Articles
Freeport: una dissecció de la Internet invisible
2 d'octubre de 2018
0
, , , , , , , ,

Una escola d’estiu sobre art, tecnologies de la comunicació i un planeta intercomunicat

Norman Ross prepara l’esquelet d’un nadó de Brachyceratops per una exposició el 1921 | Library of the Congress | Domini Públic

Rastrejar dades, fer una ullada profunda a l’espionatge d’una empresa que espia amb programari, descobrir els hàbits d’algú a partir de l’historial de navegació, analitzar la ciberguerra en mitjans independents o investigar l’economia de la vigilància. La primera edició de l’escola independent Freeport va obrir les portes a una nova manera d’entendre el món. Amb el suggeridor títol «Subvertir la fàbrica de les dades», va proposar una immersió a la recopilació, anàlisi i visualització del big data, amb l’objectiu de narrar la realitat des d’una perspectiva crítica, artística i activista.

«Caminem com a somnàmbuls cap a un estat de vigilància», diu l’escriptora i activista Arundhati Roy, en el llibre  (Ed. Tigre de paper). I sembla que no hi podem fer res. O sí? Xarxes socials que creen perfils amb les dades dels usuaris. Aplicacions que obren el micròfon del mòbil per captar les transmissions de futbol emeses des d’un local públic i escolten, de passada, el que es diu a la vora. Multinacionals tecnològiques que col·laboren amb les agències d’intel·ligència de governs cedint-los la informació privada que reclamen.

En el món capitalista res és gratis i, no obstant això, confiem que a Internet tot és regalat. Aparentment. El mercat de les dades cotitza a l’alça: «És el petroli del segle XXI», ens diuen des de fa temps. Els nostres moviments tenen més valor que mai, ara que els ordinadors mesuren, analitzen, trien, sectoritzen i categoritzen quantitats ingents de dades massives. Dades que delaten estats d’ànims, comportaments, hàbits domèstics o costums generacionals. No hi ha res que es resisteixi al potencial actual de les màquines.

Els algorismes -terme màgic sorgit al caliu dels avenços dels darrers anys- són els «putos amos» de l’era moderna. Les empreses de màrqueting i publicitat ens diuen els productes que necessitem (o no) a les nostres vides. La qüestió és no aturar la maquinària del capitalisme: amb models matemàtics es concedeixen o deneguen préstecs, s’avaluen treballadors i les policies detecten els crims abans de produir-se. Però encerten i detenen els verdaders criminals? Algorismes que redirigeixen vots electorals, monitoren la salut, seleccionen els professors més vàlids d’una escola i, fins i tot, ajuden els jutges a condemnar (suposadament) els acusats culpables. Mai s’equivoquen?

La investigadora Cathy O’Neil, en el seu llibre Armas de destrucción matemática(Ed. Capitán Swing), alerta que avui models matemàtics mal dissenyats microgestionen l’economia, des de la publicitat fins a les presons. «Són opacs, ningú els qüestiona, no donen cap tipus d’explicació i operen a tal escala que classifiquen, tracten i optimitzen la vida de milions de persones».

Cinc dies per despertar i reaccionar

L’opacitat provoca desigualtats: perversions dels temps moderns. Les tecnologies que ens fan evolucionar com a societats ens fan involucionar èticament. Les multinacionals, propietàries del món digital (i analògic, ja de passada) eludeixen pagar impostos als països europeus on s’instal·len i tenen beneficis milionaris. Queixa coneguda però sobrera perquè no es fa res al respecte. El poder és tan immens que passa per sobre de les lleis i reglamentacions establertes. Els que saben rastrejar, comprendre i percebre la magnitud de les dades ho controlen tot. Correm el risc de convertir-nos en producte, venedors de la nostra privacitat a canvi d’unes monedes. Hi ha algú preocupat per aquesta vigilància massiva?

Del 24 al 29 de juny, una vintena de participants van formar part de la primera edició de l’escola independent Freeport, amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), dins del marc del projecte europeu The New Networked Normal. «La intenció és crear consciència, posar eines molt tècniques en mans de gent que no són enginyers, ni activistes polítics però que qualsevol ciutadà hauria de controlar», explica Bani Brusadin, director de Freeport i del Festival d’art no convencional The Influencers. «I en especial, dels artistes menys convencionals, per expandir la seva intervenció», afegeix.

El tracking defineix la possibilitat de quantificar detalls del comportament en entorns connectats, descobreix la part invisible d’Internet. Si els investigadors privats fan enginyeria inversa per tal d’esbrinar com va passar un crim, el cyber tracking forensic serien les tècniques per entendre els processos de centralització que vivim des de les plataformes digitals. «Avui Facebook, Amazon o Google dominen les dades mundials», diu Brusadin.

Freeport 2018 | Foto: Paul O’Neil

Les sessions de Freeport estan dirigides per l’investigador Vladan Joler i el seu equip, format per Olivia Solis i Andrej Petrovski del Share Lab. El Share Lab és un laboratori d’investigació amb seu a Sèrbia, del qual formen part artistes, activistes, advocats, dissenyadors i tecnòlegs. L’objectiu n’és explorar les interaccions entre tecnologia i societat. «Investiguem les amenaces a la privacitat, a la neutralitat de les xarxes i a la democràcia», explica Joler. A Freeport planteja qüestions crítiques sobre el funcionament de la web i el trackeig de cada moviment, per petit que sigui.

Els participants estudien la recopilació, anàlisi i visualització de grans volums de dades procedents de filtracions o de repositoris públics. Com? Mapant diferents proveïdors d’Internet per entendre com estan connectats, en quins llocs es concentren i en quines parts del món exerceixen el seu poder. Aplicant-hi tècniques similars a les utilitzades per l’Agència de Seguretat Nacional nord-americana (NSA) per supervisar les accions de companyies globals com Hacking Team, que crea programari espia. Analitzant els moviments d’un periodista a partir del seu historial de navegació. O estudiant les patents de Facebook i Google per detectar què fan amb les dades personals. «Explorem diferents metodologies per reconèixer les infraestructures invisibles i la vigilància capitalista», explica Joler. I continua: «Volem ensenyar com actuen els que recol·lecten les dades, els que comercien i trafiquen amb elles».

Anatomia tecnològica i cartografia radical

Vladan Joler i la investigadora Joana Moll van presentar la conferència inaugural de Freeport, titulada «Exploitation Forensics: anatomia d’un sistema d’intel·ligència artificial». L’amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, situat al carrer Hospital de Barcelona, va servir per inquietar el personal assistent mentre s’hi explicaven les implicacions socials, els negocis, l’opacitat i la destrucció del medi ambient de totes les companyies que intervenen en la fabricació, durada i destrucció d’un sol telèfon mòbil.

«Un iPhone té més de 10 mil peces diferents, que són encaixades per més de 300 persones i en més de 700 territoris diferents», explica Moll, experta en l’empremta ambiental que deixa la tecnologia. «La producció actual seria impossible sense el transport marítim que l’ha convertit en una indústria global». Moll explica que a Bayan Obo (Xina) hi ha la mina més gran de «minerals rars», que fan possible que els dispositius siguin tan eficients, menys pesats i més petits. «Però aquests minerals s’estan acabant i són imprescindibles per produir energies renovables».

L’obra ‘DEFOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOREST’ de Joana Moll representa gràficament el nombre d’arbres necessaris per absorbir la quantitat d’emissions cada cop que fem una cerca a Google.

No és casualitat que el fabricant mundial més gran d’aparells electrònics, com ara iPhone o iPads, sigui Foxconn, també xinès. Joana Moll es lamenta que coneixent els efectes devastadors de l’obsolescència programada per al medi ambient no es faci res. «Però és lògic: va contra la lògica capitalista més depredadora. És el model de negoci dels gegants tecnològics. Les dades són una part intrínseca de tot el sistema financer actual. Fa molta por».

Freeport s’adreça a artistes, dissenyadors, tecnòlegs, hacktivistes, narradors visuals, escriptors o estudiants de qualsevol disciplina. Com Pablo de Soto, de professió arquitecte però també activista. Va ser fundador de l’Indymedia Estrecho l’any 2003, i amb 35 anys ha lliurat mil batalles humanitàries a les fronteres de Palestina, Egipte, Gibraltar o Fukushima. La seva especialitat és la «cartografia radical», un corrent social sorgit per denunciar polítiques públiques inspirat en el moviment Bureau d’Études. «Share Lab fa una pedagogia bestial del funcionament de la cibervigilància. Dona explicacions i eines per entendre com continuar», relata. «M’interessa la governança algorítmica, entendre les capes digitals que mouen la nostra vida, actualitzar la cartografia activista en el context actual dominatper plataformes com Facebook o Google».

Maria Pipla va estudiar periodisme i humanitats però volia conèixer més en profunditat els mecanismes del món digital. «Vaig apuntar-m’hi per combinar la recerca artística amb el coneixement tecnològic», explica aquesta jove catalana de 24 anys. «És molt important reivindicar la materialitat d’Internet, la política de venda d’informació, on es guarden les dades? Els discursos hegemònics són que el núvol és molt segur, però contaminen perquè en realitat no és així». L’holandesa Eva Von Boxtel té 20 anys, estudia disseny interactiu i arriba a Freeport pel plantejament sobre el funcionament invisible de la web. «Els debats plantejats fan pensar, com el de les infraestructures d’Internet i els països que controlen les connexions. Vam parlar de Corea del Nord i de l’Iran».

Hauríem de preocupar-nos?

Davant d’aquest seguiment minuciós de multinacionals i governs, hauríem d’estar espantats? «No es tracta de posar-se paranoics», diu Bani Brusadin. «Aquesta megamàquina l’hem creada entre tots». Segons el director de Freeport, hauríem de remuntar-nos a la crisi de les puntcom, a començaments del segle XXI, per entendre com hem arribat fins aquí. «Calia que la publicitat fos viable per pagar els professionals que oferien continguts o que la utilitzaven amb finalitats comercials. Estava clar que a Internet ningú pagaria res. Finalment el tracking ha resultat molt eficaç per conèixer l’interès de les persones i vendre productes. Amb l’entrada dels mòbils es té la infraestructura perfecta també per a la vigilància política».

Per a Vladan Joler es tracta de tenir curiositat per saber, «per progressar com a societat, i entendre com funcionen aquests mecanismes i per on passen». Però en un món cada cop més complex i invisible, amb l’opacitat que impera al nostre voltant, com es pot satisfer aquesta curiositat? «No és una tasca que ningú pugui fer sol. S’han d’unir grups de persones, amb els mateixos interessos i la capacitat de desentrellar aquesta complexitat», respon l’investigador de Share Lab.

La investigadora Joana Moll fa ara recerca sobre la cessió de dades personals de les plataformes de cites a cegues, com Tinder. «No tenim cap control del que està passant. Cada cop que et fas un perfil en un lloc, estàs connectat a més de 1.500 altres plataformes». Mirant les polítiques de privacitat d’aquestes xarxes socials ha deduït que la compartició d’informació és massiva, sense consentiment explícit. «I segurament n’hi deu haver moltes més a les quals jo no he arribat». Per a Moll, hauríem de tenir més governança sobre les nostres infraestructures i societats, a partir de conscienciar comunitats petites, com ara Güifi.net, que s’organitzen per abastir de wifi bona part del territori català.

 

«Després del cas Cambridge Analytica, de saber-se els mecanismes obscurs que han afectat les eleccions nord-americanes o el Brexit britànic, queda molt a fer. El perill del big data és que afecta la formació dels governs. D’aquí tota la preocupació per la privacitat», conclou Pablo de Soto. Ell té esperances en mesures públiques com les del consistori de Barcelona que promou la sobirania de les dades dels ciutadans a l’hora de signar contractes amb multinacionals o companyies de servei.

«Els joves veiem Internet com una meravella, tot el dia connectats a Instagram o Facebook però en realitat ningú sap què passa del cert», diu l’holandesa Eva van Boxtel. Ella critica la inoperància d’Europa sobretot després de conèixer-se casos com el de Cambridge Analytica. «És prou obvi que el govern xinès controla els seus ciutadans a través d’Internet però… és que els nostres governs no ens trackegen igualment?».

I Maria Pipla es qüestiona per què cal viure en un món on sigui gairebé una obligació generar en temps real dades personals. «D’aquí a poc ens convenceran amb discursos neoliberals dels beneficis de vendre les nostres dades a multinacionals. La quantificació de la vida personal anirà a més, i dels patrons vitals. És necessari? Què implica tot això?». Dues preguntes que, només d’intentar respondre-les, ens haurien de provocar una curiositat irresistible pels coneixements del món tecnològic que transitem.

About author

Karma Peiró

Continguts relacionats

black-hole-1436914372qgs

Un futur sense història? (1a part)

Una escola d’estiu sobre art, tecnologies de la ...

Llegir més
1200_1517742870576_1453398394foto_554908O

«​Amb la corrupció política no es pot ser només reactiu: ens empobreix i malmet la qualitat democràtica»

Una escola d’estiu sobre art, tecnologies de la ...

Llegir més

Facebook lluitarà realment contra les «fake news»?

Una escola d’estiu sobre art, tecnologies de la ...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *