Imagini’s que li arriba una notificació al mòbil amb el següent titular: “Les 10 paraules que li faran semblar més intel·ligent al seu treball“.  Què fa? Clica per esbrinar quines són i com fer-les servir? Potser primer considera que és una ximpleria però si el rep mentre va en el tren, potser clica.
Continua el seu trajecte, de camí a casa, i rep un altre enllaç. Aquest encara més curiós. El titular promet una solució per tenir el cervell més actiu en rentar-se les dents. S’ho repensa, però si The New York Times ho publica, alguna cosa interessant explicarà. Clica i es torna a decebre.
Segurament altres lectors hauran sentit la mateixa curiositat oemprenyament que vostè en rebre els enllaços. Ha de saber que aquesta és una estratègia que es coneix com a Click-baiting (o Pescaclics), i és quan un mitjà publica un titular provocador, però amb poc contingut. Aquests tipus d’informacions, que principalment es troben a Facebook, solen sumar molts clics perquè desperten el mateix interès.
Jacke Beckman, responsable de social media de la cadena de televisió NBC, va crear el compte @Savedyouaclick a Twitter per destacar alguns dels casos més flagrants. A més clics, més visibilitat i a més visibilitat més anunciants que ajuden a mantenir els mitjans digitals. Però tot té un límit i aquest el marca sempre el lector. Si li enganyes, ja no torna. Ara fa dos anys, Facebook alertat pels usuaris, va començar a penalitzar aquesta pràctica.

Aquesta setmana, s’ha celebrat a Girona una nova edició de la Catosfera, un punt de trobada de la Internet catalana. Divendres, es va programar un debat titulat: “Click-baiting i masclisme”, amb representats de l’Ara, El Món, NacióDigital i el col·lectiu #Onsónlesdones, que denuncia la poca visibilitat de les dones als mitjans catalans i el sexisme informatiu d’alguns titulars com: “El cul de Liliana Fernández té el seu propi club de fans“. L’informe “Sirenes i taurons” de Media.cat, observatori crític dels mitjans, destaca aquesta i altres perlespublicades, sobretot, a mitjans esportius.
En el cas de NacióDigital hi ha línies que no volem traspassar. És cert que– com a la resta dels nostres competidors– aquesta informació més lleugera ens aporta clics i anunciants. Però no fem un click-baiting agressiu, perquè no tenim cap intenció d’enganyar al lector, ni ser ofensius, ni poc respectuosos. Així ho vaig deixar clar al debat de la Catosfera.
Avui les tècniques per mesurar les audiències són tan sofisticades que ens donen moltes pistes del consum de la informació. I aquestes ens diuen (a nosaltres, i a la resta de competidors) que bona part del dia volem llegir els últims detalls del procés independentista o el descobriment d’un nou medicament per curar el càncer. Però també que hi ha moments del dia que preferim l’entreteniment i la informació lleugera, que ens fa somriure en el trajecte de tornada a casa. Una informació que compartim amb els amics a Facebook i, sense adonar-nos, contribuïm a fer-la viral.