Ntrevistes
Raquel Andrés: “Les xarxes socials ens roben la vida real”
17 d'octubre de 2011
6
, , , , ,

Tenia curiositat per saber més d’una jove que amb 23 anys escriu un llibre molt documentat sobre internet. I la vaig entrevistar pel 324.cat.

La seva veu és encara la d’una adolescent però argumenta bé el missatge que deixa. Raquel Andrés Durà no dubta quan alerta dels perills de les xarxes socials al seu darrer llibre, “Los ángeles no tienen Facebook”.

Diu que pertany a la generació Messenger però es nega a tenir perfil al Facebook, al Tuenti o al Twitter. Es queixa que internet es carrega les converses presencials entre amics, elimina el concepte de privacitat i ens converteix en éssers passius que no lluitem per res.

Sorprèn que sent tan jove alertis dels perills de les xarxes socials que uneixen molts joves
Jo sóc de la generació Messenger, i ho critico perquè parlo amb coneixement de causa. Una amiga va anar a París i en va publicar les fotos al mur del Facebook. Com que jo no tinc, vaig demanar-li el normal: quedar en persona i veure’ns perquè m’expliqui el seu viatge. Vaig trigar molt més temps en veure-les.

El llibre repassa el context històric d’internet amb molt de detall. Quan de temps has invertit a escriure’l?
He dedicat dos anys al llibre, i sí, he recopilat molta documentació. No volia centralitzar-lo només en el Facebook sinó explicar què va haver-hi abans. Perquè tot està relacionat, és molt global. Els smartphones no tindrien sentit sense les xarxes socials, i aquestes es nodreixen de les càmeres digitals.

Per què creus que atrau tant el Facebook?
Perquè és un espai on et pots exhibir. Els teus comentaris, les fotografies, pensaments, etc. Com anem amb tantes presses i ara ningú ens escolta, doncs ho diem als nostres murs eteris perquè els altres ens facin cas. S’ha creat l’spam personal, que és la gent que té molta ànsia de publicar moltes coses i es repeteixen constantment. Com aquella senyora que repetia dia i nit que es casava. Fa que augmenti la cultura del jo.

A títol individual, quin és el problema més greu que trobes a les xarxes socials?
Estem perdent comunicació, tenim mandra o mai tenim temps de quedar amb els amics, fem servir el Facebook per evitar una trobada presencial. A les escoles, amb els nens i adolescents ja es veu. L’era Messenger s’ha transportat a les xarxes socials i va més enllà. Les places dels parcs estan cada cop més buides de nens, només queden els immigrants perquè vénen d’altres cultures. Però els nostres estan molt informatitzats i potser se’ls prepara per a un futur laboral, però estan perdent el contacte amb el carrer.

I de manera professional veus positiu tenir Facebook?
Si fos empresària voldria arribar al màxim de gent possible i tindria una pàgina o perfil a les xarxes. Un altre tema és la política de privacitat i saber quin ús poden fer amb les teves dades, o si t’importa que una empresa com el Facebook es faci més gran a costa teu, etc.

El negoci de les dades personals

Dediques un capítol al negoci de les xarxes socials. Quin és?
Principalment al Facebook és la publicitat i aquesta genera diners a través de les dades. Està molt segmentada, saben la franja d’edat, els interessos d’oci o cultura, l’entorn de treball, etc. S’ha publicat que venien dades a tercers i també s’especula que l’FBI està al darrere.

El periodista nord-americà David Kirkpatrick, autor del llibre “L’efecte Facebook”, va assegurar al 324.cat que això “era una fantasia paranoica”.
Hi ha relacions empresarials molt agafades amb pinces: hi ha un inversor que ha entrat en una empresa, i en aquesta algú ha invertit un percentatge que ve de la CIA. Els diners vénen del govern però es diversifica tant que costa demostrar-lo.

Facebook ens controla?
Estem controlats per totes bandes, el Facebook és una eina més. Deixem les nostres dades a tot arreu sense prestar atenció. La paradoxa és que critiquem els governs de certs països com la Xina perquè controlen explícitament els ciutadans i demanen identificar-se als cibercafès. Però aquí donem les nostres dades voluntàriament a una companyia estrangera sense saber qui hi ha al darrere. Ho fem per la pressió social, per no quedar-nos fora del grup, per mimetisme.

Dius que a les xarxes socials la intimitat se sent agredida per la publicitat. Hi pot haver intimitat al Facebook?
En realitat no, perquè la política de privacitat la modifiquen constantment. Ara, a través d’un timeline, ensenyen totes les relacions i accions que fas. Et diuen que pots restringir, fer llistes privades, però al final tothom s’acaba assabentat de tot. Decideixen què fer amb la teva informació perquè per defecte és pública. Has de desactivar manualment les funcions que restringeixen les dades. Això és com les invitacions que rebo per connectar-me al Facebook constantment.

Has aconseguit donar de baixa el teu correu electrònic, oi?
Sí, però és superabsurd. Dius que vols donar de baixa de la base de dades de Facebook el teu correu electrònic per no rebre més invitacions i et responen que d’acord, però que continuaran tenint-lo per saber que no vols donar-te d’alta amb ells. Veus? De qualsevol manera, ells et tenen fitxat.

Els joves a les xarxes socials

I un altre tema que també t’amoïna és el jovent que és a les xarxes, que falsegen la seva edat per tenir un perfil.
Nens de menys de 10 anys són a Facebook dient que en tenen 14, que és l’edat permesa. Això és denunciable si ho demostres, però la responsabilitat final és dels pares. Sembla que ara no se’ls pot prohibir res, als nens. Els pares s’han d’ocupar de veure què fan, que no publiquin fotos que els poden comprometre.

En entrevistar a l’expert en xarxes socials Peter Shankman, va deixar un consell als joves: “Si vols tenir un secret no l’expliquis a internet”.

Totalment d’acord. Perquè en algun moment poden canviar la política de privacitat i que això, durant unes hores, estigui publicat. El problema és que un nen no té la consciència del que serà de gran o si en un futur voldrà oblidar-ho, no té el sentit crític del que està bé o malament. Per això, considero molt important estar-hi a sobre.

I a les escoles, com s’haurien d’integrar les eines digitals i les xarxes socials?
“El món d’internet” hauria de ser una assignatura obligatòria a les escoles. Hem passat de consultar les enciclopèdies a fer servir la Wikipedia, copiar, enganxar i tenir el treball fet. S’ha de buscar més enllà, cercar les fonts originals, tenir més curiositat. Hem passat d’un ús a un abús i això és molt preocupant. Els costos de les xarxes socials són enormes. Són gratis però… i totes les coses que estem deixant de fer per comunicar-nos a través d’aquestes eines? Les xarxes socials ens estan robant temps de la vida real.

Quins altres costos estem pagant amb les xarxes?
No es té en compte, però el cost econòmic d’electricitat, internet i mòbil és alt. La gent vol un smartphone per tenir Facebook al telèfon. Vodafone va llançar una campanya d’internet gratis al mòbil, de l’1 de gener a l’1 de març, amb accés exclusiu a Facebook. Més: ecològicament, què costen els milers de servidors que ha de tenir aquesta companyia per emmagatzemar els bilions de dades que posseeix? Greenpeace ja hi va posar una denúncia.

Al llibre esmentes que l’expert d’internet Enrique Dans treu ferro als perills de les xarxes per als joves i que, en la teva opinió, hem d’estar molt atents
Els mitjans de comunicació tenen molta culpa d’haver augmentat l’ego d’Enrique Dans. No dubto que aquest senyor parli amb molt coneixement de causa, però l’informe de Harvard que va presentar per demostrar que els temors de la xarxa no són reals… el poso en dubte. Un dels exemples que esmento és la història d’una jove que a través del Facebook va agregar joves de la seva edat que li demanaven fotos cada cop més lleugera de roba, fins a exigir-li fer-les amb sostenidors. En negar-s’hi, la van amenaçar d’explicar-lo a la família, a l’institut, etc. Això és real. Abans també hi havia els pederastes i els perills d’aquesta mena, però ara hi són amb més facilitat. Qui sigui pare n’ha de ser conscient.

L’activisme digital, és real?

Ja que qüestiones tant el paper de les xarxes socials, quin rol creus que hi han tingut les revoltes àrabs o el 15-M?  
Les xarxes socials són només un canal. Als països àrabs es pot qüestionar molt el que han suposat perquè la penetració d’internet és molt baixa. És absurd pensar que abans de les xarxes socials no hi havia revolucions. El Maig del 68 què va ser, llavors? Hi ha tingut molt més pes Al-Jazzeera, per exemple. Reconec que han anat bé perquè des d’aquí sabem què ha passat allà. I amb el 15-M penso el mateix. L’ús de les xarxes aquí és més alt que als països àrabs, però el meu entorn familiar s’ha assabentat del 15-M pels mitjans, independentment del tractament que hi hagin donat.

Parlant dels mitjans, també ets crítica amb ells…
Sí, perquè ja no poden competir amb la rapidesa de la informació publicada a moltes mans, ho hem vist amb aquestes revoltes. S’han de dedicar a aprofundir en el contingut, que no ho estan fent. Només informen quan saben que hi ha un fet molt noticiable, però ara els fets són notícies quan molta gent els transmet. També m’amoïna l’ús del Twitter, que obliga a allargar les jornades laborals. Arribes a casa i continues tuitejant amb el teu perfil professional.

Tanques el llibre amb un missatge apocalíptic: “El càncer de la societat moderna és la passivitat”. Què vols dir?

Que no podem fer la revolució asseguts al sofà de casa i clicant el botó “M’agrada” del Facebook. Cal que hi hagi una reciprocitat del que fas a internet amb el que passa al carrer. La vida és molt més que una pantalla. Les xarxes socials no són més que una forma de descentralitzar el poder, que tots estiguem agrupats en un mateix lloc.

Quin perill hi veus a això?
Si un dia explota aquesta eina, tanca o s’espatlla, què passa amb tot el que hi havia allà? D’altra banda, què passa amb la gent que s’ha quedat fora d’aquestes eines, la gent que decideix no ser-ne partícip? Se’ls margina? Les xarxes socials perpetuen l'”statu quo”. El que jo dic és que no podem quedar-nos només davant de l’ordinador, hem de fer alguna cosa més.

About author

Karma

Continguts relacionats

Jordi Pons: «Algú ha d'explicar que no tornarem a tenir un altre Killian Jornet en 50 anys»

Tenia curiositat per saber més d’una jove q...

Llegir més

Susan Etlinger: «El Big Data en mans de Trump és un perill»

Tenia curiositat per saber més d’una jove q...

Llegir més

Entrevista Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

Tenia curiositat per saber més d’una jove q...

Llegir més

There are 6 comments

  • Edgard ha dit:

    Força interessant. Comparteixo la visió de l’autora. No tinc ni tindré feisbuk, tuiter ni cap altre “eina” social.

  • mercebotella ha dit:

    Molt interessant per reflexionar, me l’hauré de llegir i aturar-me a reflexionar-hi més.

    Perquè jo, justament, en aquest moment em faig una reflexió des de l’altra cara de la lluna.

    Què passaria amb totes les mobilitzacions en contra de l’ordre establert que s’estan duent a terme des de les xarxes socials si els inversors, amb el seu poder, decideixen bloquejar el funcionament de FB, TW i altres xarxes? Com s’organitzaria la ciutadania que actualment s’està organitzant? i com compartiria la informació “independent” que s’està generant per aconseguir una mobilització des de la base de la humanitat que d’altra manera no seria possible?

    Sóc del parer que la informació ens fa lliures i les xarxes permeten un moviment molt àgil a les minories (que encara ho som) mobilitzades.

    “Només” es tracta d’eines… les podem fer servir uns i altres, cadascú en benefici del seu somni: “controlar el món” o “construir un món millor”.

  • dardo ha dit:

    Karma, esto es nuy interesante; a mi me preocupa -sobre todo en twitter- la profesionalización; es decir expertos en comunicación en la Red al servicio de las empresas. Es decir que, una vez mas, “ganan ellos” y languidece la idea del espacio libre de comunicación.
    En cuanto al trabajo de Raquel Andrés ¿esto está marcando una tendencia de crítica/análisis entre usuarios expertos?

  • Karma ha dit:

    Hola Dardo

    pues sí, respondo a tu pregunta. Creo que hay una crítica generalizada de profesionales que se quejan de la red social pero no tanto como sistema de comunicación sino por las imposiciones de la plataforma y de la compañía que hay detrás.
    En cuanto a Twitter, a mi me sigue pareciendo una estupenda herramienta de comunicación y difusión de información en cualquier ámbito profesional.

    Saludos

  • […] Entrevista a Raquel Andrés: “Les xarxes socials ens roben la vida real” […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *