Entrades
"Aquest ofici no el pots fer assegut des d'un escriptori" #periodisme
16 de maig de 2014
0
, , , ,

(Classe final de l’assignatura Periodisme Digital, als alumnes de 4t de Grau, de la Facultat de Comunicació Blanquerna. 15/5/2014)

Bona tarda a tothom:

En primer lloc, moltes gràcies per haver acceptat sortir d’excursió (com alguns vau dir l’altre dia).

El motiu d’aquest canvi d’ubicació és perquè m’agrada fer l’última sessió una mica diferent, més distesa, sense l’ordinador de la classe, fent servir el paper per dir-vos les coses que encara queden pendents de l’assignatura i que us poden interessar per tal d’acabar-la.

D’altra banda, vosaltres esteu a punt d’obrir el cicle de la vostra vida professional, i vull tenir el privilegi de mirar-vos a la cara, ara, d’una manera més relaxada que no pas des de la tarima de la classe. El proper dia que ens trobem serà a l’examen i el més lògic és que tots esteu amb el cap cot mirant el paper.

Aquest és el tercer any que imparteixo l’assignatura de ‘Periodisme Digital’ en aquesta Facultat. El primer, em vaig acomiadar dels alumnes amb la frase:

(Foto: Renate Ávila. bit.ly/1jBVb5Y )

(Foto: Renate Ávila. bit.ly/1jBVb5Y )

Mai perdis el temps en allò que no creus” .

Estàvem espantats per les condicions laborals dels mitjans i per l’amenaça d’acceptar fer més hores, més tasques, més ràpid i amb menys recursos. Ja havien començat els EROS i l’ambient era molt tens. La frase volia reivindicar el bon periodisme, malgrat la crisi, malgrat la precarietat i no acceptar situacions que rebaixessin la dignitat dels periodistes.

Aquell dia– ara fa dos anys– vam parlar de l’admirat periodista de cròniques,Ryszard Kapuscinski, que solia dir que el periodista està al servei de la gent i que ha de saber escoltar per sobre de tot. Que els periodistes de carrer mai es fan rics, que per això ja estan els empresaris dels mitjans.

Ryszard Kapuscinsky deia: (…) ‘Per als periodistes que treballem amb les persones, que intentem comprendre les seves històries, que hem d’explorar i investigar, l’experiència personal és fonamental. La font principal del nostre coneixement periodístic són ‘els altres’. Els altres són els que ens dirigeixen, ens donen les seves opinions i interpreten per a nosaltres el món que intentem comprendre i descriure. Sense l’ajuda dels altres no es pot escriure un reportatge. Encara que estigui signat per qui ho ha escrit, en realitat és el fruit del treball de molts .

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Gay_Talese_by_David_Shankbone.jpg/1050px-Gay_Talese_by_David_Shankbone.jpg

Gay Talese, un dels pares del ‘Nou Periodisme’

Això va ser el 2012.

L’apertura d’aquesta sessió l’any passat, va ser amb una cita de Gay TaleseEl coneixeu? És de l’estil de Kapuscinski i Truman Capote, un dels pares del ‘Nou Periodisme’ per anar més enllà de la notícia i explicar els fets amb un estil de ficció sense ser-ho. Aquest llegendari reporter del The New York Times, té 82 anys, és autor de cròniques i llibres memorables, com les interioritats de la redacció del The New York Times, sobre els esports, la Màfia, els estàndards sexuals dels nord-americans o la construcció de les Torres Bessones. I sempre, sempre que ha escrit, ha posat noms reals però al lector li sembla que allò és ficció. Us recomano que li seguiu la pista.

Talese diu: ‘El periodisme és una professió honorable i no estic d’acord amb qui ens pronostica un futur tenebrós, perquè no hi ha res més important que la veritat. I qui s’encarrega de dir-la? Els Governs no, certament. Sempre troben excuses per fer-lo: la seguretat ciutadana, la defensa nacional; no podem dir què estem fem, etc.’.

Bé, doncs enguany us porto l’opinió d’altres dos periodistes veterans i una jove.

Alan Rusbridger és director del diari britànic The Guardian des del 1995. Recordeu que aquest va ser l’any que va començar Internet a entrar a les redaccions.

Rusbridger ha viscut tots els canvis tecnològics i és dels pocs d’aquella època que s’ha enrolat a descobrir-los. Després d’haver tractat amb els cables de Wikileaks, de conèixer en persona a Julien Assange, d’haver destapat el cas Snowden, creu que el periodisme d’avui és igual que sempre sense importar el format en el qual es fa. I estic d’acord amb ell.

Hi ha moltes diferències i s’han d’entendre i assumir però en la seva essència, el periodisme és el mateix de sempre. “El que no és romàntic és perdre la passió, la motivació i pensar que aquest ofici el pots fer assegut des d’un escriptori. No way!”.

Un altre periodista –més veterà encara –en Philipp Meyer, va escriure fa uns anys un llibre que ha estat reeditat diverses vegades per la seva importància per a la professió: ‘Periodisme de precisió’. En ell diu que hi havia un temps en què tot el que necessitaves per ser periodista era dedicar-te a cercar la veritat, tenir molta energia i una mica de talent per a escriure.

Philip Meyer, profesor de periodismo a la Universitat de Carolina del Nord

Parla d’aquella època en què en cert punt el periodista era innocent, confiava en les fonts oficials i sabia que els mitjans i els periodistes teníen el poder perquè tenien la informació. Com sabeu, ara la informació està en mans de tothom, el que vol dir que el poder també està repartit. Segons Meyer, encara es necessita això, però no és suficient.

El món s’ha tornat complex, el creixement de la informació disponible és tan explosiu que els periodistes han de ser un filtre, així com a comunicadors, organitzadors de la informació i intèrprets. A més, han de saber com informar a partir del paper però també on line, com fer servir les eines que permeten això, com aconseguir la informació i com analitzar-la. En resum, un periodista ha de ser un director de bases de dades, processador i analista”. Avui un periodista ha de familiaritzar-se amb el creixement del coneixement”.

La veu femenina i jove és la de la periodista irlandesa, Nicola Hughes. Quan va entrar a la CNN pensava que s’havia complert el seu somni. Però al cap de poc va veure que la tasca assignada era la d’una autòmat i no la d’una periodista perquè gairebé no li deixaven més que passar el telepronter al presentador estrella de la cadena de televisió nord-americana.

No es va conformar amb això i de manera autodidàctica va començar a aprendre tot el que sap de programació i anàlisi de dades a força de moltes hores davant de l’ordinador, en el seu temps lliure, entrant en contacte amb comunitats de gent repartida per diferents països. Va marxar de la CNN i va treballar per una star-up de programació, Scraperwiki. Això li va servir per entrar posteriorment al The Guardian.

[vimeo 93354052 w=400 h=219]

Actualment és de les poques periodistes del diari britànic The Times que està en el departament d’interactius com a programadora, dedicada a les investigacions que es couen a foc lent, amb els millors professionals del mitjà. “Per fer bon periodisme es necessita temps. No es pot anar copiant i enganxant notícies i dir que això és periodisme“.

Hughes també té coneixements de biologia i quan li vaig preguntar com veia el moment actual del periodisme em va respondre que  “estem en el període càmbric de la professió, fent una analogia a la vida a la Terra fa uns 542 milions d’anys. En aquell moment es va produir una explosió de vida. De sobte, van sorgir grups d’organismes inexistents i van perdurar malgrat altres extincions”.

El periodisme actual no és fàcil

Però tampoc ho era en altres èpoques. Actualment, la proliferació de veus anònimes que escampen el seu missatge per les xarxes socials no comparteixen, en la majoria de casos, els nostres criteris periodístics (per interessos o per desconeixement).

Per tant, nosaltres els periodistes, com diuen Talese, Rusbridger, Meyer i Hughes tenim futur i molt. Ara més que mai, tenim a l’abast infinitat d’eines per desenvolupar la nostra tasca. Des d’un mitjà, en l’àmbit individual (hem parlat molt de la marca personal), des d’una organització (privada o pública que actuen com a mitjans de comunicació), o des d’una empresa. Però hem de conèixer les eines digitals, no ens podem mantenir al marge!!

Ni tampoc conformar-nos en saber-les fer anar únicament com a usuaris, que les posen a prova en moments d’oci. Hem de conèixer totes les seves possibilitats.

Fa dècades, el periodista que no era capaç d’escriure un article a màquina perdia el seu lloc de treball. Ara passa el mateix en el terreny digital. Només aquells de vosaltres que sapigueu traure-li millor profit als recursos de la xarxa per presentar els vostres articles o reportatges en un format més atractiu, interactiu i en temps real sereu competitius.

I no estic parlant de ser competitius per entrar en la redacció digital d’un mitjà. Estic parlant a escala general. Tot va cap aquí, i no us podeu posar una bena als ulls o mirar cap a un altre costat. Això sí, podeu canviar de professió.

No és fàcil fer calés

Com heu pogut comprovar no és fàcil guanyar-se la vida actualment com a periodistes. Però tampoc és impossible. Teniu idees, sou joves, podeu emprendre, us podeu aliar entre uns quants, podeu començar amb molt poc. Desplegueu els vostres encants davant de qui calgui i presenteu una idea molt innovadora.

Sobretot, mai treballeu per no res. És possible que una feina no us comporti una recompensa econòmica, però sí potser us dóna networking o reconeixement social al començament. No us regaleu per no res. Feu-vos valdre i sempre sortireu guanyant. A vegades, cal dir: ‘NO accepto perquè la meva tasca té un preu’.

Penseu com a solució, la petició de beques a organitzacions internacionals que vulguin promocionar el bon periodisme, el d’investigació. Podeu començar per coses petites. Nicola Hughes recomana contactar amb fundacions que col·laboren perquè el periodisme d’investigació i de dades tirin endavant. Des de lOpen Knowledge Foundation, fins a la Sunlight FoundationJournalismfund.eu, etc.

Per acabar, us dic el mateix que als vostres companys de promoció d’anys anteriors:

  • Desterreu del vostre vocabulari paraules com: “Crisi, Pessimisme, ERO, retallades, reducció de plantilla, etc”. Són destructores, no constructores. Teniu el vostre destí en les vostres mans. Podeu prendre el camí que vulgueu!
  • En la mesura que pugueu, marxeu fora de Catalunya, fora d’Espanya. Aneu a buscar-vos la vida voltant pel món, coneixent altres cultures, altres idiomes, gent, experiències. Expliqueu-nos el que està passant més enllà dels nostres ulls!! I després torneu per posar en pràctica tot el que heu après.
  • Canvieu el periodisme actual! Inventeu un nou model de negoci i allunyeu-vos dels mitjans que estan agonitzant. Teniu un potencial enorme, no el malbarateu.

I ara… sobre l’assignatura ‘Periodisme Digital’
Tres mesos i mig és molt poc temps per tot el que us volia ensenyar. S’han quedat als apunts un munt de conceptes, termes, casos a explicar, exemples, etc. Millor per a vosaltres perquè així teniu menys matèria per l’examen. ;)
Com ja sabeu, aquesta és una assignatura dissenyada entre Joan Carreras i jo. Cadascú tenim el nostre estil i, per tant, hi ha petites variacions en les pràctiques, els convidats i els continguts que us expliquem, però sempre tenen un guió en comú.
Sobre els convidats que han passat per l’assignatura, vull agrair  i recordar al periodista Pau Llop i el seu projete de periodisme ciutadà Bottup.com que ens va acompanyar via skype; a Kippelboy, el viquipedista que us va ensenyar a fer entrades a aquesta gran enciclopèdia universal; Idoia Soto i Pedro García de la publicació Acuerdo, que ens van explicar en primícia com seria (Skype); al director de la revista digital de cultura Núvol, Bernat Puigtobella, per la seva dedicació en el live-tweeting; i a Betu Martínez i Víctor Sala de Serielizados’  per explicar com apliquen tècniques de Community Manager a la seva marca.
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=s_I5o2aVEsc]
Durant l’assignatura hem parlat de la Web profunda i de conceptes com Churnalism o la Neutralitat d’Internet.
Hem parlat de lleis de la Xarxa que, a vegades, intenten retallar la llibertat d’expressió com ara la Llei Sinde, de la SOPA , de la PIPA, del Dret a l’Oblit, del Copyright, de les llicències de Creative Commons, del Copyleft, etc.
També vam repassar els inicis del periodisme digital i els canvis més importants respecte al mètode tradicional de fer periodisme.
Canvis a les redaccions, i els nous models de negoci dels mitjans digitals.
Hem parlat del periodisme ciutadà i del periodisme de dades. Per últim, hem fet una ullada ràpida a la importància de tenir una marca personal del periodista, a la funció del Community Manager i les eines per aconseguir una major difusió.
I per asumir tot aquest contingut vam fer dos debats entre tota la classe, amb diferents punts de vista sobre: 1. la Neturalitat (a favor/en contra) 2. Model de negoci dels mitjans digitals.
Parlant d’eines, heu descobert algunes totalment desconegudes però molt útils per a l’edició, publicació i difusió del contingut periodístic. Ara ja sabeu inserir en un blog enllaços, imatges, vídeos i àudios. Sabeu fer un seguiment de l’actualitat amb Tweetdeck+Hootsuite, coneixeu cercadors visuals de tuits com Neoformix, i sabeu quina és la utilitat de fer un mapa de Google, un Storify, un Timeline de dades, una visualització interactiva amb Infogram. A més, heu fet un Live-tweeting i una entrada a la ViquipèdiaUs sembla poc o molt?
Per cert, qui vulgui explorar una eina més, molt senzilla, per representar dades que s’anoti aquest nom ‘Datawrapper, és molt intuitiva i us permetrà fer uns gràfics interactius en un moment.
Ah! Sobre el Live-tweeting, aprofito per comentar-vos alguns dels errors més comuns perquè els tingueu en compte en cas d’anar a cobrir, ara ja com a periodistes, un esdeveniment futur: – Esmentar al conferenciant sense fer mention (amb @)/ Començar la frase amb @ (només ho reben els seguidors comuns) / Citar frases sense cometes/ Confondre cita literal i cita no literal /Posar fotos de persones i no dir qui són (hi falta el concepte de “peu de foto”)/ No obrir ni tancar la cobertura en directe (estàvem cobrint un acte per a un mitjà!) /Evitar faltes d’ortografia /No posar noms de persones esmentades en “mention” (amb @) si hi són (cal buscar de qui parla la conferenciant i posar-ho com cal) /No posar enllaços /”Replies” inadequats/ Errors greus amb l’etiqueta (hashtag)/ No saber quan cal emprar altres etiquetes i fer-ho sense criteri/ Errors greus periodístics (dir que el conferenciant va dir coses que no va dir).

I això és tot…

De nou moltes gràcies per ser-hi aquí. Us desitjo molta sort en el vostre recorregut professional que per alguns ja ha començat però per altres, encara és una incògnita cap a on us portarà.
En el futur, malgrat que ja no sigui professora vostra podeu contactar amb mi per a qualsevol dubte del terreny digital.
Ens trobarem pel camí! 😉

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de pantalla 2019-01-30 a les 17.09.31

Quan les màquines decideixen: estan preparats els països de la UE?

(Classe final de l’assignatura Periodisme Digita...

Llegir més
Captura de Pantalla 2019-03-06 a les 17.07.03

3 milions de tuits….

(Classe final de l’assignatura Periodisme Digita...

Llegir més
alan-turing

La intel·ligència artificial ve a solucionar-nos problemes?

(Classe final de l’assignatura Periodisme Digita...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *