Chris Marsden a l’IDP 11”.  (Autora: @svilajoana)

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2019-11-09 a les 0.07.58

«¿Por qué la inteligencia artificial discrimina a las mujeres?»

Artículo escrito por Ricardo Baeza-Yates y Karma ...

Llegir més
e69f6a9a-6f40-4c28-ae1b-02c4fad91686

Premi #DonaTic Divulgació 2019

Estic molt emocionada i agraïda per haver rebut e...

Llegir més
Captura de Pantalla 2019-09-24 a les 17.16.01

«Algoritmo: ¡Yo también existo!»

Por Karma Peiró y Ricardo Baeza-Yates// A fin...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *