Articles Opinió ND
A Internet ja no ens deixen ser anònims
14 de setembre de 2015
0
, , ,
(Article publicat a NacióDigital.cat,  el 13/09/15)
El 1993, el dibuixant de còmic Peter Steiner es va fer mundialment conegut per publicar a la revista The New Yorker una vinyeta que va córrer per Internet fins a la sacietat. Aquesta mostrava un gos, davant d’un ordinador, que li deia a un altre:”A Internet ningú pot saber que ets un gos”. La il·lustració reflectia d’alguna manera la meravellosa sensació dels primers usuaris d’aquella Internet primitiva al poder moure’s per un entorn virtual d’incògnit. Dues dècades més tard… l’acudit ja no té sentit. Ser anònim a Internet és impossible.

La vinyeta m’ha vingut al cap al repassar el cas Ashley Madison (AM) que aquest estiu ens ha tingut ben entretinguts. Al costat de les notícies del procés català hem compartit sobretaula amb les infidelitats de milions de persones que mantenien relacions sexuals amb desconeguts a través d’aquesta web. I ara, fa només dos dies, mentre nosaltres encetàvem la campanya del 27-S i somiàvem amb la celebració de la Diada, un altre grup de hackers va anunciar que té en el seu poder 11 milions de contrasenyes dels infidels. De moment, no pensa fer-les públiques però ha deixat ben explicat els detalls de com aconseguir-les.
Pels que hagin desconnectat del tot durant l’agost i sigui la primera vegada que llegeixen sobre el tema, cal apuntar que tot va començar el 20 de juliol quan el grup de pirates informàtics, Impact Team, va enviar un missatge a la companyia Avi Media Life (propietària de la plataforma d’Ashley Madison), assegurant que havia robat la base de dades dels seus clients. I que la faria pública perquè l’empresa no era legal al prometre que eliminaria els rastres dels seus clients si aquests pagaven una tarifa de 19 dòlars. Impact Team volia demostrar que AM mentia i com a prova tenia un fitxer de gairebé 10 gigabytes a les seves mans.

Un mes després el grup de criminals feia públiques les dades de 37 milions d’usuaris registrats. I això volia dir els noms, contrasenyes, adreces de correu postal, de correu electrònic, números de telèfon privats i els detalls de les transaccions fetes amb targetes de crèdit des del 2008. Cert que molts d’ells pertanyien a perfils falsos, especialment femenins, que la companyia havia creat per atreure a més homes a la plataforma de contacte, però… era un bon botí.
Tot i tractar-se d’una empresa canadenca, aviat es va saber que els adúlters d’Ashley Madison estaven repartits per 45 països del món i que les seves dades flotaven obertament per Internet. Els mitjans ràpidament ens vam afanyar a localitzar els “nostres infidels” i a informar-ne que els lladres havien “caçat” a183.000 catalans ; o que unes 15.000 adreces de correu electrònic tenien domini .mil i .gov –exclusivament reservats al Departament de Defensa dels Estats Units i a les entitats governamentals respectivament–.
Més enllà d’aquests detalls morbosos i d’algunes conseqüències tràgiques– com els dos suïcidis derivats del cas- és escaient preguntar-nos per què confiem en les paraules escrites en una web que ens asseguren tenir tot sota control? Per què ens creiem que encara podem ser anònims a Internet? Crec que algun sociòleg hauria de dir aquí la seva sobre aquesta mena de comportament tan innocent.
No és la primera vegada que Internet registra en el seu historial ciberatacs. Per curiositat, he demanat a l’autora del llibre HackStory.net, Mercè Molist, que em recordi qui va ser el primer assalt cibernètic a Espanya.“El primer cas és la detenció per hacking del jove de 19 anys, el 1996, que formava part del Konspiradores Hacker Klub de Madrid”. El segon ens cau més a prop: “Dos joves estudiants de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, acusats d’intrusió en xarxes informàtiques”.

Ashley Madison tampoc serà l’últim cas noticiable de furt
. Segons l’Informe anual de la companyia de telecomunicacions Verizon, el 2014 va haver-hi 1.367 robatoris de dades massives en 95 països. Des de principi d’any, ja s’han registrat únicament als Estats Units 720 escletxes de seguretat, gairebé un 25% més que l’any anterior. Information is Beautiful mostra en aquesta infografia que aquests casos van en augment a mesura que la capacitat de processament dels ordinadors i els milions de persones connectades a Internet creix.
També ha passat abans que Google ens ha anunciat la pèrdua de part del nostre correu, o que Facebook ha vulnerat les lleis de recopilació de dades personalsadmeses en un país. Quants dels 37 milions d’usuaris d’Ashley Madison van llegir “la declaració de privacitat” de la companyia, on queda clar que les seves dades són revenudes a terceres empreses afiliades, moltes d’elles en altres països?[youtube https://www.youtube.com/watch?v=F7pYHN9iC9I]
Fa uns anys circulava per la xarxa un vídeo que, d’una manera molt enginyosa, alertava del parany que ens brinden aquestes empreses amb les seves plataformes socials i ‘amigables’ com Facebook o AM, en confiar-li la nostra vida i la dels altres que ens envolten.
Ara, a conseqüència de l’escàndol, el president d’Ashley Madison, Noel Bideman– autoanomenat “el rei de la infidelitat”– ha dimitit. La companyia s’enfronta a demandes judicials i podria deixar d’existir.
Ja que sabem que és impossible ser anònim a Internet, potser la gran lliçó del cas Ashley Madison sigui que alguns dels 3 mil milions de persones que poblem Internet començarem a protegir més la nostra identitat. Potser desterrarem Google i cercarem informació només a través de DuckDuckGo, que no comparteix les dades a cap altra empresa; ens descarregarem el navegador TOR perquè la nostra connexió a Internet sigui una mica més anònima; i ens obligarem a llegir les tedioses clàusules de privacitat, abans d’acceptar una nova plataforma en les nostres vides.
Em temo que serem molt pocs però… la bona notícia per la resta és que Internet continuarà existint, plena de milions de persones desprotegides i confiades, amb pirates informàtics que posaran a prova cada dia les seves habilitats.

About author

Karma

Continguts relacionats

Norman Ross prepara l’esquelet d’un nadó de Brachyceratops per una exposició el 1921 | Library of the Congress | Domini Públic

Freeport: una dissecció de la Internet invisible

(Article publicat a NacióDigital.cat,  el 13/09/...

Llegir més
black-hole-1436914372qgs

Un futur sense història? (1a part)

(Article publicat a NacióDigital.cat,  el 13/09/...

Llegir més
1200_1517742870576_1453398394foto_554908O

«​Amb la corrupció política no es pot ser només reactiu: ens empobreix i malmet la qualitat democràtica»

(Article publicat a NacióDigital.cat,  el 13/09/...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *