Articles
Sergi Jordà: "Els nens haurien d'aprendre informàtica als 4 anys" #eduex
26 de Març de 2012
0
, , ,
La setmana passada vaig entrevistar a Sergi Jordà pel 324.cat. 
Aquest físic, doctor en Ciències de la Computació i Comunicació Digital, és també investigador del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Se’l coneix molt per ser un dels creadors del “reactable”, un nou instrument musical de gran popularitat des que la cantat islandesa Björk el va integrar en la seva gira mundial del 2007. Ara Jordà torna a aparèixer en escena per dir que els nens, des dels 4 anys, haurien de ser potencials programadors informàtics.
Rencentment ha participat al cicle I+C+I del CCCB: “Una revolució educativa?”.
Reconec que el discurs de Sergi Jordà sobre l’educació actual és xocant. Però en un moment en que la tecnologia ha entrat a les aules a marxes forçades (i sense gaire criteri en molts casos) cal aturar-se i repensar els resultats.  Tampoc sabria dir si va totalment desencaminat en la seva tesi.
L’única cosa que tinc clara és que les TIC que tenen a l’abast els alumnes fora dels entorns escolars no són un mirall a les aules i, que sens dubte, això provoca un trasbals. En els joves i en els professors.
Us deixo amb l’entrevista… que la gaudiu
Diu que hem de donar als nens una educació allunyada de les càrregues del s. XIX. Molts mestres se li poden tirar a sobre…

No tinc res en contra dels mestres. Però és irreal mantenir-se inamovible en un moment com l’actual, on la tecnologia està canviant el món a una velocitat increïble. Si algú es conforma dient “Jo vaig estudiar Magisteri fa 40 anys i això és el que puc fer”, ja no val.
Parla d’una “alfabetització basada en la tecnologia”. Vol dir que ja no els ensenyarem a escriure a mà?
No té res a veure. El que vull dir és que tan important és saber llegir i escriure en la llengua dels humans, com en la dels ordinadors. És imprescindible entendre la programació de les màquines.
Els nens han de ser programadors informàtics?
Esclar.
A partir de quines edats?
Des dels 4 anys. Igual que aprenen diversos idiomes de petits, per què no poden aprendre el llenguatge de les màquines? La música seria una altra assignatura a recuperar, que no està en el currículum.
Vol una generació de programadors informàtics….
Això no vol dir que es converteixin en programadors professionals. Igual que no tothom que escriu és un escriptor de gran. Però fa 200 anys que sabem que és bo aprendre a llegir i escriure. Tothom n’ha de tenir nocions i s’ha de poder desenvolupar en aquest llenguatge.
Tenim llibres, pissarres digitals i portàtils a les aules. No hi ha prou tecnologia, que ara vol programar?
Que hi hagi tota aquesta maquinària no vol dir que s’estigui fent servir correctament. Hem fet estudis sobre les pissarres digitals a les aules i són un dels pitjors exemples de l’ús de la tecnologia. No és ni un ordinador ni una pissarra.
Les traiem de les aules?
S’han de tenir criteris i aquests només vénen quan un sap de què parla. Com pot un ministre, que no en té ni idea, decidir si una cosa és bona o no per a l’educació?

Perquè té un grup d’experts que l’assessora.

Potser tampoc l’assessoren bé i es busca que ho facin els seus col·legues. Només hi ha una o dues companyies nord-americanes que vénen les pissarres digitals a tot el món. Els portàtils a les aules poden ser una meravella si se saben aplicar, però tampoc és així.
M’està desmuntant el Pla 1×1 de digitalització a les aules que es va estrenar el 2009
Esclar, perquè si es fa sense criteri ni una base. Què es fa? Ensenyen a fer servir el processador Word. Un nen està molt per sobre d’aquest coneixement. Li han d’explicar coses més complicades. Això ho fa a casa sol. S’ha de canviar tot el sistema educatiu.
I per on comencem?
Que quedi clar que no és la meva croada, no vull fer fora tots els professors. Però sí que s’han d’anar canviant a poc a poc aquests coneixements.

Diu que l’alfabetització digital farà els nens més lliures, creatius i preparats per als nous reptes. Però no vol les pissarres ni els portàtils a les aules. Llavors…?

S’està ensenyant amb aquestes tecnologies com fa dos segles. Amb un model propi de la Revolució Industrial i del capitalisme. Creant treballadors especialitzats. El 80% el posarem a treballar a les fàbriques i un 20% seran directius. Però el model piramidal ja no funciona. Els nens s’avorreixen a les classes i els professors hem de fer alguna cosa per canviar això. No és tant quines tecnologies fas servir, sinó com les fas servir.

El seu discurs em recorda el de l’expert educatiu Sir Ken Robison, que diu que les escoles funcionen com a fàbriques, amb un toc de campana.

Estic d’acord amb ell però se li pot donar una volta. Un poble d’analfabets és molt manipulable, i avui dia només podem resistir en el món que ens ve amb l’alfabetització digital. A les primaveres àrabs tothom ha dit que Facebook i Twitter han estat la gran revolució. Però si estiguéssim parlant de la segona revolució nord-americana, creus que aquestes dues companyies haguessin facilitat tant les coses? Com a grans multinacionals no ho haguessin fet. Ens pensem que el món és nostre, però està només en poques mans. D’altra banda, mira Anonymous, molt pocs són capaços de destrossar…
O Wikileaks…
Exacte, accedir a la informació més confidencial. Què cal? Coneixement, saber manegar aquest terreny digital per resistir el que ens ve a sobre.
I què ens ve a sobre?
La fi del món, una tornada a l’edat mitjana. Tothom ha de dominar les eines, no només uns escollits. I l’ideal seria començar de ben petit.

Jordi Adell, director del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat Jaume I, proposa incorporar l’assignatura “Competència digital” per ensenyar a ser ciutadans digitals, tant en el món real com en el virtual. És en aquesta línia que va vostè també?
Jo no faria una apologia del món virtual. Per no tenir, no tinc ni Twitter. A tot el que proposa Jordi Adell afegiria programar informàticament. No cal que arribin a ser professionals sinó que hi entenguin una mica.

Es refereix a programar “software”?
Sí, em refereixo a saber com funcionen els ordinadors i els telèfons intel·ligents, com es fa per canviar la configuració inicial que han posat els fabricants. Adobe, Google, Apple et fan tonto i et diuen com t’has de comunicar amb les teves màquines. Són monopolis molt potents.
Llavors, ens en anem tots al programari lliure.
En aquest moment és el repositori de coneixement més important que tenim. La Viquipèdia és un exemple de coneixement lliure. Les coses més útils per a la humanitat no les fan les companyies sinó la població.
Els telèfons intel·ligents són una gran utilitat per a molta gent.
Entenc que no tothom estigui d’acord en els meus raonaments. Uns per mandra i els altres perquè és millor tenir tonta i ben alimentada la gent comprant maquinetes. No interessa tenir gent amb criteri que vulgui saber com funciona el gadget que té a la mà, sinó la que va a la botiga a la primera que s’espatlla.
En Brian Lamb em va parlar de l’educació expandida a les aules, com aquell coneixement que es troba a la xarxa i no als llibres de text. Creu que aquesta seria la via de provocar un canvi en l’educació actual?
No sé si el provocaria però és un fet que els alumnes s’avorreixen a les aules. I el problema és nostre, dels professors. No és culpa d’ells. El dia que ho fas bé, tothom està engrescat. El que és una contradicció és que els nens maneguin, fora de l’escola, més eines digitals que dins. A dins és com si t’ensenyen a pilotar amb els braços lligats i els ulls tancats. I quan surts, és quan tens accés al món.
Però no creu que l’important són els continguts i no tant les eines? Aquestes canvien molt ràpidament…
Sí, però aquí entraríem a discutir qui ha decidit els continguts que es donen actualment a les aules. Entenc que això que proposo és molt complicat que succeeixi. D’una banda es pot pensar que hi haurà un canvi per part dels governs, tot i que hi ha algunes tendències. Anglaterra està pensant a posar la programació informàtica als 4 anys. És que tot està canviant. Aprendre de memòria ha de canviar…

Si no l’exercitem, la perdrem!

A mi no em fa falta. Només necessito una mica de memòria. És més interessant tenir un enteniment global que no saber-ho tot de memòria. Aquesta és convenient. Però no està clar què cal posar a la memòria. Millor seria que cadascú posi el que li agrada. Els nens aprenen de memòria els noms i cognoms dels jugadors de futbol de tots els equips de la Lliga. O les capitals del món perquè els apassiona, però altres coses no compleixen cap funció. Aprendre la llista dels reis d’un país, si al nen no li agrada, no té cap utilitat.
Hi ha estudis que relacionen l’allau d’informació que els nostres nens i joves reben a través d’internet i desenes de canals, amb la síndrome d’atenció deficient. Quina opinió té al respecte?
La tecnologia no és inherentment bona. La dispersió és un dels mals d’aquest segle. Avui sóc incapaç de poder dedicar més de 45 minuts a fer la mateixa cosa. Això és un problema amb el qual haurem de viure. Una de les coses que espatlla la tecnologia és l’atenció. L’excés d’informació devalua la informació. Quan tenia 15 anys comprar-me un vinil era una cerimònia, i allò tenia un valor. Avui, baixar-me la discografia sencera del meu cantant preferit és una cosa que faig sense pensar-hi. I tinc més música que la que escoltaré en tota la meva vida. I això és lamentable.
Vostè defensa l’educació creativa. En què consisteix?
Educar per a la creativitat. Posar per davant la cerca de problemes a la cerca de solucions unívoques. L’educació es basa sovint a donar la resposta correcta, però això no és creatiu. És creatiu trobar combinacions que no havien estat pensades. No és tant saber com resoldre aquest problema, sinó com plantejar-te’n d’altres i tirar endavant. Això és molt important perquè el món actual està molt poc predefinit. I no sabem amb què ens trobarem.
Però això no ens ha passat a totes les èpoques? Sempre hem tingut el passat però no el futur…
Sí, però menys. Crec que des de fa uns 10 anys estem vivint una nova època. Avui el món és més incert i hem de tenir eines creatives per resoldre’l.

En la línia que vostè proposa, hi ha algun model europeu o dels EUA que s’apropi?
No. Tinc la certesa que el model educatiu actual hauria de canviar i que pitjor no es pot fer. Sé el potencial que hi ha, però també que ens falta temps per definir un model que funcioni bé. La fórmula no la té ningú encara.
I si no investiguem noves maneres d’ensenyament, què pot passar?
L’escletxa digital serà cada cop més gran, i tindrem una major part de la població incapaç de manegar-se en el món. I per “alfabetització digital” no entenc, que quedi molt clar, enviar 50 tuits al minut. Si no som capaços d’edificar i educar la gent d’una manera diferent anirem molt malament.

About author

admin

Continguts relacionats

Lamira2

Reportatge: «‘Scanning girls’, les caçadores de partícules»

(article publicat a la revista La Mira.cat el 22 j...

Llegir més
Captura de Pantalla 2020-05-15 a les 10.40.47

«Set lliçons per a lluitar amb les dades d’una pandèmia»

Per RICARDO BAEZA-YATES i KARMA PEIRÓ ...

Llegir més
COVID 19

«La falsa transparència en temps de Covid-19»

Aquests dies s’ha reclamat saber quines són le...

Llegir més

There are 0 comments

  • Marc ha dit:

    Més que interessant. Felicitats per l’entrevista!

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *