Articles
La transparència que tots volem
26 d'octubre de 2015
0
Aquest divendres, Artur Mas va rebre al Parlament durs atacs per part de l’oposició, arran de l’operació Petrum que s’ha allargat durant tota la setmana. En les seves explicacions, el president en funcions, va mencionar diverses vegades la Llei de Transparència catalana per argumentar que el sistema d’adjudicacions públiques era impecable. És cert, la norma obliga a partits polítics, a les fundacions vinculades a ells, a empreses i ens públics, als sindicats i a les universitats de caire públic que presentin els seus comptes de manera transparent i clara a la ciutadania. Però abans ha de ser una realitat. M’explico: la “Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern” es va aprovar el desembre de l’any passat i va entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany. Això significa que qualsevol ciutadà pot demanar a l’administració qüestions tan llunyanes, secretes i inaccessibles fins ara com la gestió econòmica, els convenis, els contractes, els comptes anuals, informes d’auditoria de comptes i, fins i tot, retribucions, indemnitzacions i dietes, de membres del Govern i dels alts càrrecs. Però no serà fins al pròxim 1 de gener, que realment entrarà en funcionament el “Títol II” o apartat que detalla tota la documentació que l’administració haurà de mostrar.
Queda molt poc per aquesta data que podríem qualificar d'”històrica”. Dic històrica perquè som una de les comunitats autònomes que més tard s’ha posat a regular el concepte de la transparència. Galícia ho fa ver el 2006. I històrica perquè fins al 2013, Espanya era l’únic país de la Unió Europea amb més d’un milió d’habitants que encara no tenia aquesta llei. Per tant, els catalans fem tard, sí,  però la nostra normativa està per sobre de l’espanyola en el que a transparència i accés a la informació pública es refereix.
I ara que la tenim tan a prop, potser és el moment de preguntar-se si, com a ciutadans, estem preparats per exigir el que els anglosaxons anomenenaccountability, que vindria a ser que les administracions ens “rendeixin comptes” al poble. En aquest sentit, els EUA i el Regne Unit ens porten anys d’avantatge, tant en la proclamació de les seves lleis de transparència com en la consciència ciutadana sobre el dret que tenen a exigir.

Realment ens interessa saber com gestionen els nostres diners l’ajuntament de la ciutat on vivim? Volem entendre com es presenten els pressupostos anuals? Cercar els contractes que l’alcalde o alcaldessa aprova i la seva quantia?  Volem realment saber a quina empresa se li ha concedit el servei de neteja dels carrers pels quals passem diàriament? Ben aviat, aquestes dades i moltes altres estaran al nostre abast. Tindrem el temps i les ganes de sol·licitar-les o mirarem a un altre costat per no embolicar-nos en temes que no ens pertoquen? Es necessita un esforç addicional per entrar en l’univers de la documentació administrativa. I, per això, des de fa uns anys els Observatoris Ciutadans Municipals (OCM) estan dedicats a posar llum a l’opacitat de moltes administracions. Calen més iniciatives com aquesta per interrogar al govern, als partits polítics, a les seves fundacions, als sindicats o a les empreses públiques.

La Llei de Transparència ens obre una porta a un món, fins ara poc conegut pels ciutadans. Però caldrà paciència abans que sigui una realitat. Ens mourem durant un temps en un terreny pantanós, on l’administració ha de posar ordre en el seu si per oferir amb celeritat la informació demandada; i, nosaltres, haurem d’aprendre els nous processos i convertir-nos així en ciutadans més conscients dels recursos que disposem i de com s’empren.

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de pantalla 2019-02-10 a les 20.24.31

«Blockchain: Fum o futur contra les fake news?»

(Opinió publicada a NacióDigital, el 25/10/2015)...

Llegir més
Captura de pantalla 2019-01-16 a les 12.22.50

Projecte #Cuéntalo: una bona manera de no oblidar

(Opinió publicada a NacióDigital, el 25/10/2015)...

Llegir més
Norman Ross prepara l’esquelet d’un nadó de Brachyceratops per una exposició el 1921 | Library of the Congress | Domini Públic

Freeport: una dissecció de la Internet invisible

(Opinió publicada a NacióDigital, el 25/10/2015)...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *