NacióDigital.cat Opinió ND
Cogito, ergo sum
12 de Desembre de 2016
0
, , ,

(Opinió publicada 10/12/16 a NacióDigital)
Una setmana més els esdeveniments ens fan pensar que els fets no són tal com s’expliquen, sempre queda un rerefons que, en descobrir-se, decep, emprenya, fa ràbia i indigna.
En els darrers dies hem pogut llegir que Amancio Ortega, l’home més ric de l’Estat, ha amassat la seva fortunta a costa d’eludir impostos amb tàctiques d’enginyeria fiscal. Un terme interessant d’explorar, sobretot per als beneficiaris. El propietari del gegant tèxtil Inditex es defensa dient que “compleix escrupolosament” amb la normativa dels 93 mercats on treballa.
Divendres, Dia Internacional contra la Corrupció, també va ser moment de recordar futbolistes com Cristiano Ronaldo (per esmentar-ne només un), multimilionaris tots ells, que desvien els seus diners a paradisos fiscals per ocultar els ingressos de drets d’imatge. No sembla que això els tregui la son, ni els impedeixi continuar jugant.

És la paradoxa amb tints de surrealisme d’avui dia. Com va dir el periodista veterà Paul E. Steiger, fundador del mitjà d’investigació ProPublica: “La gran contradicció és que tenim més lleis de transparència que mai, i cada cop hi ha més esforços per evitar-la”.
Però el que més ens ha astorat, el que ens deixa un mal regust de boca al final de la setmana és el cas de la Nadia. O de com els seus pares l’han exhibit des del 2008 per tal d’aconseguir diners que suposadament anaven a curar-la de la tricodistrofia, una malaltia incurable. Indigna que, finalment, tot hagi estat una estafa. Alleuja que el pare estigui avui a la presó i la mare sense la custòdia de la filla. Fa llàstima pensar en la manera tan brutal que s’ha trencat la quotidianitat de la nena d’onze anys, si és que n’havia tingut alguna vegada. Després del cas de la Nadia, qui creurà en la propera crida d’ajuda d’uns pares desesperats?
La societat virtual té dues cares: facilita la solidaritat i promou l’engany amb la mateixa celeritat. Internet va expandir el relat en segons i va fer que arribés a centenars de persones generoses. Encara avui es pot seguir el rastre de tot el que ha emmagatzemat sobre el cas durant anys.
Sorprèn que amb el relat fàcilment recuperable, cap dels que van aportar diners es qüestionés els detalls de la història fins avui: ni els doctors esmentats, ni les teràpies, ni els hospitals, ni les possibles cures. Una simple cerca hauria generat el dubte. Internet va plena de hoax (casos de falses alarmes) similars al de la Nadia.
La setmana passada explicava aquí que les societats tecnològiques hauran de basar-se, tant sí com no, en la confiança per avançar. Però no en una confiança a cegues, sense fer-se preguntes evidents. Potser és el moment de recuperar aquell Cogito, ergo sum de Descartes i el seu mètode de pensament, de posar-ho tot en dubte i de perseguir la constatació de la veritat sense esperar que ningú altre ens resolgui l’enigma.

About author

Karma

Continguts relacionats

Sí, fem vaga

(Article d’opinió publicat el 7/3/2018 a Nació...

Llegir més
1200_1517742870576_1453398394foto_554908O

«​Amb la corrupció política no es pot ser només reactiu: ens empobreix i malmet la qualitat democràtica»

La corrupció continua sent una matèria d’i...

Llegir més
1200_1524767083IMG_2712

Arxivers catalans preserven més de dos milions de tuits sobre abusos sexuals del #Cuéntalo

(Article publicat a NacióDigital el 20/6/2018) Fa...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *