Articles Articles ND NacióDigital.cat
Facebook lluitarà realment contra les «fake news»?
17 de maig de 2018
0
, , , , ,

(Article publicat a NacióDigital el 14/5/2019)

Les notícies falses són la plaga d’Internet dels darrers anys. Un terme gairebé inclassificable que tothom entén què vol dir però molt pocs saben com eliminar-lo del vocabulari

Mark Zuckerberg. | Jose M. Gutiérrez
A finals de l’any passat, la Unió Europea va crear una comissió d’experts per analitzar els casos de desinformació a la xarxa i redactar un informe que pugui servir de guia. El passat mes d’abril va ser publicat i, entre les primeres recomanacions, aconsellen “tenir un codi de bones pràctiques, el suport d’una xarxa independent de verificació d’informació permanent, diverses mesures per fomentar el periodisme de qualitat i promoure l’alfabetització mediàtica”.Com ja s’ha anunciat prou aquesta setmana, Facebook ha fet el seu aterratge a la Torre Agbar de Barcelona. Allà s’instal·larà a finals de maig un exèrcit de 500 persones que -segons la companyia- “s’encarregaran d’eliminar les fake news”. Com a titular és molt atractiu.

La companyia de Mark Zuckerberg -afectada ara pels escàndols de la vulneració de la privacitat i la venda de dades personals de 87 milions d’usuaris a Cambridge Analytica-, neteja així la seva imatge des de la capital catalana tot impedint que es difonguin notícies falses a través de la seva xarxa social.

Però la realitat, quan es parla amb alguns dels candidats als llocs oferts, és una altra.
“No tot és tan bonic com ho pinten”
L’empresa Competence Call Center (CCC) ja tenia llogats 9.000 m2 en vuit plantes de la Torre Agbar. Ara només li faltava trobar la companyia que els ocuparia. I aquesta ha resultat ser Facebook, per a qui ja gestiona un altre centre de control de continguts a Alemanya.
“Vaig anar a una entrevista per treballar de Community Manager (CM) i no tot és tan bonic com es pinta. Ni com ho han explicat els mitjans de comunicació que han agafat la nota de premsa de l’empresa sense preguntar per les condicions”, em diu decebuda una catalana de 27 anys, periodista especialitzada en entorns digitals i comerç electrònic, que prefereix guardar l’anonimat.

“Vaig veure l’oferta fa un mes a través d’un portal de treball i vaig presentar la meva sol·licitud. Em van trucar i vaig passar una entrevista de cinc hores, amb una persona de recursos humans que preguntava, una altra que observava i una psicòloga”, continua la candidata. L’anunci demana CMs però en realitat es tracta de retirar contingut abusiu i denunciat pels usuaris.

La Torre Agbar, on Facebook lluitarà contra les «fake news» Foto: Adrià Costa

Contingut abusiu
El contingut abusiu que Facebook considera que s’ha d’eliminar és aquell que ningú no vol trobar-se, que és exageradament agressiu a la vista, el que es denuncia amb rapidesa perquè desaparegui de la xarxa social i no el vegin menors. Parlem de matances a guerres i tortures de presoners, violència i maltractament físic, abusos sexuals i violacions, pederàstia, autolesions o suïcidis en directe, entre d’altres.
La presència de la psicòloga durant l’entrevista té una explicació: dedicar-se a revisar durant vuit hores aquestes imatges pot afectar psicològicament més d’una persona. “Em van preguntar si seria capaç de lidiar amb vídeos i imatges explícites durant moltes hores”, afegeix la periodista.

“Parlem de matances en guerres i tortures de presoners, violència, abusos sexuals, pederàstia o suïcidis en directe”

Aquesta és la suposada tasca que ofereix Facebook per combatre la desinformació. “Potser s’està creant un departament nou dedicat a les “fake news”, però almenys no és això el que estan oferint ara mateix. A l’entrevista em van dir que s’havia de filtrar contingut reportat per usuaris (report abuse content).”
El sou brut anual per un CM que parli tres idiomes (anglès, català i castellà) és de 24.000 euros, amb plusos de nocturnitat i festius inclosos. Però no per a tothom: per a les llengües nòrdiques el salari arriba als 30.000 euros.
“Per què una persona que treballa al meu costat, per fer la mateixa feina que jo però en una altra llengua, ha de cobrar 6.000 euros més?”, es queixa l’aspirant catalana. Justament, un noruec que havia treballat per a Facebook afegeix que “la tasca és terriblement esgotadora, perquè a més obliguen a fer-la el més acceleradament possible, revisant tota mena de contingut abusiu”.
El pitjor són les condicions
La queixa no és només pel sou que “segons com es miri, per fer de community manager no està tan malament”, sinó de les condicions: dels torns rotatius setmanals de matí, tarda i nit, amb els canvis d’horari que els obligarien a fer. Sempre es treballa dissabte o diumenge, amb un dia de festa setmana que assenyala l’empresa. Els festius de l’any s’han de repartir entre tots.
“D’alguna manera estan buscant esclaus agafats a una cadira. No parlem d’un call center tradicional amb trucades telefòniques, sinó de tickets. Te’n passen tants al dia i els has de resoldre. Cada ticketés la queixa d’un usuari per haver trobat un contingut abusiu. Això no és gens creatiu i, tot i que em van seleccionar, vaig rebutjar l’oferta. El sou no compensa”, conclou la candidata catalana.

“Les condicions no són les millors, però allò que em fa enrere de l’oferta és la meva falta d’estómac per veure certes imatges”

Ella no és l’única que ha decidit alertar possibles interessats en les ofertes de Facebook. D’altres aspirants corroboren les seves paraules, tant gent de la ciutat com estrangers que operaven des d’altres centres europeus. “Les condicions no són les millors, però allò que em fa enrere de l’oferta és la meva falta d’estómac per veure certes imatges. I estic contenta que aquest sigui el meu motiu, indistintament que les imatges puguin ser reals o “fakes”, afegeix una altra persona que s’estava repensant presentar-se a l’oferta de treball.
Precisament la revista Wired ja va publicar un article el 2014 on parlava de la denigrant tasca dels moderadors o community managers de les xarxes socials més populars, on també s’incloïen altres plataformes com ara YouTube. El relat és esfereïdor, així com els efectes que tenen sobre els joves contractats (la majoria són perfils juniors). També diferents psicòlegs expliquen el temps dedicat per contrarestar les seqüeles en aquests treballadors.
Definir la desinformació
A partir de l’informe del Grup d’Alt Nivell sobre les notícies falses, la Unió Europea defineix la desinformació com “aquella que es pot certificar com a falsa o enganyosa, que es crea, presenta i divulga amb finalitats lucratives o per induir a error deliberadament la població, i que pot causar un perjudici públic”.
Segons una enquesta de l’Eurobaròmetre de febrer d’aquest any, el 83% dels europeus considera que “les notícies falses representen un perill per a la democràcia i estan especialment amoïnats per la desinformació destinada a influir a les eleccions i polítiques d’immigració”.
Abans del mes de juliol, la Unió Europea tindrà redactat un codi de bones pràctiques sobre desinformació per garantir la transparència de continguts patrocinats, en particular la publicitat de caràcter polític; proporcionarà major claredat sobre el funcionament dels algoritmes perquè tercers puguin verificar continguts; perquè els usuaris tinguin més accessibles les fonts d’informació originals; per identificar i tancar comptes falsos; i per capacitar amb mesures els investigadors i autoritats públiques per controlar la desinformació en el terreny digital.
Facebook farà la competència a la UE?
És evident que la responsabilitat de la companyia de Zuckerberg és tenir ben neta la xarxa social de contingut violent i abusiu perquè en cas contrari perd clients. És evident que, a més, la seva plataforma no s’ha de convertir en el cau de ‘trolls’ i ‘fake news’ perquè podria ser perseguida per governs, castigada amb multes milionàries i fins i tot hauria de tancar el negoci. Però la pregunta és: com pensa combatre aquesta plaga?
La solució passa realment per crear a ciutats de tot el món exèrcits de centenars de persones dedicades a eliminar la brossa audiovisual a mà? Podria la tecnologia ajudar, en part, a fer aquesta tasca? Si no l’ha aplicat, és que encara la intel·ligència artificial no està prou avançada com per a entendre context i avaluar el permissiu del prohibitiu.
Però els humans tampoc no són una solució segura: aquest mateix dijous Facebook va demanar disculpes a la companyia de teatre Tantarantana per haver comès l’error de bloquejar el seu mur a la xarxa social durant dies.  “Van eliminar uns continguts que suposadament vulneraven la seva normativa”, van explicar els responsables del teatre.
La UE pensa promoure una xarxa europea independent de verificadors que establirà uns mètodes de treball, a més de rastrejar i identificar informadors de confiança, amb activitats de divulgació per combatre la desinformació.
És aquesta la solució? No ho sabem, però són dos mètodes completament diferents. Només el temps dirà quin és el que dona un millor resultat.

Facebook lluitarà contra les fake news? Foto: Europa Press

About author

Karma

Continguts relacionats

Norman Ross prepara l’esquelet d’un nadó de Brachyceratops per una exposició el 1921 | Library of the Congress | Domini Públic

Freeport: una dissecció de la Internet invisible

(Article publicat a NacióDigital el 14/5/2019) Le...

Llegir més
black-hole-1436914372qgs

Un futur sense història? (1a part)

(Article publicat a NacióDigital el 14/5/2019) Le...

Llegir més
1200_1517742870576_1453398394foto_554908O

«​Amb la corrupció política no es pot ser només reactiu: ens empobreix i malmet la qualitat democràtica»

(Article publicat a NacióDigital el 14/5/2019) Le...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *