Entrades NacióDigital.cat Opinió ND
Ara que tenim 20 anys…
16 de maig de 2016
0
, , , , , ,
(Article publicat 15/5/16 a NacióDigital)

Hi va haver un temps en què només existien les Autopistes de la Informació. Per accedir-hi, calia tenir un mòdem que es connectava a un ordinador de sobretaula descomunal. La velocitat de connexió més ràpida la donaven els USRobotics de 14.400 bps (bauds per segon), i era lentíssima. Quan s’iniciava la connexió sonava una musiqueta, avui dia molt recordada pels que en aquells temps ens consideràvem friquis.
L’entrada al món virtual es demorava sempre uns minuts, en el suposat cas que la línia no fallés i s’hagués de reiniciar l’operació. Si ho aconseguies, ningú podia trucar-te a casa perquè comunicaves. El proveïdor d’Internet que ens connectava- a Catalunya, Servicom era el més important– ens feia passar primer per una BBS, o plataforma reservada únicament pels seus usuaris. Des d’allà, s’accedia a un xat privat, al programari de correu-e, a continguts especials trets de les primeres pàgines webs existents i, finalment, una icona del món que t’indicava que podies surfejar lliurement pels webs en anglès.
 
Tot era nou, tot estava per fer, tot estava per aprendre. Cada nova pàginaweb era noticiable, i a les institucions o col·legis professionals que pujaven al carro de les ‘Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació’ se les etiquetava de revolucionàries. No es podia ‘perdre el tren tecnològic’.
Sense portàtils, sense telèfons mòbils ni tauletes, sembla mentida que el 1996 estiguessin connectades 16 milions de persones a la teranyina mundial (ara som gairebé 3.500 milions d’internautes). S’acudia als cibercafès i s’organitzaven sessions per aprendre a ser bons cibernautes. S’ensenyava el que era la Nettiqueteo codi ètic per a comportar-se virtualment, i com crear emoticones amb els signes de puntuació del teclat a partir del codi ASCII. Es debatia als grups de notícies USENET i als canals de xat IRC, ja que tots formàvem part de la Societat de la Informació.
Els cibercafès de seguida van obrir-se també en països amb menys recursos econòmics perquè hi havia escletxa digital. Van aparèixer els telecentres, llocs on s’atenien als comercials que viatjaven i necessitaven teletreballar.
Els pocs periodistes connectats en els primers anys de la Internet 1.0 vamsentir la necessitat de crear el Grup de Periodistes Digitals (GPD), perquè també calia informar del que passava en aquest món virtual. Fins i tot vam celebrar el I Congrés de la Publicació Electrònica per intentar entendre els canvis que marcarien el futur dels mitjans.
Eren els temps dels monitors en blanc i negre, dels ratolins amb bola que recollien tota la pols de la catifeta per la qual lliscaven, del teletext i delsdisquettes. Era el moment del navegador Netscape (ni Safari, ni Chrome, ni Firefox, ni Explorer havien nascut); i del Gopher, un servei que acumulava informació online amb estructura de carpetes desplegables.
Quan els cibernautes volíem saber si existia un web, primer consultàvem l’índex Yahoo!, i pensàvem sota quina categoria o subcategoria es podria haver classificat. Si ens rendíem, acudíem a l’únic cercador disponible, l’Altavista, que en uns minuts ens trobaria una resposta aproximada, sense garantir l’èxit.
Era el moment dels negocis milionaris només per haver comprat un domini de marca abans que el seu propietari, per haver creat un proveïdor d’Internet (a Catalunya, va haver-hi més de 300), o per tenir la idea de crear el primer cercador en castellà, Olé!. Per cert, va ser del català Pep Vallès, que uns anys més tard el va vendre per 3 milions de pessetes de l’època a Telefònica.
Doncs en aquesta Internet va néixer, ara fa dues dècades, NacióDigital, sota la marca Osona.com. Ara que ja tenim 20 anys, ens sentim ben orgullosos d’haver rebut el premi de Millor Publicació digital a la Nit de les Revistes 2016 i de ser un mitjà consolidat, líders d’audiència, amb més de 18 edicions, una d’elles, la d’Osona.com. Haver viscut aquells primers anys de la xarxa ajuden a entendre, ara, el moviment de la gent en aquesta Internet 2.0, més interactiva que mai, més dinàmica que mai. Perquè el treball constant no s’improvisa, perquè l’experiència de conèixer l’ADN d’Internet és un grau.

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de pantalla 2019-01-30 a les 17.09.31

Quan les màquines decideixen: estan preparats els països de la UE?

(Article publicat 15/5/16 a NacióDigital) Hi va h...

Llegir més
Captura de Pantalla 2019-03-06 a les 17.07.03

3 milions de tuits….

(Article publicat 15/5/16 a NacióDigital) Hi va h...

Llegir més

Sí, fem vaga

(Article publicat 15/5/16 a NacióDigital) Hi va h...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *