Articles
Un futur sense història? (1a part)
18 d'agost de 2018
0
, , , ,


“Si no en fem alguna cosa, molt em temo que el segle 21 no haurà existit per a les generacions futures”, Vinton Cerf (2015).

La periodista i escriptora nord-americana Doris Kearns va reproduir les converses mantingudes entre el president Lincoln i els seus contrincants a les eleccions presidencials de 1861, en el llibre “Equip de rivals” (2005). Per documentar-se va recórrer a les cartes conservades durant 150 anys, a més d’un centenar de biblioteques dels Estats Units. El guionista Tony Kushner es va basar en l’obra de Kearns per escriure la pel·lícula “Lincoln” (2012) dirigida per Steven Spielberg, i ha estat llibre de capçalera de presidents, com ara Barack Obama.

Imaginem ara per un moment que som al segle 22 i que volem recuperar les converses mantingudes entre diferents líders polítics aquest 2018. “Houston, tenim un problema!”, que diríem parafrasejant la frase que suposadament va pronunciar l’astronauta Jack Swigert durant l’accidentat viatge de l’Apol·lo 13 a la Lluna. Tenim un problema perquè els debats i missatges en aquest inici de segle 21 són efímers.

El llibre de Doris Kearns va servir de guió per al film ‘Lincoln’ d’Steven Spielberg

Les piulades de Twitter que després es reprodueixen per Whatsapp o per correu electrònic desapareixeran en mesos. Amb una mica de sort, si algun mitjà ha capturat el tuit d’un polític i l’ha reproduït en una de les seves notícies, el comentari durarà tant com aquella pàgina a la Web. Podem concedir-li uns deu anys, perquè els dissenys canvien i els navegadors també.
Però cal preservar tot el que produïm? Com i qui fa la tria del contingut que serà d’interès en el pròxim segle?
Tornem al present. Segons Internet Live Statistics, avui publiquem en només un segon 8.146 tuits; pugem 862 fotos a Instagram; realitzem 3.292 trucades d’Skype; 68.729 cerques a Google; mirem 74.997 vídeos de YouTube i enviem 2.717.211 emails. Tot això en només un segon! La majoria d’aquest contingut no s’ha creat des d’un ordinador de sobretaula, ni des d’un portàtil. S’ha creat i es consumeix des d’un telèfon mòbil. Un aparell que desapareixerà en menys de tres anys a conseqüència de l’obsolescència programada o de la dèria personal per posseir l’última innovació del mercat. “El núvol ens salvarà”, diran molts. “Tot es conserva allà”, afegiran convençuts. Sí?, deixeu-me que ho posi en dubte.

 

El forat fosc digital

Vinton Cerf, un dels pares d’Internet, ja va alertar el 2015 sobre el “Digital Black hole” (Forat negre digital). “Tenim un gran problema i no hi ha cap pista de com solucionar-lo”, va advertir qui és actualment també vicepresident de Google.
“El problema no està a conservar molts bits, sinó en poder interpretar-los. Anem a l’any 3.000. Imaginem que li diem al Google de torn que ens cerqui un arxiu del passat i ens torna un PDF creat en 1997. Amb moltíssima probabilitat, el sistema operatiu del moment no l’interpretarà. Com fer perquè aquest programari funcioni cent anys més tard després de la seva creació? Amb quina maquinària s’aconsegueix això? El mateix passa amb els videojocs”, puntualitza Cerf. “Molts dels que van aparèixer en la dècada dels 90 ja han desaparegut”.

Fins ara, ens hem ocupat de conservar la història i el suport que servia per llegir-la (pedra, argila, papir o pergamí) en biblioteques, museus i centres culturals. Però en el terreny digital, la qüestió es complica.
Els continguts que avui produïm són, en realitat, bits. Aquests bits es poden interpretar perquè un programari concret els sap llegir (en text, àudio, vídeo, interactiu). I aquest programari funciona perquè un determinat sistema operatiu d’un aparell (ordinador de sobretaula, portàtil, tauleta o mòbil) està adaptat perquè hi funcioni. Però d’aquí a un segle, “qui ens assegura que el contingut que avui generem els més de 4.000 milions de persones connectades a Internet es podrà interpretar?
“Caldria conservar tot un ecosistema tecnològic sencer d’avui: hardware, software i bits. I això és bastant complicat”, afegeix Cerf en la seva TedTalk del 2015. “Si algú té una solució o una pista, que aixequi la mà”, va animar als assistents.

Gràfic que mostra el cicle de vida de les estrelles, per Jonas Palm

Cerf no és el primer que alerta d’aquesta situació. El director de preservació de l’arxiu nacional suec, Jonas Palm, ja va escriure una dècada abans sobre el Digital Black Hole. Palm detalla els costos que en el 2005 suposaria emmagatzemar material digital comparat amb el de preservar un llibre.
En un detallat informe explica que “a més informació emmagatzemada, més alts són els costos”.  I va plantejar una analogia entre la digitalització a Internet i el cicle de vida d’una estrella.

Palm explica l’analogia entre la vida de les estrelles i els projectes digitals

Val la pena llegir-se l’informe de Palm per adonar-se que si quan encara no es parlava de big data ja quedava palès que assegurar el coneixement pel futur sortiria molt car (en temps i diners), amb la quantitat d’informació que generem una dècada més tard és gairebé una utopia creure que les generacions pròximes rescataran alguna cosa d’aquest present.

Només cal pensar en els milions de pàgines web que ja no existeixen, creades als inicis d’Internet. A Catalunya, vam conèixer les ‘Autopistes de la Informació’ al 1995. Les primeres versions digitals dels diaris tradicionals (simples còpies en PDF del paper) i els primers diaris online (Vilaweb, Osona.com) van sortir aquell any. Ara només es poden recuperar alguns retalls a través del projecte Wayback Machine d’Archive.org, una organització sense ànim de lucre, sorgida ara fa 21 anys, amb la intenció de preservar el contingut més rellevant. Però a mesura que avancem en el temps i produïm més, desapareixen les pàgines més antigues.

Qui també va parlar del forat negre digital va ser el periodista científic i pioner d’Internet, Luis Ángel Fernández Hermana. En un article publicat el 2003, ja tipifica la quantitat de material que es perd cada any. Ell defineix el fenomen de la següent manera: “El forat negre digital és un concepte riquíssim que permet obtenir un coneixement inigualable sobre el que fem o hauríem de fer a la Xarxa, sobre la formulació dels nostres projectes, sobre el coneixement necessari per poder executar-los i, en definitiva, per prevenir que les nostres accions esdevinguin una nova ració d’aliment per a un forat que, no ens n’oblidem, l’únic que ha de fer és esperar-nos i aspirar el que generosament li oferim”.

 

El relat de les xarxes socials

Bona part dels documents antics oficials conservats fins a la data és gràcies als arxivers i documentalistes que s’han ocupat- a partir de les seves tècniques professionals- a ordenar, classificar i fer accessible contingut de segles enrere. Però ara, a tot el material generat en els formats clàssic, hem d’afegir-hi el que es crea a les xarxes socials, un relat imprescindible per entendre factors i fets històrics.
L’Associació d’Arxivers -Gestors de Documents de Catalunya (AAC) insisteix que l’única possibilitat d’accedir en el futur a la documentació que avui generem a Twitter, Facebook, Instagram, etc. és aplicar un tractament arxivístic digitalitzat. “És molt important preservar els hashtags més populars per evitar que es perdin o es converteixin en un filó de negoci per a empreses com Twitter”, explica Vicenç Ruiz, vocal de recerca de l’AAC. De fet, Twitter ja cobrar avui per recuperar continguts del passat. Des de l’AAC volen que el contingut aportat voluntàriament per milions de persones “es tracti arxivísticament, en formats oberts, consultables i reutilitzables”.

Documenting the Now treballa per la recuperació del contingut col·lectiu

Arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils d’agost de 2017, l’AAC ja va iniciar una línia de recerca en aquest sentit. “Inspirant-nos en la metodologia del col·lectiu nord-americà d’arxivers i tecnòlegs Documenting the Now, creat amb motiu de les protestes a Ferguson per deixar constància del moviment #BlackLivesMatter, vam centrar els nostres esforços en la captura del hashtag #NoTincPor, documentat entre els dies 17 i 28 d’agost i format per més de 50.000 tuits”, explica Vicenç Ruiz de l’AAC. Posteriorment, amb motiu del Referèndum de l’1 d’octubre, van fer el mateix amb el #CatalanReferendum.

Però l’exemple que està a punt de convertir-se en un projecte amb més recorregut per potenciar i conscienciar de la necessitat de preservar la informació en el futur és el del #Cuéntalo. El 26 d’abril passat es donava a conèixer la sentència del “Cas de La Manada” i això va despertar una onada d’indignació a Twitter. La periodista Cristina Fallaràs va publicar el primer tuit del hashtag, on animava a visibilitzar casos d’abusos i violacions per part de les víctimes.  L’etiqueta va estar activa durant dues setmanes, del 27 d’abril al 13 de maig de 2018, i el dataset conté més de dos milions de tuits, un total de 12,8GB d’informació, generada a l’estat espanyol però també a l’Amèrica Llatina, especialment a l’Argentina.
Ara els arxivers, Fallarás, el Barcelona Supercomputing Centre i jo col·laborem per aconseguir una plataforma oberta que permeti la consulta d’aquesta informació, i perquè serveixi tant per revisar polítiques públiques com per nous estudis i anàlisis sobre la violència de gènere.

 

Com podem avançar?

Un inici per resoldre el problema del forat negre digital que plantejava Cerf seria preservar el contingut d’interès en plataformes col·laboratives, obertes i transparents, com proposa l’AAC? Però quin navegador les interpretaria?

Una plataforma participativa perquè es contextualitzin els abusos

A People’s Archive of Police Violence en Cleveland fan servir una plataforma de tractament participatiu perquè els mateixos ciutadans que han patit abusos contextualitzin els seus documents i testimonis. “L’arxivament activista de dades ha passat de la mera col·lecció i explotació a la necessitat d’emprar un marc metodològic basat en l’arxivística i la gestió documental, per tal de garantir la seva qualitat i preservació”, afegeix Ruiz, de l’AAC. 

Als Estats Units també va sorgir una iniciativa per contrarestar el negacionisme sobre canvi climàtic impulsat per Donald Trump. És l’Environmental Data and Governance Inititative (EDGI), que promou el projecte comunitari Data Refuge, una aplicació web per gestionar datasets i allotjar-los en un repositori de consulta oberta.

 

Pessimistes o optimistes?

L’investigador de la Universitat de Leicester, Lewis  Dartnell, autor del llibre The Knowledge: How to Rebuild our World After an Apocalypse (2014), considera que potser en el futur, tot el que es necessitarà per a reiniciar la civilització serà una caixa forta amb una impressora 3D, una resistent base de dades en un ordinador que emmagatzemi dissenys i manuals d’instruccions clau, i un gran botó d’impressió. Ho explica en aquest article publicat a The Guardian, ara fa tres anys. “La instal·lació podria fabricar un kit d’inici ràpid per accelerar el desenvolupament: eines per fabricar més eines. Esperem que la civilització no ho necessiti mai”.

El projecte Data Refuge gestiona datasets i els allotja en un repositori de consulta oberta.

Cerf és més pessimista: “L’única solució que he trobat fins a la data és que comencem a preservar big data per ser interpretat en el futur. Però no només els bits. Haurem de conservar el programari capaç d’interpretar-lo. I els sistemes operatius per on han de córrer aquests programes. I també el hardware o ordinadors on funcionin aquests sistemes operatius actuals. Quan ho tinguem tot, l’haurem de posar en un gran repositori, de manera que un descendent meu, sigui capaç d’interpretar-lo d’aquí a cent anys. I els primers bits que es trobi, que expliquin com funciona tot aquest engranatge del passat. Si no en fem alguna cosa semblant, molt em temo que el segle 21 no haurà existit per a les generacions futures”, conclou.

La idea d’aquest article era plantejar el neguit ja manifestat des de fa més d’una dècada per la pèrdua del coneixement generat en aquest segle 21. Els més optimistes tindran desenes d’exemples de projectes en marxa, amb idees i solucions per tal que això no ens passi. M’agradarà conèixer-les i aprendre’n d’elles. Tot i que fa més de 20 anys que segueixo el rumb d’Internet- com una simple observadora- a estones no estic convençuda que siguem capaços d’aprofitar bé els seus avantatges.
(Continua a la 2a part: “El repte del segle 21”)


 

 

Enllaços relacionats:

 

 

About author

admin

Continguts relacionats

Norman Ross prepara l’esquelet d’un nadó de Brachyceratops per una exposició el 1921 | Library of the Congress | Domini Públic

Freeport: una dissecció de la Internet invisible

“Si no en fem alguna cosa, molt em temo que el s...

Llegir més
1200_1517742870576_1453398394foto_554908O

«​Amb la corrupció política no es pot ser només reactiu: ens empobreix i malmet la qualitat democràtica»

“Si no en fem alguna cosa, molt em temo que el s...

Llegir més

Facebook lluitarà realment contra les «fake news»?

“Si no en fem alguna cosa, molt em temo que el s...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *