Articles NacióDigital.cat
Romeva i Arrimadas, els candidats més buscats
2 d'octubre de 2015
0
, , , ,
(Article publicat a Nació Digital, el 27/09/15

«Si sabéssim les vegades que s’han consultat a Internet les biografies dels caps de llista, podríem pronosticar el resultat d’aquest 27-S?»
Ja ha arribat el dia! Hem passat una setmana d’infart, farcida d’amenaces apocalíptiques i de contra-rèpliques esperançadores. Sort del sentit de l’humor de milers de ciutadans que a través de les xarxes socials ens han provocat riur576_1443288368Captura_de_pantalla_2015-09-26_a_les_19.25.35es a dojo. Als que han omplert Twitter, Facebook i YouTube de genialitat espontània caldria fer-los un homenatge.
Encara ens queda tot un dia d’incertesa. A l’esmorzar o a la sobretaula de migdia, s’encetaran milers de converses fent travesses sobre si podrem o no engegar el procés sobiranista. Les enquestes ens han donat una previsió, però res és clar.
De quina altra manera podríem aproximar-nos a la intenció de vot? Si sabéssim les vegades que s’han buscat a Google les biografies dels caps de llista, tindríem una estimació més real?
Com Internet és el paradís de les dades acumulades, vaig preguntar-li a l’Àlex Hinojo –un dels principals promotors a Catalunya de la Wikipedia– si disposen d’un rànquing en obert. Tothom s’ha trobat, més d’una vegada, com a primer resultat de Google, una definició de l’enciclopèdia global. “Per descomptat!”, em diu.
El sistema Wikitrends recull les 10 referències més visitades. Els animo a que entrin i l’explorin. Si seleccionen “Català”, veuran que la definició “Eleccions al Parlament de Catalunya 2015” i la pàgina de “Junts pel Sí” apareixen a les primeres posicions. I que Inés Arrimades i Raül Romeva figuren en el setè i vuitè lloc.
 
 

“Més pàgines vistes vol dir més intenció de vot?”, li pregunto a Hinojo. “Les visites indiquen un interès per saber qui és la persona o el partit. És previsible quan hi ha formacions polítiques noves o personatges poc coneguts fins a la data”. I m’ensenya un altre mesurador: el Wikipedia Article Traffic. Si trien idioma, mes i nom del polític o partit, obtindran resultats curiosos. Com per exemple que en “Spanish”, aquest mes, la biografia d’Inés Arrimadas s’ha consultat 27.838 vegades. Mentre que l’interès en castellà per Raül Romeva és un 5,3% menys. Provin amb altres candidats o líders polítics.

L’altra factor per arribar a molta gent són els idiomes. Sorprèn que Ciutadans tingui la seva pàgina en 21 idiomes (entre ells el noruec, el japonès o  l’ucraïnès); la CUP en 14 (entre ells, l’occità i l’esperanto), o que la biografia d’Artur Mas estigui en 30, entre ells en “Interlingue”, una llengua artificial creada per un dels primers esperantistes. Un nombre més elevat de pàgines en altres idiomes significa més popularitat? Als gabinets de premsa dels partits hi ha professionals que introdueixen contingut en aquestes llengües tan allunyades de la nostra? “No”, em respon Hinojo. “La majoria d’aquestes versions estan implementades per voluntaris, persones repartides per tot el món, que són conscients de la importància d’aquest personatge polític o del seu partit”.
Tot plegat ben curiós i un bon entreteniment per passar l’estona fins que arriba el moment de la veritat.
Entretant, han de saber que avui NacióDigital.cat té un equip de periodistes, fotògrafs i tècnics, repartits per tot el territori. Més de 50 professionals que ja treballen des de ben d’hora per oferir-los, al minut, tota la informació d’aquest dia històric. Seguiment als col·legis electorals, cròniques d’ambient, la participació durant la jornada, primers sondeigs, resultats, mapes i anàlisis final de la jornada. Una bona guia per albirar la Catalunya dels anys vinents.

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2022-02-08 a les 8.27.12

Dones de primera a la ciència més propera

Què tenen en comú dues matemàtiques, dues biòl...

Llegir més
Imatge_partint_de_la_intel·ligència_artificial_i_la_creativitat_humana

La intel·ligència artificial, salvarà o acabarà amb el periodisme?

“No soc un humà, soc un robot. Un robot que pen...

Llegir més
estonia-ciudades

Estònia, paradigma de societat digital

(Article publicat a la revista Eines. Novembre 202...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *