periodisme de dades
Quan les dades expliquen històries #periodismodatos
25 de març de 2013
0
, , , ,

(Article publicat al web del Col·legi de Periodistes de Catalunya

  “Als anys 70, qui volia convertir-se en cantant de punk només necessitava tenir una guitarra i un amic. Llavors, ja tenia una banda i podia fer música com els grups The Class o The Ramones. Ara estem en una situació similar, on explicar històries periodístiques amb números s’ha convertit en un nou periodisme que, com el punk, qualsevol persona pot fer”. 

Qui explica això és en Simon Rogers, periodista del rotatiu britànic The Guardian i editor del Data Blog, un dels principals mitjans que treballa amb les dades des de fa anys. “Les dades estan per tot arreu i actualment tenim eines senzilles per manejar-les”, diu Rogers. Aquest periodista, autor del llibre: Facts are sacred, ha estat el responsable de reportatges com el que van mostrar les causes econòmiques de les manifestacions violentes a Londres al 2011, o de visualitzar la informació que contenien els cables de Wikileaks i fer-los comprensibles per als lectors del The Guardian.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=h2zbvmXskSE]

El periodisme de dades consisteix en l’extracció d’històries a partir de bases de dades públiques i privades. Les dades es transformen en les nostres fonts d’informació”, explica Alberto Cairo, una de les veus més reconegudes internacionalment.

Infografista de gran prestigi en diferents mitjans americans, fa anys que viu a Miami i dóna classes a vàries universitats. “La visualització de les dades és només una porció del periodisme de dades, la fase en la qual estructurem els números perquè cobrin sentit i perquè els lectors juguin, interactuin i les explorin al seu gust”. El llibre The Functional Art de Cairo és de referència obligada per entendre millor les diferències entre infografies i visualitzacions.
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=XC0GmkRHAms]
Estem a anys llum del que passa als Estats Units o al Regne Unit respecte al periodisme de dades”, diu Mar Cabra, una de les poques veus a Espanya que s’han atrevit a crear històries a partir de les dades. “Donem passes de nadó, perquè ens falta la pota fonamental d’aquest periodisme: accedir lliurement a les dades. Espanya és el país de la Unió Europea més gran que encara no té una Llei de Transparència digna”.
Aquesta jove periodista d’investigació, formada entre el Regne Unit, Estats Units i Espanya, ja ha publicat als seus 29 anys en mitjans tan prestigiosos com Le Monde o The International Herald Tribune. A més, és membre del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (IRE) i ha coordinat la creació del primer Màster en Periodisme de  Dades que s’imparteix a la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid.

Si comptés amb un mecenes” –  continua Mar Cabra– “crearia un mitjà com el nordamericà Pro Publica, un dels referents actuals en el periodisme de dades. Està centrat en el  periodisme d’investigació amb una clara missió de servei públic i fa servir tècniques d’anàlisi i visualització de dades per desvelar històries desconegudes”.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=TFn-I-jWAeA]
Amb poc també es fa molt
El periodisme de dades exigeix equips multisdisciplinars que combinin els criteris periodístics amb les habilitats més tècniques i informàtiques. Però no calen molts recursos ni grans equips com els que tenen The New York Times o The Washington Post.
Alberto Cairo i Simon Rogers destaquen projectes petits que ja s’estan desenvolupant en mitjans de l’Amèrica Llatina com La Nación a l’Argentina o el diari brasiler O Estado de Sao Paulo que acaba d’estrenar l’eina el Basometre per a visualitzar l’activitat parlamentària. El Datastore del diari Wales Online seria un altre exemple a Europa.

“Si un mitjà compta amb bons periodistes interessats pels números i amb dissenyadors de gràfics i programadors que pensin com a periodistes, es pot compensar la falta d’accés a les dades”, afegeix Cairo pensant en els projectes esmentats.

El moment actual és molt oportú per explorar aquesta disciplina perquè, com apunta Mar Cabra, “es pot innovar molt, amb eines gratuïtes i senzilles, i trobar noves vies que s’allunyen de les estructures tradicionals dels mitjans”.
I a casa què?
A Catalunya encara hi ha poques experiències de periodisme de dades.
Cal destacar sobretot l’equip dels joves que dirigeixen Data’n Press (Eduard Martin-Borregón, periodista; Arnau Udina,  informàtic; i David Martín-Borregón, enginyer de telecomunicacions), autors del Tuitòmetre de Vilaweb i el mapa del sobiranisme.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha presentat recentment l’Informe: Nínxols d’ocupació i posiciona el periodisme de dades com una de les sortides professionals que acabarà incorporant-se en les redaccions dels principals mitjans del país.
Per això, el Centre de Formació i Desenvolupament del Col·legi de Periodistes de Catalunya organitza el curs: “Introducció al Periodisme de Dades”, el divendres 12 d’abril (09.30h-14.30h). Serà un tast de tot el que es pot fer amb les dades a partir de les experiències dels mitjans internacionals i de les veus esmentades en aquest article, entre moltes altres.
Aprofito per anunciar que a finals de maig se celebraran a Barcelona i Madrid (simultàniament) les I Jornades de Periodisme de dades i Open Data, organitzades per l’Open Knowledge Foundation.
Ja us donaré més detalls en breu.

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2019-07-14 a les 12.41.43

«Desprotegides, malgrat tot»

(Article publicat al web del Col·legi de Periodis...

Llegir més

Conferencia: "Cómo hacer periodismo de datos y no morir en el intento",

(Article publicat al web del Col·legi de Periodis...

Llegir més

El periodisme d'investigació es rendeix al món de les dades

(Article publicat al web del Col·legi de Periodis...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *