Articles NacióDigital.cat Opinió ND
Ens van dir que era impossible…
25 de setembre de 2015
0
, , , , , , ,
(Article publicat a Nació Digital, el 20/09/15)

“Ens van dir que era impossible, però no ens vam aturar”. Qui explica això és Jordi Alviñà, un dels promotors del domini .cat, que juntament amb Manel Sanromà i Amadeu Abril van fer que al món virtual i global se sabés qui eren els catalans.

Internet està més present del que sembla en aquest procés de l’independentisme català. I no em refereixo únicament perquè reculli totes les declaracions de polítics o la veu de la gent a través de les xarxes socials. Si no perquè la manera com s’ha reivindicat la singularitat política i social de Catalunya en els darrers anys, té un cert paral·lelisme amb el procés per aconseguir el domini .cat.

Dimecres passat vaig acudir a l’acte de celebració del desè aniversari de la marca catalana a Internet. Alviñà, Abril i Sanromà van recordar els anys de negociacions amb la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), l’organisme internacional de donar el vistiplau a aquestes matrícules a la Xarxa. “No era una ‘marcianada’ demanar el .cat però ens van assegurar que no l’aconseguiríem”, va explicar el jurista Amadeu Abril. “No en tindries prou amb un cat.es?’, li va preguntar el “pare d’Internet”, Vinton Cerf, a Manel Sanromà. Cerf era, en aquell moment, un dels membres principals de la ICANN, havia visitat algunes vegades Catalunya i coneixia bé els catalans. Doncs no, no en teníem prou amb un cat.es!

Des del 2001 i fins al 2005, la Internet catalana va anar agafant embranzida sense donar-se per vençuda en cap moment. Van fer campanya a través de les primitives llistes de correus i de les primeres xarxes ciutadanes com TiNet. Finalment, 98 entitats i associacions, 2.615 empreses i 65.468 persones de tots els llocs de parla catalana i sectors de la cultura van donar suport a la petició del .cat. I tots junts van aconseguir que el 16 de setembre del 2005, l’Associació puntCat anunciés la primera pàgina web sota la marca catalana. Des de llavors, mitjans online, institucions públiques i empreses catalanes van poder desterrar el .es o el .com que els havia acompanyat. “El procés d’adquisició del domini .cat va ser molt similar a l’actual procés d’independentisme”, va insistir en Jordi Alviñà a la celebració del #10anyspuntcat. “Ara si Catalunya es converteix en estat, obtindrem el domini territorial .ct i totes dues marques coexistiran sense cap problema”.

Escoltant-los i passats els anys em pregunto d’on sortia aquesta força col·lectiva per no rendir-se davant d’una més que possible derrota? És el tarannà dels catalans que ens fa ser tossuts fins aconseguir el que perseguim? S’imaginen si ara, amb la mirada internacional posada en el procés sobiranista, no tinguessin cap rastre de Catalunya ni dels catalans a Internet? Seria catastròfic.

Però no, els catalans ja fa vint anys que vam començar a caminar i deixar les nostres petjades virtuals. A principis del 1995, el vigatà Eudald Domènech, va crear el primer proveïdor d’Internet, anomenat Servicom. En poc més d’un any va aconseguir que milers de persones s’abonessin i paguessin per veure les primeres webs a través d’un mòdem Robotics de 14.400 baudis per segon. Aquelles comunicacions van generar llistes de correu i xarxes ciutadanes, tremendament dinàmiques. No pertànyer a alguna d’elles significava perdre’t el futur.

Mapa elaborat per l’Oxford Internet Institute. Mostra des de quines parts d’Espanya s’escriuen més articles a la Wikipèdia

Des d’aquell 1995, els catalans hem perseguit incessantment que la nostra llengua i cultura sigui globalment reconeguda.
Només a la Viquipèdia hi ha escrits més de 475 mil articles, és la dissetena llengua amb més articles a tot el món.

Ara es proposen arribar al mig milió abans d’acabar el 2015. Ja existeixen 92.000 pàgines web acabades en .cat. Més de 203.000 tuitaires escriuen en català. Bona part del programari lliure està traduït a la nostra llengua gràcies a l’esforç de l’associació Softcatalà, entre d’altres. Facebook, Google i Twitter també tenen la seva versió catalana. Què ens queda per fer a Internet?
Ens queda encara una setmana de patiment. Set dies de campanya trepidant on les declaracions d’uns i d’altres s’aniran trepitjant i les perspectives d’un “sí” o d’un “no” es confondran. Sigui quin sigui el resultat, els catalans conservarem, tant a la vida real com a Internet, el tarannà que ens fa continuar sempre endavant, sense importar-nos els entrebancs.

About author

Karma

Continguts relacionats

42271822770_6d2a1d533f_b

És possible acabar amb els biaixos dels algoritmes? (2a part)

(Article publicat a Nació Digital, el 20/09/15) &...

Llegir més
1711964488_009be5cdf9_z

És possible acabar amb els biaixos dels algorismes? (1a part)

(Article publicat a Nació Digital, el 20/09/15) &...

Llegir més
Captura de pantalla 2019-02-10 a les 20.24.31

«Blockchain: Fum o futur contra les fake news?»

(Article publicat a Nació Digital, el 20/09/15) &...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *