Articles
El periodista del món nou
29 de juliol de 2012
0
, ,
Potser el títol d’aquesta ponència queda una mica grandiloqüent. Potser no haurà un ‘periodista del nou món’ sinó una evolució del que tenim. I, per descomptat, la professió sempre consistirà en el mateix: en servir al ciutadà, en informar (de manera veraç i contrastant les fonts) sobre el que està passant.
 
Però el que sí crec és que ho farem amb diferents eines i que haurem de tenir molt més presents als nostres lectors, interactuant i participant amb ells durant el procés informatiu.
 
 
(Deixo l’explicació que em va servir de base per presentar les meves idees en un Prezi a la Conferència Anual a Girona de la Societat Catalana de Comunicació, el passat 8 de juny de 2012. Si vols veure el Prezi només has de clicar sobre la imatge)
 
INTRO

El periodisme fa anys que està canviant. Des de la irrupció d’Internet a Espanya, a l’any 1995, la professió no ha parat de donar-li voltes a una pregunta:

“Com mantenir les redaccions digitals amb un contingut de qualitat, original i gratuït?”

Els periodistes no tenim la resposta. Tampoc som empresaris (tot i que sí que hi ha empresaris que dirigeixen mitjans).

Els periodistes hem estat entrenats per sortir al carrer, cercar la notícia, preguntar i contrastar les nostres fonts, i escriure el que sabíem (o preparar la informació per un format audiovisual).

No els explicaré la història del què ha passat en els mitjans fins ara perquè ja la saben.
Internet apareix i comencen a trontollar els esquemes als mitjans. No al principi, ni després dels primers cinc anys, però sí després de 10 anys. Més o menys en el moment que apareixen els blogs, i després les eines 2.0 i quan arriba el Twitter, el Facebook, Flickr, YouTube, etc.

El paradigma de qui fa la informació canvia. Ara ja informa tothom. Altra cosa és si tothom fa bona informació i es pot considerar periodista.

Però inclús tot això ja ho saben, o sigui que no m’estendré més.
1.    Em vull aturar en una paraula, una paraula que està de moda:

PARTICIPACIÓ

Ara la fem servir en tots els sectors professionals.

Educació: els alumnes volen participar més a classe i interactuar amb eines d’Interent. Els professors ja ho sabem.
Governs: Els ciutadans volen participar i els polítics, les administracions volen tenir un contacte més directe amb ells. Per això, fa anys que es creen els e-governs  o plataformes de contacte directe.
Empreses: aspiren a saber què volen els seus clients i provoquen la participació entre els seus treballadors.
Ciència: els científics i metges volen divulgar més i contactar amb els seus pacients, etc.
etc… podríem esmentar més sectors de la societat i en tots trobaríem  que la paraula ‘participació’ és clau en els projectes estratègics o de futur.
2.    En els mitjans també.  Però com?
Els periodistes som els únics que informem? Internet ens ha canviat la professió.
La dinàmica del seu funcionament ens ha trasbalsat.
3.    Estem davant d’un ‘monstre’ únic perquè mai fins ara ens havíem enfrontat a una eina de comunicació i difusió de la informació tan potent. Per què és tan potent? La Xarxa reuneix cinc peculiaritats bàsiques:
a.    Emmagatzematge Infinit
b.    És a temps real
c.    Interactivitat a escala global
d.    Descentralitzada
e.  Sense jerarquies (de classe social, religió, posició econòmica, estudis, etc)
4. Com deia, la paraula ‘Participació’ també afecta als mitjans. Els periodistes ens dediquem sobretot a informar. De què més ens hauríem d’ocupar? Ara també dels lectors. Per què? Perquè ells volen participar en el procés informatiu i funcionen de la mateixa manera que internet.
5.   Fem un breu repàs històric dels moments claus en que es parla de participació als mitjans, i s’alerta que alguna cosa està canviant a la professió:
a.    Ohmynews!, mitjà sudcoreà, el primer que va publicar notícies dels lectors a portada (2003)
b.    We Media, informe que repassa tots els mitjans pioners que acullen la participació dels lectors entre les seves notícies (2003).
c.    “Els meus lectors saben més que jo”, la frase que va esmentar Dan Gillmor, el periodista nordamericà del San José Mercury News (2004), a qui es considera el pare del termen ‘Periodisme ciutadà’. (2004)
d.    Eines 2.0+ Ciutadà= Informació (2005-09)
e.    The Guardian, crowdsourcing. Experiment rellevant i positiu. (2009)
f.    Primavera àrab, 15-M, Occupy… (2010-12)

6.    Als periodistes ara se’ns demanen altres qualitats, a més de les professionals, no sol.licitades quan fa 20 anys entraves a la redacció d’un diari.

Ara necessitem…
a.    Empatía cap els lectors, les audiències. Recentment, he entrevistat a Mary Joyce, activista digital, directora de comunicació de la campanya de Barack Obama, de nombrosos projectes d’activisme, ha viscut a diferents països. I deia que… després de més d’una dècada treballant en entorns digitals amb objectius comuns, és hora d’entrar en la internet de l’empatia, que això ens fa evolucionar com humans, i no la competitivitat. Empatia també doncs per reconèixer els teus lectors, donat que els periodistes estem al servei d’ells, se suposa, al servei de tots els ciutadans i els informem.

b.    Immediatesa, perquè la xarxa és en temps real i tot passa molt ràpid. El periodista ja no té 12 o 24 hores sinó que té minuts. Però atenció, sense oblidar contrastar i verificar abans d’informar per molt que la competència hagi donat abans l’exclusiva, en cas que ho sigui.

c.    Lidiar amb multitud de fonts anònimes, que volen dir la seva, que tenen informació però que s’ha de contrastar. Andy Carvin i el que va fer a la Primavera Àrab és un bon exemple.

d.    I a on estan aquestes fonts? A les xarxes socials i fan anar eines 2.0. Els periodistes les hem de conèixer. No ens podem quedar únicament amb el word per escriure les nostres cròniques o articles.

e.    Però a més, com a periodistes hem d’aprendre a escoltar. Perquè tot ells, aquests números que tant ens agraden de milers de visites mensuals a les nostres webs que es publiquen a l’EGM, no funcionen si no escoltem el que volen aquestes audiències tan exigents que tenim ara.

f.    Dinamitzar espais de participació, perquè els lectors volen sentir-se a casa seva. Del contrari, marxen a un altre lloc. Per tant, com fidelitzar-los, com atraure’ls cap al nostre mitjà? És tot un art. O si ho prefereixen, l’art de ser ‘Comunity Manager’, un terme molt de moda en tots els àmbits.

g.    Conversar. Sí, conversar amb ells per obtenir informació, per discutir sobre una notícia, per corregir errors, per complementar amb el que ells saben, etc.

h.    Transparència i compartir. Dues paraules també molt de moda actualment però que encara no ens les creiem. Ser transparents els mitjans respecte a les seves fonts o processos de treball? Compartir-les? De què estem parlant?… del nou periodisme.

i.    I, sobretot, que no pensin els periodistes que la notícias’ha acabat quan la publiquen, és just quan comença perquè es posa en marxa tot un mecanisme, inexistent abans de l’arribada d’Internet en que passa tot el que acabo de mencionar amb els lectors.

7.    Per tant, amb unes audiències exigents, com estar a la seva alçada perquè acudin cada dia, vàries vegades a poder ser, a la nostra web, al nostre mur de Facebook, perquè retuitegin molt els nostres titulars, perquè deixin molts comentaris a les notícies, perquè ens enviïn fotos/vídeos de l’incendi o la manifestació a la qual nosaltres no arribem els primers?
8.    Què podria fer que els lectors, que ja tenen a les mans totes les eines 2.0, tinguin el nostre mitjà de referència i no se’n vagin a la competència?

  •   Potser si els oferim un espai on puguin crear una comunitat, interactuar amb els altres, deixar els seus continguts, potser…
  • Si tenen un reconeixement social perquè alguns dels seus continguts els hem destacat amb el seu nom i cognom, i hem agraït públicament el que ens hagi fet arribar aquell testimoni.
  • Potser si saben que al nostre web poden tenir una identitat pública reconeguda, perquè la nostra capçalera dóna prestigi a tot el que ells publiquin en aquell espai o comunitat, blog, etc.
  • Potser si el triem com a font principal de la notícia i, de nou, els reconeixent públicament, amb nom i cognom.
  • Potser si els fem saber, abans que els altres mitjans, quins temes del dia anem a tractar amb els nostres periodistes, ells ho podran saber i tuitejar… Cas ‘Open Newslist’, The Guardian.

9.    Tot és un potser, res del cert, perquè són anònimes fins al moment en que decidim conèixer-les i posar-li’s aquests noms i cognoms, saber a què es dediquen, en què són especialistes, etc.

10. Però com diu la sociòloga Dolors Reig en el seu darrer llibre, Socionomia, vivim en un món cada cop més complex.

* Volem més transparència (governs, economia, cultura, educació, política, mitjans…)

* Aquesta transparència ens portarà aviat a treballar el periodisme de dades, que és el periodisme d’investigació de tota la vida però amb les bases de dades obertes que els governs, en aquest moment de transparència reclamada, estan posant a internet.

*  La reputació online serà un aspecte molt important a cuidar. Quan un periodista o mitjà s’equivoca, com tantes altres vegades en la història del periodisme ens ha passat, hem de reconèixer-ho públicament o la nostra reputació caurà en picat. A Internet pot ser la nostra mort.

* Hem d’estar en un beta permament per no perdre el lloc d’on estan els nostres lectors.

•    Les eines per treballar cada cop seran més senzilles i això ens permetrà interactuar més, multiplicar les nostres relacions i les nostres accions amb les nostres audiències
•    I, empatia, de nou, perquè serà la única manera d’evolucionar

ALGÚ NO VOL SER PERIODISTA EN AQUEST NOU MÓN
EL REPTE ÉS FASCINANT

MOLTES GRÀCIES!!!
(Fotografia:  Escoltant la intevenció de la RAQUEL HERRERA, investigadora i professora de la Universitat Oberta de Catalunya. Imatge: Societat Catalana de Comunicació)

About author

Karma

Continguts relacionats

Norman Ross prepara l’esquelet d’un nadó de Brachyceratops per una exposició el 1921 | Library of the Congress | Domini Públic

Freeport: una dissecció de la Internet invisible

Potser el títol d’aquesta ponència queda u...

Llegir més
black-hole-1436914372qgs

Un futur sense història? (1a part)

Potser el títol d’aquesta ponència queda u...

Llegir més
1200_1517742870576_1453398394foto_554908O

«​Amb la corrupció política no es pot ser només reactiu: ens empobreix i malmet la qualitat democràtica»

Potser el títol d’aquesta ponència queda u...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *