NacióDigital.cat Opinió ND
De vertigen
14 de març de 2017
0
, , , ,
(Opinió publicada 04/3/17 a NacióDigital)

Aquesta setmana Barcelona ha presumit d’efervescència tecnològica, importada de països llunyans, amb discursos grandiloqüents en anglès i intercanvi de targetes de visita. El Mobile World Congress, al marge de deixar 465 milions d’euros a la ciutat i molt bona impressió a tots els visitants, també obre incògnites sobre aquesta societat futura més àgil, instantània, intel·ligent i transparent que promou. Xifres de rècord (per recordar): 108.000 visitants, un 7% més que l’any passat, amb presència de 2.300 companyies, 3.500 mitjans de comunicació acreditats. I més de 100 empreses catalanes barrejades amb la resta d’innovadors del planeta.
El Mobile té dues cares. La primera és el circ tecnològic, l’espectacle de neó, l’atracció, i el desig de tocar l’últim model de mòbil perquè els de fora no podran. Almenys durant uns mesos. La segona– que em sembla infinitament més atractiva– és el collage de serveis, negocis i professions que dibuixa en un horitzó molt proper.

Si el visitant només es queda amb el circ, la sensació és de vertigen. De vertigen pel descontrol. Quilòmetres i quilòmetres de pavellons, pels quals passen- sempre accelerats- milers de persones en tots dos sentits de la marxa, pujant i baixant escales automàtiques, parlant o consultant el mòbil. Pantalles gegants que transmeten converses de conferències, hostesses d’atraccions de realitat virtual animant als visitants a provar els seients giratoris amb ulleres immersives, mentre desenes de desconeguts graven l’experiència dels altres i la pengen a Facebook. Robots androides que et pregunten com et dius, i cues per provar el súper cotxe que funciona sense conductor. Si t’atures en un racó per observar l’ambient (sense mirar al mòbil!) descobreixes la notable tasca dels voluntaris pujats a una cadira de 3 metres d’altura, amb un cartell a l’esquena que diu: Flow controllers (control de persones).
Però anem a la part més interessant del Mobile, la de les possibilitats d’aquesta societat smart i al debat que cal tenir sobre la transformació digital. Transformació en el tipus de negocis i serveis que estem plantejant a partir, sobretot, de la intel·ligència artificial i de l’anàlisi del Big Data; però també en la manera d’ensenyar a les aules. Deixo uns quants imputs rebuts aquests dies al respecte.
Xavier Silva Garcia, responsable de l’empresa catalana HEMAV,em va explicar que els pilots de drons seran una de les professions més reclamades en uns anys. “Tothom els farà servir en el seu àmbit professional, des d’un fotògraf a un camperol. El pilot de dron ja cobra el mateix que un enginyer i només cal una formació de 60 hores per aconseguir el títol”. Nous llocs de treballs. La directora general de la companyia Circle a Europa, Marieke Flament, em va donar més pistes de la nova societat. D’aquí a uns anys, els bancs seran empreses tecnològiques com WhatsApp a les quals confiarem els diners, per gastar-los i transferir-los de manera senzilla. “Sense comissions i en temps real a través d‘una app, divertida i repleta d’emoticones per sentir-nos més fidelitzats”.
Més pistes. Continuarem cedint les dades personals, i de bon grat. Les operadores de telefonia- emmagatzemadores de Big Data de milions de persones- tenen acords amb terceres empreses, bancs o governs per transferir dades anonimitzades, amb el consentiment de l’usuari. La diferència ara és que, per primera vegada, cadascú de nosaltres haurà de prendre consciència del valor de la seva informació personal (lloc de residència, edat, sexe, estudis, poder adquisitiu, geolocalització o professió) i decidir a quines campanyes de promoció les cedeix i a quines no. El truc és que si les cedim, obtindrem descompte en productes o en serveis ad hoc.
Debats per no caure en el vertigen i entendre cap a on anem. Avui s’ha celebrat l’Open Data Day amb centenars d’activitats en diferents ciutats del món per reflexionar sobre l’ús que fem de la informació pública que tenim al nostre abast. A Barcelona, s’ha concentrat una cinquantena de professionals per exposar, des de tots els punts de vista, com s’ha d’avançar en aquest terreny. Si s’aconsegueixen millors dades obertes, revertirà en negocis, serveis, investigacions acadèmiques o periodístiques, etc.
I apunts que enfoquen cap debat. El catedràtic de Computació de l’Institut de Robòtica de la Universitat Politècnica de València, Gregorio Martín, deia fa uns dies a La Contra: “Anem cap a una societat digital sense intermediaris, on els treballs seran més flexibles i ubics, tothom prestarà serveis i pagarà només per les hores que els vulgui”. La intel·ligència artificial dissenyarà nous negocis però també acabarà amb moltes de les professions actuals. Els robots cotitzaran a la Seguretat Social? Una renda bàsica garantida pels més perjudicats de la revolució digital és la solució? Podrem pagar-la? Durant quant de temps? Quin rol jugaran els sindicats? Tenen sentit en un món mecanitzat?
Com diu la biòloga, Mercè Piqueres: “Els avenços tecnològics, com els científics, no són ni bons ni dolents. És l’ús que se’n fa, el que canvia els resultats”. Per no tenir vertigen de la transformació digital que estem vivim, cal dissenyar i decidir com volem que sigui la nova societat.

About author

Karma

Continguts relacionats

1200_1517742870576_1453398394foto_554908O

«​Amb la corrupció política no es pot ser només reactiu: ens empobreix i malmet la qualitat democràtica»

(Opinió publicada 04/3/17 a NacióDigital) Aquest...

Llegir més
1200_1524767083IMG_2712

Arxivers catalans preserven més de dos milions de tuits sobre abusos sexuals del #Cuéntalo

(Opinió publicada 04/3/17 a NacióDigital) Aquest...

Llegir més
1200_1523631500_Sergi_Vicente_foto_Adria_Costa_12042018-_ACR4669012

Sergi Vicente: «Ens ha d’amoïnar que les llibertats que crèiem que teníem ara es posin en dubte»

(Opinió publicada 04/3/17 a NacióDigital) Aquest...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *