NacióDigital.cat Opinió ND
La mala gestió de les dades públiques
13 de novembre de 2015
0
, , , ,
(Opinió publicada a NacióDigital, el 8/11/2015)

«L’error en l’anunci del patrimoni de béns immobles de Lluís Llach és un bon exemple per repensar la manera com estem entrant en la transparència»

El Parlament de Catalunya va publicar dijous passat la declaració de béns dels diputats de la cambra. Ara, qualsevol persona pot consultar a internet les propietats, els diners als comptes corrents, les accions i fons d’inversió, els plans de pensions, els préstecs hipotecaris o els vehicles que té cadascun dels diputats. La Llei de Transparència –que va entrar en vigor l’1 de juliol– obliga les institucions a fer públiques aquestes dades dels càrrecs electes.

Potser perquè fins fa molt poc aquesta informació era reservada, ràpidament tots els mitjans ens vam abocar a traslladar les dades a titulars. Alguns van apressar-se a dir quin era el diputat més ric o el més pobre, tema conflictiu perquè una anàlisi acurada demostrava que no es podien fer aquesta mena de comparatives. A NacióDigital vam tenir un interessant debat al respecte i vam optar únicament per informar del patrimoni d’alguns d’ells, sense entrar en valoracions lucratives. Lluís Llach va resultar ser un dels més assenyalats per la premsa catalana i espanyola perquè segons es va informar dijous al vespre tenia un patrimoni de 9,5 milions d’euros. 

Una consulta al Parlament per saber si tenien en un full de càlcul tota la informació o si podríem accedir a la base de dades per treballar alguna visualització, ens va deixar clar que seria impossible. Davant d’aquesta resposta, el departament tècnic de NacióDigital va aconseguir presentar en una sola pàgina les dades de tots els diputats, estalviant al lector clicar d’una a una les 135 fitxes dels diputats.

Unes hores més tard, el mateix cantautor Lluís Llach va desmentir, a través de Twitter, que ell tingués tal fortuna. Automàticament, les dades van quedar corregides i alguns mitjans van rebaixar la xifra de 9,5 als 1,3 milions d’euros reals de patrimoni que en té.  

Errar és d’humans i tothom es pot equivocar, però el cas ens ha de servir per plantejar-nos quina mena de transparència tenim i quines són les responsabilitats que hem d’exigir a les administracions. Sembla que per a Llach l’assumpte no ha passat d’anècdota, cada cop que es faci una cerca a Google seguiran apareixent els titulars que el donen com el diputat català més ric.  

I em vénen al cap unes paraules que l’expert en dades obertes, Marc Garriga,va pronunciar aquesta setmana al Big Data Congress: “De res serveixen grans inversions en tractament de dades si no fem que aquestes arribin en formats reutilitzables a la ciutadania i de manera comprensible”. Segons Garriga, s’està fent una mala gestió de la informació pública. Cal que ens expliquin bé què tenim, quins són els responsables de les bases de dades, quin departament s’ha encarregat de la seva recopilació, etc. Ell va esmentar l’exemple del diccionari de dades de la ciutat de Chicago, el “City of Chicago Data Dictionary”, impulsat per l’ajuntament d’aquesta ciutat nord-americana.

Preguntant-li quina utilitat té, em respon que tota i més. “Ara tenim un guirigall de dades, i sovint ens fan anar d’una web a una altra. Aquest diccionari és una guia boníssima per no fer perdre temps al ciutadà. Per començar, si tinguéssim aquesta eina ja no hagués calgut la consulta a Parlament. Hauries sabut la persona i el departament de la Generalitat encarregat de processar les dades del patrimoni dels diputats, a més d’un telèfon, una adreça física i un correu electrònic per fer més consultes. I també sabries si el que ha publicat Parlament és tota la informació de la qual disposen o encara n’hi ha més, en quin format està, quan la van introduir i quan la van actualitzar. Podries consultar a una persona el significat del concepte d’una columna i explicar millor les dades”. 

No hi ha punt de comparació possible. Casos com el d’aquesta setmana, demostren que les administracions catalanes encara no estan prou preparades per oferir-nos una transparència real. I que una cosa és complir amb les dates d’una llei i, una altra ben diferent, oferir el millor servei al ciutadà. Ens queda molt camí a recórrer, però abans de continuar potser és hora de preguntar-se quina mena de transparència volem i si, entre tots, estem disposats a perseguir-la?

About author

Karma

Continguts relacionats

1200_1517742870576_1453398394foto_554908O

«​Amb la corrupció política no es pot ser només reactiu: ens empobreix i malmet la qualitat democràtica»

(Opinió publicada a NacióDigital, el 8/11/2015) ...

Llegir més
1200_1524767083IMG_2712

Arxivers catalans preserven més de dos milions de tuits sobre abusos sexuals del #Cuéntalo

(Opinió publicada a NacióDigital, el 8/11/2015) ...

Llegir més
1200_1523631500_Sergi_Vicente_foto_Adria_Costa_12042018-_ACR4669012

Sergi Vicente: «Ens ha d’amoïnar que les llibertats que crèiem que teníem ara es posin en dubte»

(Opinió publicada a NacióDigital, el 8/11/2015) ...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *