Articles periodisme de dades
Introducció al periodisme de dades. Casos pràctics a Espanya (Part II) @jguallar @cabralens #jpd13
16 de novembre de 2013
0
, , ,

(Article publicat a Item, revista de biblioteconomia i documentació. Dossier/p. 22-36. Escrit conjuntament amb el Javier Guallar, professor de documentació i comunicació a la UB, URL i UOC)
(Continua de l’entrada anteriorIntroducció al periodisme de dades. Característiques, panoràmica i exemples (Part I)
A on l’havíem deixat? Ah! sí… en els casos més emblemàtics del periodisme de dades internacional. En concret, en el ‘Offshore Leaks’ del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ).
Però entrem també en tots els exemples de periodisme de dades a Espanya. I és curiós, que només ha passat mig any des que vam escriure aquest article, el Javier Guallar i jo i ja falten un munt de casos que no estaven a la versió original. Els afegeixo aquí.
Senyal de que caminem…. sense parar i amb bon rumb 😉
———————————————————–
El cas Offshore Leaks
Volem comentar amb més detall un dels exemples més notables de periodisme de dades fins al moment.
L’abril de 2013, el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, en les seves sigles en anglès) va donar a conèixer una de les més grans filtracions de dades aconseguida i analitzada fins ara per un mitjà de comunicació.
«Offshore Leaks» és el títol d’un ampli reportatge multimèdia on es posen al descobert les xarxes d’empreses, polítics, recaptadors i celebritats d’arreu del món que tenen so- cietats en paradisos fiscals. A través de mapes, vídeos i infografies, el lector és capaç d’entendre l’entramat de relacions i les seves milionàries transaccions de diners al llarg dels anys.
Per presentar aquest macroprojecte que posa al descobert els paradisos fiscals, l’ICIJ va treballar durant un any i mig amb 86 periodistes de 46 països, els quals van manejar 260 gigabytes de dades. Duncan Campbell, membre fundador de l’ICIJ, resumeix la investigació d’aquesta manera:

«S’han revisat més 130.000 noms, prop de 12.000 intermediaris (o agents) i unes 22.000 empreses implicades. Les operacions investigades corresponen a 170 països. Mai abans no s’havia aconseguit res d’igual»

Després de mesos publicant històries de personatges rellevants en algunes de les principals capçaleres mediàtiques de tot el món, l’ICIJ i el diari La Nación de Costa Rica van crear una base de dades consultable que permet buscar informació de 100.000 companyies. Qualsevol persona pot introduir el nom d’algú implicat, realitzar la cerca a partir del seu país o ciutat i veure qui evadeix impostos.
Les dades mostrades –que cobreixen un període de 30 anys fins al 2010– són una petita part d’una filtració de 2,5 milions d’arxius que l’ICIJ va analitzar. La base de dades inclou entitats constituïdes en en paradisos fiscals: Illes Verges Britàniques, Illes Caiman, Illes Cook, Singapur, Hong Kong, Samoa, Seychelles, Maurici, Labuan i Malàisia.
S’ha eliminat aquella informació que podria implicar problemes de privacitat, com adreces de correu i números de telèfon, passaports, comptes bancaris, béns o imatges, i tot el visible està contrastat pels periodistes involucrats. Des d’aquesta organització també s’ha animat els ciutadans a verificar els resultats amb altres fonts d’informació, i si troben res fals o rellevant a assenyalar, es poden posar en contacte amb el nucli que ha portat la batuta d’aquesta recerca.
La periodista espanyola Mar Cabra ha estat la Data Research Manager del projecte. Durant any i mig es va encarregar de servir milers de documents als 86 periodistes dels 46 països implicats. Els periodistes rebien les dades, les contrastaven i construïen les històries que van ajudar a explicar, des de les principals capçaleres internacionals, com polítics, recaptadors i celebritats d’arreu del món tenien interessos en paradisos fiscals.

«Per exemple, de França es va obtenir informació de Jean-Jacques Augier, tresorer de l’última campanya de François Hollande. El periodista de Le Monde ho va publicar el mateix dia i a la mateixa hora que la resta de periodistes treien a la llum altres històries», explicava Cabra a les Jornades #jpd13.

El descobriment del periodisme de dades a casa
L’Open Knowledge Foundation (OKFN) és una organització internacional dedicada a promoure el coneixement obert en el seu sentit més ampli (open education, open government, open data, data journalism, etc.). El mes d’octubre de 2012 es va crear el grup espanyol de l’OKFN, integrat pels principals professionals de diferents disciplines que promouen activitats que ajuden a entendre la importància de totes aquestes branques del coneixement que s’estan desplegant gràcies a Internet i a les eines gratuïtes que es troben a la xarxa.
Sota el paraigües del grup espanyol de l’OKFN es van organitzar les I Jornades de Periodisme de Dades i Open Data a Barcelona (#jpd13), celebrades del 24 al 26 de maig del 2013 a Barcelona, Madrid, Donostia i Sevilla alhora, i que hem anat esmentat al llarg d’aquest article.
Aquesta ha estat la primera vegada que es realitzava un esdeveniment sobre periodisme de dades d’aquestes dimensions a Espanya, amb conferències, barcamp, tallers i hackathon. Tot i que la programació més forta es va centrar a la ciutat Comtal, amb l’acollida de ponents internacionals i nacionals, l’interès pel periodisme de dades va quedar manifest, a través de les xarxes socials, des de tots els punts de l’Estat.

Abans hem parlat del retard del periodisme de dades a Espanya respecte a altres països. Segurament el motiu és el fet que encara no hi ha una Llei de Transparència de la Informació. Som el país de la Unió Europea amb més d’un milió d’habitants, que no té una regulació que permeti als ciutadans accedir lliurement a les dades públiques. «Tenim un projecte de Llei, però la legislació de Rwanda que s’ha aprovat aquest any és molt millor que el nostre esborrany», en paraules de la periodista Mar Cabra.
L’esdeveniment de periodisme de dades celebrat a Barcelona va servir també per ser conscients que, malgrat la novetat d’aquesta disciplina a Espanya i els inconvenients per aconseguir informació pública, ja existeixen exemples destacables de periodisme de dades que s’han convertit en un referent. Veiem alguns dels més destacats.
Bons exemples a Espanya

«El periodisme actual, basat en globus sonda, declaracions, en comentaris de tertulians i filtracions interessades no està ajudant la professió perquè actua d’altaveu dels governs i poders de torn, mentre que les dades són objectives», va dir la periodista Eva Belmonte a les Jornades #jpd13. Belmonte és l’autora de El BOE nuestro de cada día, un blog on diàriament aboca informacions publicades al Butlletí Oficial de l’Estat i que, a la majoria dels ciutadans, ens poden passar desapercebudes. Aquests dades, relacionades, contextualitzades i visualitzades amb eines digitals, ens permeten entendre millor les accions del Govern.

Un altre exemple és Tu Derecho a Saber, una iniciativa de la Fundación Ciudadana Civio, dirigida per l’informàtic David Cabo, en la qual col·labora també Belmonte. Tu Derecho a Saber és una plataforma que recull les peticions d’informació dels ciutadans a les institucions públiques. Tot i que més de la meitat d’aquestes sol·licituds (el 53%) no reben cap resposta per part de les administracions implicades, el projecte continua endavant amb força. «En els últims mesos, sembla que els ajuntaments vulguin obrir les seves dades, però els formats en els quals les publiquen (PDF), les converteixen en documents inútils», va explicar Eva Belmonte a les #jpd13.
La Fundación Ciudadana Civio també és la impulsora de l’Indultómetro i Dónde van mis Impuestos. El primer exemple mostra, a partir de les informacions publicades al BOE durant més d’una dècada, la quantitat d’indults que hi ha hagut a Espanya, relacionats amb els diferents governs. El segon és una visualització pràctica –creada per David Cabo– perquè tothom, des d’una pàgina web, pugui comparar els diferents pressupostos que destina el Govern en cadascuna de les partides que administra. Es pot consultar des de 2008 fins al moment actual, i veure les diferències invertides, per exemple, en educació o serveis socials respecte d’altres anys. Les dades són dels Pressupostos Generals de l’Estat. Un altre projecte de Civio que cal destacar és España en llamas, que permet visualitzar bona part dels 187 mil incendis que han cremat més d’un milió d’hectàrees a Espanya durant una dècada (2001 -2011).
Civio s’ha convertit en molt poc temps en una llançadora de projectes molt interessants, tots relacionats amb la transparència de la informació. Posa sobre la taula temes d’actualitat, que haurien de ser tractats per un mitjà de comunicació si entenguessim el periodisme en el seu concepte més tradicional. A falta d’aquesta perspectiva des dels mitjans, una organització sense ànim de lucre pren el relleu i sacseja a la ciutadania i prendre consciències de com els diners públics es malbaraten, de com la classe política fa un mal ús del seu poder i de com certes empreses privades es beneficien dels favors dels polítics. L’últim dels seus projectes (octubre’13) és Quien Manda, un mapa del poder a Espanya que vol posar llum a totes les relacions fosques entre personatges de gran rellevància, vol que es reguli el lobby es facin públiques les agendes de treball dels càrrecs públics.

Més senzilla és la visualització realitzada pels joves de Tu tasa de paro, a partir de les dades que l’Instituto Nacional de Estadística publica sobre l’Encuesta de Población Activa. La pàgina –creada per l’equip de Kaleidos– permet comparar la taxa d’atur que hi ha a Espanya per províncies, edat, sexe i nivell d’estudis. D’aquesta manera es poden treure conclusions de certes zones segons les variables escollides. Són representacions senzilles però que ajuden molt a entendre el moment actual.
En aquest sentit cal destacar la labor de la periodista Vicky Bolaños, juntament amb un equip d’informàtics que fa anys evolucionen en el seu projecte Qué hacen los Diputados. Des de juny de 2011, segueixen al dia l’activitat parlamentària. «Existeix molta informació disponible sobre els diputats però és difícil de trobar, entendre i interpretar. Vam pensar que podríem fer servir les eines digitals per monitoritzar la tasca dels po- lítics. Volem ajudar a millorar la transparència», expliquen des de la seva pàgina.
A través de crowdfunding, han demanat diners per construir una eina que permeti a moltes mans actualitzar diàriament la informació del Congrés dels Diputats.
En el terreny català, no ens podem oblidar de Data’n’Press, una empresa jove muntada pel periodista Eduard Martín-Borregón, el seu germà, enginyer de telecomunicacions, David Martín-Borregón, i l’informàtic Arnau Udina. Ells són els responsables de diverses visualitzacions per a El Periódico de Catalunya i Vilaweb, a més de monitoritzar debats polítics a través de Twitter.
Del hackathon de les #jpd13 van sortir també projectes tan interessants com ‘Vidas contadas, que es va endur tres dels quatre premis que es podien aconseguir. Aquesta reportatge vol explicar la història de les persones afusellades, desaparegudes i represaliades durant la guerra civil espanyola i el franquisme. «És un intent d’aplicar la tecnologia i les seves possibilitats periodístiques per recuperar la memòria», expliquen els seus impulsors. ‘Cerrado por reformas‘ (que va aconseguir un accèssit) és una visualització d’un mapa d’Espanya que marca els locals comercials que s’han anat tancant amb motiu de la crisi econòmica. I el tercer projecte guanyador, ¿Dónde van las subvenciones europeas?, són unes visualitzacions per donar a conèixer en què es gasten (o no) els diners rebuts de la Unió Europea per a les subvencions agrícoles d’Espanya. Els periodistes Antonio Villarreal García i Adrián Blanco Ramos van començar a investigar i han descobert camps de golf, parròquies, aparcaments privats, etc., en lloc de camps per conrear.
Després de tots els exemples esmentats, una de les diferències entre el periodisme de dades que es fa a nivell internacional i el que es fa a Espanya és que el primer es cou des de les redaccions de les principals capçaleres mediàtiques, amb equips mitjans o grans, on es barregen perfils tècnics i periodístics. En el cas espanyol, tots els exemples mencionats fins ara han estat creats per periodistes que en les seves hores lliures inverteixen, de manera voluntària, el seu temps sense esperar –en la majoria dels casos– cap remuneració.
Sí que es poden citar, per acabar aquest apartat, algunes mostres de periodisme de dades publicades per mitjans espanyols, com ara alguns dels multimèdies de La Informacion.com (sens dubte el diari més destacat a Espanya en visualització d’informacions en els darrers anys), que es poden consultar a la secció Gráficos, com per exemple l’especial «Patrimonio de los diputados». També exemples puntuals com «Todos los papeles de Bárcenas>> a El País, iniciatives d’El Periódico de Catalunya com la de publicar en obert les dades de les seves enquestes d’opinió (el «Baròmetre>>), o aquest «Mapa electoral» dels ja esmentats Data’n’Press a Vilaweb. Però no veiem a cap mitjà espanyol una secció de data comparable a la de moltes capçaleres importants d’altres països. Des d’un mitjà, també es destacable el Tuitòmetre TV3, una visualització dels diferents temes que es van debatre a través de Twitter durant les passades eleccions catalanes (novembre 2012).

Des que es va escriure aquest article (a l’estiu del 2013) fins ara que el traspasso al blog, el periodisme de dades ha evolucionat, sobretot a Catalunya. L’èxit de les I Jornades de Periodisme de Dades i Open Data (#jpd13) i l’interès demostrat va ser el detonant per estrenar les sessions mensuals de treball al CCCB. Van iniciar-se a finals de setembre i la idea és continuar-les, almenys fins a la propera edició de les jornades. De manera, que els professionals interessats tinguin una contunuïtat i puguin aprendre com fer servir les eines de visualització més comunes. Les sessions es transmeten en directe via streaming i sempre es poden recuperar els vídeos uns dies més tard.
Aprofito per anunciar aquí, les dues properes sessions:

  • I la del 16 de desembre, on coneixerem de primera mà com es treballen les dades al diari nord-americà, The New York Times, a partir de l’explicació del seu editor multimèdia, Aron Pilhoper; i també tindrem a Michael Bauer, programador i membre internacional de l’Open Knowledge Foundation, organització que recolza aquestes sessions de treball des de la seva plataforma a Espanya.

Per últim, cal mencionar la creació de La Escuela de Datos, sorgida de l’experiència School of Data, des d’on Bauer està formant virtualment a periodistes de tot el món en el coneixement de les dades. A principis de setembre del 2013, es va estrenar la seva versió hispana des de la qual col·laboren membres de l’Amèrica Llatina i d’Espanya. L’objectiu és oferir cursets de formació online i presencial de manera que cada cop hi hagi més gent que pugui treballar amb dades.
I ja es pot explicar també la primera expedició de dades a Espanya, realitzada simultàniament a Madrid (Medialab Prado) amb el tema dels puntos foscos de l’energia; i a Barcelona (Facultat de Comunicació Blanquerna), amb el tema del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En total van participar unes seixanta persones repartides en les dues ciutats.
Present i futur
El moment actual de crisi econòmica a Espanya –i com a conseqüència la reducció dràstica de periodistes– és l’excusa perfecta perquè els mitjans no inverteixin temps ni planifiquin complementar les notícies, almenys, amb visualitzacions senzilles. Ni mencionar introduir-se a explorar tot el que les dades obertes que corren per Internet poden ajudar la professió.
Però arreu del món s’estan obrint noves vies d’aprendre el necessari per treballar amb dades de manera gratuïta i col·laborativa. Per exemple, la School of Data és un dels casos més coneguts. Ells són els responsables, juntament amb l’European Journalism Centre, del primer manual de periodisme de dades, The Data Journalism Handbook, ja esmentat.
Després dels exemples que hem vist, queda clar que el periodisme de dades pot actuar a Espanya, en aquests moments, com un antídot per a la professió periodística, per democratitzar-la i per evitar que caigui en el futur lúgubre que molts li auguren. I també pot ser un revulsiu per a tots aquells professionals que treballen conjuntament amb els periodistes en la creació de productes informatius: informàtics, infografistes… i, per descomptat, documentalistes.
Quan la Llei de Transparència entri en vigor, malgrat les restriccions inicials d’accés a la informació que els experts auguren, hi haurà una oportunitat enorme perquè tant els professionals com els ciutadans en general puguin recuperar dades públiques, es puguin analitzar, contextualitzar i visualitzar. Tot aquest poder en mans ciutadanes ajudarà, sens dubte, a entendre millor la realitat del moment i actuar en conseqüència.
Les previsions sobre què ens depararà el futur, a nivell global, quan tothom estigui acostumat a viure amb i per les dades és inimaginable en aquests moments.
Internet és un ecosistema que s’accelera a velocitats insospitades per a la humanitat. El que han generat les comunicacions a les xarxes socials no ho podríem haver imaginat fa cinc anys. I, si algun guru l’havia pronosticat, era vist per les masses com una teoria poc consistent o una utopia. De la mateixa manera, què ens donaran o trauran les dades durant la propera dècada ens és desconegut hores d’ara perquè depèn de les accions de milions de persones actuant en temps real i des de qualsevol racó del planeta.
Per acabar… potser són bones les paraules de l’antropòleg Eudald Carbonell. Fa poc va comentar que un dels trets que definirà el futur serà la democratització de la ciència: «Hi haurà una consciència crítica de la nostra espècie. Vindrà una transhumanitat, la del meu fill, on els ciutadans ja no diran: “M’han dit o m’han explicat que…” Diran: “Sé que...”».
——————————————————-
Bibliografia
Campbell, Duncan. «How ICIJ’s Project Team Analyzed the Offshore Files» [En línia], ICIJ, 3 abril 2013. <http://www. icij.org/offshore/how-icijs-project-team-analyzed-offshore- files> [Consulta: 12/07/2013].
Chaparro-Domínguez, María Ángeles. «La evolución del periodismo de precisión: el blog de The Guardian sobre periodismo de datos» [En línia]. I Congreso Internacional de Comunicación y Sociedad Digital, Logroño: Universi- dad Internacional de la Rioja, enero 2013. <http://dialnet. unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4247831> [Consulta: 12/07/2013].
Flores ViVar, Jesús; Salinas Aguilar, Cecilia. «Sinergias en la construcción del Nuevo Periodismo derivadas del Data Journalism y el Transmedia Journalism» [En línia]. III Congreso Internacional Comunicación 3.0. Salamanca, 10-11 octubre 2012. <http://www.2ip.es/wpcontent/uplo- ads/2013/01/sinergias_construccion_nuevoperiodismo. pdf> [Consulta: 12/07/2013].
Gray, Jonathan; Bounegru, Liliana; Chambers, Lucy (ed). The Data Journalism Handbook. Open Knowledge Foundati- on, 2012 [En línia]. <http://www.datajournalismhandbook. com/> [Consulta: 12/07/2013].
[versió en castellà:] <http://interactivos.lanacion.com.ar/ manual-data/index.html> [Consulta: 12/07/2013].
Guallar, Javier. «Comprobadores de datos o fact chec- kers» [En línia], #documedios, 22 octubre 2012. <http:// documedios.wordpress.com/2012/10/22/comprobadores- de-datos-o-fact-checkers/> [Consulta: 12/07/2013].
Guallar, Javier. «Prensa digital en 2010-11», Anuario Thin- kEPI, vol. 7, 2013, p. 194-199.
I Jornades de Periodisme de Dades i Open Data #JPD13 [En línia]. <http://periodismodatos.okfn.es> [Consulta: 12/07/2013].
Meyer, Philip. Precision Journalism. A reporter’s introducti- on to social science methods. 1970.
Peiró, Karma. «El por qué del éxito de las I Jornadas de Periodismo de Datos y Open Data #jpd13» [En línia], Karma Peiró. Historias de una periodista digital, 6 junio 2013. <http://karmapeiro.wordpress.com/2013/06/06/el-por-que- del-exito-de-las-i-jornadas-de-periodismo-de-datos-y-open- data-jpd13-cabralens/> [Consulta: 12/07/2013].
Rogers, Simon. «Data journalism at the Guardian: what is it and how do we do it?» [En línia], The Guardian Data Blog, 28 July 2011. <http://www.guardian.co.uk/news/data- blog/2011/jul/28/data-journalism> [Consulta: 12/07/2013].
Rogers, Simon (ed.) Facts are sacred. The power of data. Londres: Guardian Books, 2011.

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2019-11-09 a les 0.07.58

«¿Por qué la inteligencia artificial discrimina a las mujeres?»

Artículo escrito por Ricardo Baeza-Yates y Karma ...

Llegir més
e69f6a9a-6f40-4c28-ae1b-02c4fad91686

Premi #DonaTic Divulgació 2019

Estic molt emocionada i agraïda per haver rebut e...

Llegir més
Captura de Pantalla 2019-09-24 a les 17.16.01

«Algoritmo: ¡Yo también existo!»

Por Karma Peiró y Ricardo Baeza-Yates// A fin...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *