Articles periodisme de dades
Introducció al periodisme de dades. Característiques, panoràmica i exemples (Part I) @jguallar #jpd13
14 de Novembre de 2013
2
, , , ,

Després d’anys seguint el fil del periodisme de dades, d’escoltar exemples i parlar amb els protagonistes que actualment l’estan fent, el periodista i professor de documentació Javier Guallart em va proposar escriure un article entre els dos, per tal de posar ordre a les idees que ja teníem acumulades i donar forma a tot el que ha passat fins ara en aquesta disciplina.
La proposta de publicació va arribar de la revista Ítem, dedicada a la biblioteconomia i documentació. Tot i que ja fa uns mesos que es pot llegir aquest article en format paper, encara no l’havia passat al meu blog.
Per la seva extensió, he considerat oportú publicar-lo en dues parts.
Aquí va la primera. En breu, la resta.

————————————————————————————————-
(Article publicat a Item, revista de biblioteconomia i documentació. Dossier/p. 22-36.
Escrit conjuntament amb el Javier Guallar, professor de documentació i comunicació a la UB, URL i UOC)

En els darrers anys sona cada cop més en els mitjans de comunicació i entre els periodistes i altres professionals de la informació l’expressió «data journalism» o «periodisme de dades», i probablement es pugui considerar la tendència més rellevant en el sector dels mitjans digitals en els anys 2011-121.
Malgrat que l’així anomenat «periodisme de dades» s’ha estès considerablement en poc temps a països com els EUA (per exemple, a capçaleres com The New York Times o Los Angeles Times), el Regne Unit (amb el cas emblemàtic de The Guardian) o diversos països d’América Llatina (els diaris La Nación a Argentina i a Costa Rica són un bon exemple), el moviment ha tingut fins ara escassa presència en els mitjans catalans i espanyols.
The Data Journalism Handbook El 2013 pot ser l’any del seu definitiu enlairament a Espanya. Alguns indicadors d’aquesta afirmació són l’aparició del primer programa de televisió que assumeix plenament aquesta tendència, El objetivo, de la periodista Ana Pastor, o l’èxit de participació de les I Jornades de Periodisme de Dades i Open Data (#jpd13), celebrades a Barcelona i Madrid (del 24 al 26 de maig del 2013) i organitzades per les periodistes Mar Cabra i Karma Peiró (coautora d’aquest article) amb el suport de l’Open Knowledge Foundation.
Tot i que l’expressió «periodisme de dades» està en boca de molts professionals i ha començat a arribar al gran públic, hi ha molts dubtes, desconeixement i imprecisions sobre el seu abast i significació.

«Vivim en un món digital, on gairebé qualsevol fet pot ser descrit amb números: la carrera professional, 300.000 documents confidencials, les persones que formen el teu cercle d’amics; fotos, vídeo i àudio; assassinats, malalties, vots polítics, corrupció i mentides, etc.», es diu al manual The Data Journalism Handbook, escrit de manera col·laborativa per periodistes de diversos països.

El periodisme de dades es presenta en aquests moments per als periodistes com una gran oportunitat per injectar qualitat a la professió, perduda en la majoria de mitjans a causa de l’acceleració de la informació i de la retallada de personal a les redaccions per la crisi econòmica.
D’altra banda, des del sector professional de la documentació –al qual es dirigeix particularment aquest article publicat a la revista Ítem– s’ha generat també força interès per l’oportunitat professional que pugui representar, alhora que inseguretat per l’abast de la pròpia participació. Des d’aquest àmbit sovint es pregunta: Què és el periodisme de dades?, Té relació amb la documentació periodística? Hi tenen un paper a jugar els documentalistes?
Definició i característiques
Segons Flores i Salinas, el periodisme de dades «consiste en usar herramientas estadísticas y de visualización para contar mejor las viejas historias y descubrir nuevas historias que contar».

Nosaltres proposem la següent definició: “Periodisme de dades és l’especialitat o pràctica del periodisme que utilitza com a matèria primera i fonamental les dades (i no altres fonts d’informació), per tal de crear productes informatius diversos, com ara: articles amb dades, infografies o visualitzacions interactives amb dades i conjunts de dades en obert”.

L’èmfasi de la definició està –clarament– en el terme «dades». Aquestes són la font i l’origen de la informació que es publica i són també les protagonistes destacades del producte informatiu que s’ofereix al lector. La pròpia varietat d’aquests productes és en si una altra característica del fenomen.


urlRelació amb altres especialitats
Per completar la significació del concepte «periodisme de dades» és interessant també veure la seva vinculació amb altres especialitats o pràctiques, com són: el periodisme d’investigació, el periodisme de precisió, la documentació periodística, la infografia, el fact checking o els moviments open data i big data. Amb tots aquests conceptes hi té relació i qualsevol visió del periodisme de dades quedaria incompleta sense contemplar aquest conjunt de relacions.
Periodisme d’investigació: Per a algunes veus el periodisme de dades és bàsicament un tipus de de «periome d’investigació» en el qual s’ha posat l’èmfasi en l’ús de tècniques d’extracció i anàlisi de dades.

Periodisme de precisió: Hi ha molts autors, particularment en l’àmbit acadèmic, que consideren que el periodisme de dades és l’evolució de l’anomenat «periodisme de precisió», especialitat periodística que va tenir una important rellevància els anys setanta i vuitanta del segle passat. El seu pare i fundador va ser el periodista Philip Meyer, autor de Precision Journalism, que investigava amb dades estadístiques, i pretenia l’aplicació dels mètodes de recerca científics –quantitatius, afegiríem– a la pràctica del periodisme. Sobre periodisme de precisió hi ha una abundant bibliografia i és per tant una sòlida base sobre la qual es pot fonamentar des del punt de vista acadèmic l’actual periodisme de dades, tot i que sigui encara aviat per poder-ho establir així.
Documentació periodística: La documentació aplicada al sector dels mitjans de comunicació es coneix habitualment com a documentació periodística o documentació informativa. Com a professió ha tingut fins ara una important presència a Espanya, especialment en el cas de les empreses periodístiques grans i mitjanes, que solen comptar amb professionals especialitzats en documentar les notícies que es publiquen, localitzar tot tipus d’informació (especialment retrospectiva) i gestionar sistemes documentals. La localització, gestió i publicació de dades formen part, per tant, de les funcions associades tradicionalment a la documentació periodística. El periodisme de dades, segons aquesta visió, hi tindria molta relació.
Infografia: Els professionals de la infografia que treballen en els mitjans estan participant generalment de manera molt activa i entusiasta en el moviment. Cal remarcar, però, que infografia no és igual a periodisme de dades; tot i que sovint la presència important de productes de periodisme de dades que són visualitzacions interactives pugui fer confondre una cosa amb l’altra. Per tant, sí que hi ha infografies que són excel·lents exemples de periodisme de dades, però aquestes no són sinó un dels diversos productes que es poden dur a terme periodísticament amb dades, com veurem més endavant.
Fact checking: Una especialitat concreta del periodisme relacionada amb l’ús de dades és el fact checking o comprovació de fets o dades. Molt poc conegut al nostre país (tot just es comencen a veure els primers exemples en aquest any 2013), ja fa uns anys que triomfa als EUA i l’Amèrica Llatina. Es basa en la comprovació o verificació d’informacions, especialment de tipus polític. Alguns dels millors exemples actuals de periodisme de dades són alhora fantàstiques mostres de fact checking, com el mitjà dels EUA, Politifact.
Open data i big data: La denominació «open data» o «dades en obert» fa referència a la capacitat de capturar, tractar, modificar, reutilitzar o difondre dades.  En definitiva, de gestionar dades sense restriccions. Té relació (o es pot considerar com una petita part) d’una tendència molt més àmplia, el gran moviment «open» que promou el lliure accés des d’un punt de vista periodístic. 
Per la seva banda, l’expressió big data o «grans dades» fa referència als programes, processos o tècniques per gestionar grans volums de dades, una cosa que només ha estat possible des de fa pocs anys. La irrupció d’aquests dos moviments han situat en aquests moments les dades en el centre del paradigma de la informació.Data_driven_journalism_process
En aquest context, haurem de tenir present que, des d’un punt de vista periodístic, les dades per si soles no expliquen històries: potser ofereixen context, però no donen respostes si no són traduïdes, si no són explicades. Serà necessària, per tant, la labor del professional que les relacioni, i les relati.

Productes de periodisme de dades

Com o en què es concreta el periodisme de dades?
Encara que ens trobem en una fase inicial d’aquest moviment entès com a tal, sí que es poden distingir, de manera exploratòria, al menys tres tipus de productes de periodisme de dades, que estan presents a la proposta de definició esmentada abans. Una característica de la diferenciació entre aquests productes és si el format principal és el text, el multimèdia o les dades en brut. És així com podem distingir entre:

  • Articles basats en dades o que les continguin
  • Infografies i visualitzacions basades en dades
  • Bases de dades i conjunts de dades en obert

Articles amb dades: És un lloc comú considerar que un article periodístic perquè tingui qualitat ha de comptar amb un bon suport documental, i en aquest sentit no és cap novetat l’existència d’un article amb aportació de dades o basat en dades. La novetat més aviat rau en la proliferació d’aquests articles (que no són un fet aïllat o puntual) i, especialment, en la seva ambició, al basar-se, cada cop més, en l’anàlisi de grans volums de dades en obert. Així, un producte característic del fenomen que estem estudiant és l’article periodístic amb un aportació destacada de dades fruit d’un procés de recerca per part del periodista o equip periodístic.

Infografies i visualitzacions: Una infografia, visualització o reportatge multimèdia basat en dades és un dels productes més coneguts i característics actualment de l’anomenat periodisme de dades. Els antecedents són les infografies publicades per la premsa impresa al llarg dels anys noranta i primera dècada de 2000 pels diaris més importants; uns productes liderats per les seccions d’infografia dels mitjans, i en els quals sovint han col·laborat informàtics, documentalistes i periodistes. Amb l’expansió de la premsa digital, els gràfics es fan interactius, i algunes grans capçaleres com The New York Times o The Guardian, per exemple, meravellen amb alguns d’aquests multimèdies. La irrupció amb força en els darrers anys dels big data i l’open data fa que molts d’aquests gràfics integrin o es basin en importants volums de dades, que es mostren de manera molt atractiva visualment i amb diverses possi- bilitats d’interacció per part de l’usuari. Comunicar visualitzant informació és ara una tendència a l’alça per mostrar grans quantitats de dades, que si no fos així, serien difícils d’interpretar i entendre per l’audiència.
Conjunts de dades en obert: El moviment open data aplicat al periodisme implica també la publicació en obert de dades perquè els lectors les puguin no només llegir o visualitzar (com als casos anteriors), sinó també usar, tractar, manipular. Perquè això sigui possible s’han d’oferir en un format obert, és a dir, accessible i reutilitzable. Alguns d’aquests productes periodístics el que fan és mostrar dades que les administracions públiques del seus països no fan accessibles als ciutadans (això passa, per exemple, a Amèrica Llatina). En aquests casos el periodisme de dades afegeix a la missió periodística d’informar una indubtable funció de servei públic. En ocasions, es poden presentar els conjunts de dades (datasets) que s’han utilitzat per construir una informació publicada i en altres casos es mostren de manera independent. També es pot construir una base de dades, amb diverses possibilitats de consulta de les dades per part de l’usuari.
Per últim, cal tenir present que també trobem exemples de confluència dels tres tipus de productes esmentats: per exemple, grans reportatges que contenen articles basats en dades acompanyats per visualitzacions i la publicació de les dades en obert que permeten la seva consulta i ús. Un bon exemple és Offshore Leaks, que es detalla al capítol següent.
630offshorelinksEquips mixtes
Una altra de les característiques del periodisme de dades és la necessitat de treballar en equips mixtes on els periodistes es coordinen amb perfils més tècnics. Aquí tenen un important paper a jugar altres professionals, com ara informàtics, programadors, infografistes i documentalistes. La relació entre periodistes i programadors la descrivia molt clarament a les Jornades #13JPD de Barcelona, Manuel Aristarán, informàtic del diari argentí La Nación.
“El periodista necessita d’algú que l’ajudi a explicar gràficament la història i a analitzar les dades, i el programador necessita qui trobi la història enmig de les dades”. Aristarán va explicar que cada vegada més els periodistes s’estan apropant a aquesta disciplina de tre
ballar amb dades: “Sobretot quan veuen com millora la qualitat de la notícia en incorporar una visualització del tema tractat, i els periodistes vénen als tècnics per demanar-nos ajuda de com treballar un conjunt de dades”.
El periodisme de dades a nivell internacional
 L’especialitat s’ha anat obrint pas en els mitjans de molts països en els darrers anys, i potser són els EUA el lloc on se’n poden trobar més mostres. Diversos diaris nord-americans estan dedicant actualment espais específics dins del seus webs al periodisme de dades, en molts casos sota l’explícita denominació «Data» i en altres en format de blogs, tot i que no sempre trobarem aquests apartats clarament diferenciats i els productes de dades també els podem trobar com a reportatges especials o inclosos dins de la secció de Multimèdia o Gràfics.
Entre d’altres, es poden citar les seccions «Maps & Apps» del Chicago Tribune, «Data Desk» de Los Angeles Times, «Data Post> de The Washington Post, el blog «Open» de The New York Times o «Data»del Texas Tribune. I Politifact, referent de l’especialitat concreta del fact checking que abans hem esmentat.
Sense deixar el continent americà, no podem deixar de parlar del ric moviment de periodisme de dades a l’Amèrica Llatina. Aquí cal destacar el diari argentí La Nación, que s’ha convertit amb el blog «Data» en un dels mitjans capdavanters del moviment a nivell mundial. El seu equip de dades ha dut a terme reportatges tan rellevants com «La evolución patrimonial del Gabinete», que mostra l’evolució al llarg dels anys del patrimoni de membres del govern i alts càrrecs.
A Europa el referent és The Guardian. Les seves seccions de dades són «Data Store», on es recullen tots els productes de periodisme de dades del diari, i el popular «Datablog», el blog de l’especialitat que és una referència obligada. El subtítol dels apartats de Data és ben explícit: «Facts are sacred», tota una declaració de principis, que pren com a referència la frase de l’editor de The Guardian als anys 20, Charles Prestwich Scott, «Comment is free, but facts are sacred». Al capdavant hi era fins fa molt poc la figura d’en Simon Rogers, segurament l’exponent principal del periodisme de dades a nivell internacional, autor de diversos articles i d’un llibre sobre la matèria.
Un dels molts exemples que es podrien posar del diari anglès és el reportatge de l’anàlisi dels rumors a Twitter durant els altercats de l’estiu del 2011, «Reading the Riots», pel qual es van analitzar 2,6 milions de tuits, i que mostra com neixen i moren aquest rumors, quantes hores duren o des de quins barris s’intensifiquen.
El cas Offshore Leaks
Volem comentar amb més detall un dels exemples més notables de periodisme de dades fins al moment. L’abril de 2013, el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, en les seves sigles en anglès) va donar a conèi- xer una de les més grans filtracions de dades aconseguida i analitzada fins ara per un mitjà de comunicació. «Offshore Leaks» és el títol d’un ampli reportatge multimèdia on es posen al descobert les xarxes d’empreses, polítics, recaptadors i celebritats d’arreu del món que tenen so- cietats en paradisos fiscals. A través de mapes, vídeos i infografies, el lector és capaç d’entendre l’entramat de relacions i les seves milionàries transaccions de diners al llarg dels anys.
(continuarà….)
 

About author

Karma

Continguts relacionats

Lamira2

Reportatge: «‘Scanning girls’, les caçadores de partícules»

(article publicat a la revista La Mira.cat el 22 j...

Llegir més
Captura de Pantalla 2020-05-15 a les 10.40.47

«Set lliçons per a lluitar amb les dades d’una pandèmia»

Per RICARDO BAEZA-YATES i KARMA PEIRÓ ...

Llegir més
COVID 19

«La falsa transparència en temps de Covid-19»

Aquests dies s’ha reclamat saber quines són le...

Llegir més

There are 2 comments

  • […] « Introducció al periodisme de dades. Característiques, panoràmica i exemples (Part I) @jguallar… […]

  • […] PEIRÓ, K.; GUALLAR, J. 2013  Introducció al periodismo de dades. Característiques, panoràmica i exemples. Item, 57, 22-36. 2013. Disponible en: http://karmapeiro.wordpress.com/2013/11/14/introduccio-al-periodisme-de-dades-caracteristiques-panor… […]

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *