Articles NacióDigital.cat Opinió ND
La cara fosca de Wikileaks
8 de gener de 2017
0
, , ,
(Opinió publicada 7/1/17 a NacióDigital)
Quan encara estem paint els extres del menjar d’aquestes festes, passen coses per les entranyes d’Internet que desperten ires entre els internautes més conscienciats amb els perills de la informació que corre lliurement per la Xarxa.
Divendres, Wikileaks va enviar una piulada de Twitter que va estranyar i confondre a molts. El missatge anunciava la intenció de crear una gran base de dades amb comptes validats de periodistes -els que tenen més seguidors- així com les relacions familiars, laborals i financeres d’aquests. La proposta va guanyar-se una bona col·lecció de crítiques i respostes d’experts i activistes de la defensa de les llibertats.

 La idea era construir el que es coneix amb el nom de Doxing, un neologisme que indica l’anàlisi d’informació privada, amb la intenció de pressionar o amenaçar de fer-la pública en qualsevol moment. És sabut que la policia, els governs i alguns hackers recol·lecten fàcilment informació d’individus a partir del rastre que deixen a Internet.

Facebook, Twitter o LinkedIn són una mina en aquest sentit, ja que la majoria d’usuaris revelen voluntàriament números de telèfon, lloc de residència, lloc de treball, correu electrònic, a més de fotos i vídeos que els relacionen amb familiars o companys. L’enginyeria social (terme utilitzat en informàtica per obtenir de manera il·legal dades confidencials) fa la resta, aconseguint informació de fonts governamentals o companyies telefòniques.
Wikileaks no ha donat més detalls del projecte anunciat, ni va aclarir els motius del perquè faria aquest Doxing. Però el context el podríem posar en la batalla que lliuren el Partit Demòcrata i el Republicà des de la campanya electoral. Recordem que Wikileaks va difondre l’octubre passat milers de correus electrònics de Hillary Clinton, acció que suposadament va ajudar Trump a aconseguir més vots. I que la setmana passada, Obama va expulsar dels EUA 35 espies russos pels ciberatacs que van perjudicar la candidata Clinton.
El que ningú s’espera és que una organització activista com Wikileaks, defensora de la transparència i de visibilitzar l’opacitat dels governs filtrant documents secrets, mostri la seva cara més fosca amb una acció que recorda les operacions de l’Agencia Nacional de Seguretat nord-americana (NSA) amb el cas Snowden. I no és la primera vegada que és criticat per moviments similars.
El periodista i activista Julian Assange va fundar Wikileaks farà ara uns deu anys. Però va ser el 2010 quan es va fer mundialment coneguda perquè va filtrar a uns pocs mitjans internacionals milers de documents amb informació secreta militar dels EUA a les guerres d’Iraq i Afganistan. Des de llavors, ha estat considerada com una defensora de la transparència i en contra de l’opacitat dels governs.
Per què voldria Wikileaks traspassar aquesta línia vermella? I per què havia d’anunciar la creació d’una base de dades d’aquests tipus sabent que es guanyaria l’oposició de bona part dels seus seguidors? Per què va esborrar l’anunci de Twitter només unes hores més tard? Sort del “Gran Germà” de Google que ens ha permès recuperar el fil de les crítiques que va rebre. Arran del cas, Vicenç Ruiz, vicepresident de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, preguntava: “Com era allò de la transparència per als governs i la privacitat per a nosaltres? Hi ha vigilància massiva bona?”.
Benvinguts a l’era de la desconfiança, on tothom juga a la desinformació i ningú sap qui és el bo o el dolent. Si els que posen llum a l’opacitat dels governs i multinacionals empren mecanismes èticament dubtosos, què ens queda?

About author

Karma

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2019-07-14 a les 12.41.43

«Desprotegides, malgrat tot»

(Opinió publicada 7/1/17 a NacióDigital) Quan en...

Llegir més
cervell

És possible acabar amb els biaixos dels algoritmes? (2a part)

Vivim en una societat cada dia més controlada per...

Llegir més
truman

És possible acabar amb els biaixos dels algorismes? (1a part)

(Article de Ricardo Baeza-Yates i Karma Peiró). ...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *