Articles General
«Blockchain: Fum o futur contra les fake news?»
10 de febrer de 2019
0
, , , , ,

(Article publicat a la revista Capçalera el gener de 2019)

El blockchain, la tecnologia descentralitzada i encriptada, promet transformar el periodisme i acabar amb l’espiral de desinformació automatitzada que corre per les xarxes socials. Veus crítiques alerten sobre aquests vaticinis, que fins a la data no han passat de la teoria a la pràctica

El Baròmetre de la Confiança Edelman 2018[1] -entrevista més de 33.000 persones de 28 països- revela que 7 de cada 10 enquestats estan realment amoïnats per les fake news (notícies falses); el 63% no sap distingir entre una informació contrastada i un rumor i, el 59% confessa que cada vegada li resulta més complicat saber si al darrere d’aquella informació hi ha un mitjà o ha estat produïda per un bot. És a dir, programari intel·ligent difon informació falsa i els lectors de tot el món la considerem versemblant i la difonen massivament a través de les xarxes socials.

Com hem arribat a aquests nivells de desconfiança? Els rumors i la propaganda política- difosa sobretot en campanyes electorals- sempre han existit, no són res de nou. Però ara guanyen més posicions que mai enfront de la investigació periodística i de la comprovació dels fets. Des que l’Oxford Dictionaries va triar la paraula postveritat com a expressió de l’any 2016, les crides a l’emoció i a les creences personals compten més que els fets objectius. D’exemples n’hem tingut molts. El més recent a finals d’octubre amb l’elecció del president brasiler ultradretà, Jair Bolsonaro. Segons una investigació del diari Folha de S. Paulo[2], Bolsonaro hauria pagat quatre milions de dòlars a empreses privades per crear i distribuir rumors a través de WhatsApp. La periodista Cristina Tardáguila, directora de l’agència de Fact Checking Lupa, recordava que el 44% dels electors brasilers[3] utilitzen aquesta xarxa social per a la informació política, “i no contrasten la informació amb altres mitjans”.

El març del 2018, la Unió Europea va publicar l’informe: A multidimensional approach of disinformation on definia les fake news[4] com “aquell rumor o mitja veritat, disseminada per causar un mal públic intencionadament o per lucrar-se”.

A Catalunya les notícies falses també van aparèixer els dies previs a la celebració de l’1-O. L’estudi del Consell Audiovisual de Catalunya, Fake News, algoritmes i bombolles informatives[5], puntualitza que sempre n’hi ha hagut, de manipulació informativa però que quan els canals de comunicació eren limitats es detectava i penalitzava ràpidament. “Això ha canviat amb les xarxes socials, on multitud d’actors creen continguts per a una infinitat de canals de distribució. Ara resulta molt complicat bloquejar les notícies falses”, afegeix l’informe.

L’organització independent Freedom House[6] va denunciar fa un any que la desinformació la produeixen els mateixos governs i partits polítics que contracten “empreses productores de propaganda i comptes falsos per assegurar una alta visibilitat a les xarxes socials. És el que es coneix com a granges de trolls i bots[7]“.  I l’escàndol de Cambridge Analytica (març 2018) va confirmar aquesta tesi. L’anàlisi profunda de les dades de més de 50 milions d’usuaris de Facebook[8] va donar la victòria al president Donald Trump i va assegurar el Brexit.

Visualització de Mari Luz Congosto sobre els ‘comptes mercenaris’

Recentment es parla d’una nova estratègia, l’astrosurfing, que consisteix a camuflar propaganda d’un candidat com si fos emesa per les masses. De nou, partits polítics contracten aquests serveis per generar una falsa sensació de suport popular, atacar a rivals o magnificar problemes socials que acaparen l’atenció de l’electorat. “Els comptes mercenaris (o falsos) distorsionen la realitat fent molt difícil entendre el que és veritat”, explica la investigadora de la Universitat Carlos III, Mariluz Congosto[9], que va analitzar la conversa generada arran del programa Salvados sobre l’1-O. “Un compte que semblava pertànyer al grup hacker Anonymous era fals i es dedicava a atacar polítics de partits de l’esquerra catalana”, afegeix Congosto.

Per contrarestar tanta desinformació, en els darrers anys han sorgit múltiples iniciatives de fact checking (verificació dels fets). Crosscheck[10] i Comprova[11] – a França i Brasil respectivament- són agrupacions de més d’una vintena de mitjans que volen oferir un segell de credibilitat. Faktisk[12] persegueix el mateix a Noruega i a l’estat espanyol, cal destacar Maldita.es, que ha contrastat informació dubtosa emesa per xarxes socials en diferents campanyes i, especialment a Catalunya els dies previs a l’1-O. Per la seva banda, Google i Facebook, acusats de ser els contenidors de tanta falsedat també estan invertint en equips humans de verificació.

La pèrdua del focus de la realitat és un assumpte cada cop més greu, que amenaça de menysprear el valor de la democràcia i convertir als ciutadans en masses desencantades, sense capacitat de crítica. Per inventar una fake news i difondre-la es necessita molt poc temps. En canvi, per verificar les fonts, contrastar el missatge i saber qui ha pagat per ell poden passar dies i calen moltes mans. De quina manera es podria aturar aquesta espiral de desinformació i detectar ràpidament quan ha estat produïda per un bot?

Blockchain, la panacea?      

Calia donar aquest context abans d’arribar al blockchain (o tecnologia de cadena de blocs). Fa uns quatre anys que sentim a parlar que ha de revolucionar el funcionament del món. És descentralitzada i encriptada, promet ser prou potent com per a reduir la corrupció-, ja que permet seguir el rastre dels diners- i, en cas d’aplicar-s’hi, obligaria a l’economia mundial a funcionar amb criptomonedes.

Els experts coincideixen que  blockchain s’aplicarà a tots els àmbits professionals, inclòs el periodístic. Iniciatives pioneres com ara Civil[14], Userfeeds[15], Po.et[16] o Nwzer[17] asseguren que poden acabar amb les fake news. Però com? Les respostes sempre són en temps condicional. “Blockchain podria verificar la notícia falsa quan tinguéssim una sospita, analitzar la font i qui la difon. Això serviria per a fer perdre els guanys a les empreses que les produeixen”, expliquen al projecte fact checking ucraïnès Stop Fake[18].

Però no tothom ho veu tan clar. El consultor tecnològic i de mitjans, Ismael Nafría, considera que “s’ha llençat un missatge grandiloqüent amb el blockchain que no respon a la realitat d’avui. S’ha dit que venia a salvar el periodisme, que aportaria seguretat i confiança. I, justament està generant el contrari. El cas de Civil- que ajuda a muntar redaccions basades en aquesta tecnologia- ha estat un fracàs. Volien aconseguir finançament amb la venda de les seves criptomonedes (o tokens)[19], però no ha sortit bé”. Nafria insisteix que una de les promeses era que podria ser un antídot a les fake news i “encara me’n refio més de The New York Times o The Guardian perquè jo decideixo si fan un periodisme responsable a partir del que publiquen cada dia”. I per reforçar el seu escepticisme, afegeix: “Facebook, amb tots els recursos que té, no és capaç de controlar la desinformació. Ho farà blockchain?”.

L’experta tecnològica i directora del portal BlockchainMedia[20] Covadonga Fernández reconeix que blockchain no és encara el gran invent del segle, però li concedeix més temps. “És molt aviat encara. Avui, permet els micropagaments i alguns mitjans estan estudiant aplicar-los com a model de negoci. També serà una solució per a la protecció dels drets d’autor en fotografies, articles i vídeos, com ja fa el cercador xinès Baidu”, afegeix. No obstant això, Fernández tampoc considera que aquesta nova tecnologia sigui la solució per erradicar les fake news. “El que permet és seguir el rastre de notícies i  assignar un responsable”.

NWZER és un mitjà holandès de recent creació basat en blockchain, que va obtenir el 2017 una subvenció de la Digital News Initiative de Google[21]. El seu fundador Karim Maasen considera que actualment el biaix en els mitjans- polític i comercial- és enorme. Una comunitat de verificadors/usuaris, segons Maasen, podrien acabar amb les notícies falses i retornar al periodisme de qualitat fent servir ‘la saviesa de les masses (wisdom of crowds). “El funcionament és molt similar al de Wikipedia, on uns principis marquen els criteris bàsics de validació”. Àlex Hinojo, director de l’Amical Wikimedia i activista pel coneixement lliure i els drets digitals, discrepa davant d’aquestes afirmacions: “Jo no sóc expert però gent que respecto m’ha assegurat que tot plegat és bastant fum. A més, no compro el paral·lelisme amb la Wikipedia perquè a blockchain hi ha una compensació monetària que no existeix en l’enciclopèdia”.

La periodista científica i d’investigació, Elisabetta Tola[22] argumenta que els grans mitjans no entenen bé el funcionament de blockchain i per això no l’apliquen. “Igualment dubto que els propietaris dels diaris permetin que el procés periodístic sigui governat, certificat i/o jutjat per una comunitat de persones. En el cas de la comunitat de Civil, qui m’assegura a mi que sabrà verificar correctament?”.

“Fum no, però tampoc és present”

Àlex Hinojo pensa que el problema està en les definicions del que és veritat i mentida. “Quan va començar a caure tant la confiança? El ‘quart poder’ ha perdut la seva autoritas. No entenc la proliferació d’agències de fact checking com si inventessin alguna cosa nova. Si és part de la tasca dels periodistes! S’està posant en joc deixar de votar. A més, si el poder té la capacitat d’esborrar la font original, com faran la verificació els del blockchain?”.

Convadonga Fernández planteja que “si els mitjans o periodistes poguessin perdre o guanyar diners en funció de l’exactitud de la informació publicada, potser tindríem faríem més periodisme de qualitat”. I cita més experiències pioneres que podrien ser part del nou periodisme. Com ara Steemit[23] que paga els continguts que publica (no han de ser de periodistes) amb la seva criptomoneda en funció de les lectures que tinguin. O Flixxo[24], una plataforma de vídeo que vol convertir-se en el YouTube descentralitzat i remunera amb tokens als creadors audiovisuals. O el navegador Brave[25] que té un adblocker (o bloquejador de publicitat) on l’usuari decideix quina publicitat vol veure i és recompensat amb criptomonedes”.

Per la seva banda, Tola conclou que la tecnologia no és la clau per resoldre l’espiral de desinformació on estem situats. “L’única solució és fer que els periodistes siguem millors investigadors. Desafortunadament, els mitjans italians no tenen ni la capacitat ni la cultura per lluitar  contra les notícies falses. Al contrari, lluiten entre ells. A Itàlia, la confiança en els mitjans està caient en picat”. Per últim, Marc Rocas, membre de la junta de l’associació Blockchain Catalunya[26], aporta el punt de realitat quan diu que la tecnologia encara no triomfa “per un problema d’escalabilitat, no perquè no sigui possible complir les seves promeses. Totes les crítiques que rep el blockchain són normals perquè estem en els inicis. El model teòric sembla idoni peròfalta posar-lo més en pràctica. No està provat que tot sigui fum, però tampoc és present”.

———————————————————————————————————————–

[1]  Baròmetre Confiança Edelman 2018-https://www.edelman.com/sites/g/files/aatuss191/files/2018/ 10/2018_Edelman_Trust_Barometer_Global_Report_FEB.pdf

[2] Investigació del diari brasiler Folha de S. Paulo sobre la campanya de desinformació del president Bolsonaro https://www1.folha.uol.com.br/poder/2018/10/empresarios-bancam-campanha-contra-o-pt-pelo-whatsapp.shtml

[3] Estudi sobre l’ús de les xarxes socials al Brasil en campanyes electorals https://g1.globo.com/politica/eleicoes/2018/eleicao-em-numeros/noticia/2018-10/03/datafolha-quantos-eleitores-de-cada-candidato-usam-redes-sociais-leem-e-compartilham-noticias-sobre-politica.ghtml

[4] A multidimensional approach of disinformation https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/final-report-high-level-expert-group-fake-news-and-online-disinformation

[5] Quaderns del CAC: Fake News, algoritmes i bombolles informatives https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-08/Q44_CA_0.pdf

[6] Freedom on the Net 2017- https://t.co/bWUYMmtIGz

[7] Article “Granges de trolls i l’exèrcit del teclat”, de Mercè Molist https://www.naciodigital.cat/noticia/144283/granja/trolls/exercit/teclat/governs/partits/alimenten/noticies/falses/campanya

[8] Article “L’escàndol Facebook-Cambridge Analytica: un cas per revisar la protecció de dades i molt més”, de Karma Peiró- https://www.naciodigital.cat/noticia/151744/escandol/facebook-cambridge/analytica/cas/revisar/proteccio/dades/molt

[9] Article a El Diario.es: “Así se disfrazan los nuevos mercenarios del Twitter para inflar el impacto de la ultraderecha”-https://www.eldiario.es/tecnologia/ideologia-mercenaria-Twitter-decenas-seguidores_0_831517461.html

[10]  Crosscheck- https://crosscheck.firstdraftnews.org/france-fr/

[11] Comprova- https://projetocomprova.com.br/

[12]  Faktisk- https://www.faktisk.no

[13] Article: “Blockchain: el canvi tecnològic que descentralitzarà el món”, per Karma Peiró https://www.naciodigital.cat/noticia/143344/blockchain/canvi/tecnologic/descentralitzara/mon

[14] Civil- https://civil.co/

[15] Userfeeds- https://userfeeds.io/

[16] Po.et- https://www.po.et/

[17] Nwzer- http://www.nwzer.com/

[18] StopFake. org- https://www.stopfake.org/es/blockchain-en-contra-de-fakes-como-las-tecnologias-te-ayudaran-a-desmentir-las-falacias-en-internet/

[19] How to buy into journalisms blockchain in future in only 44 steps- http://www.niemanlab.org/2018/09/how-to-buy-into-journalisms-blockchain-future-in-only-44-steps/

[20]  Blockchain Media- https://www.blockchainmedia.es/

[21] Digital News Initiative- https://newsinitiative.withgoogle.com/dnifund/

[22] Elisabetta Tola- https://twitter.com/elisabetta_tola?lang=es

[23] Steemit- https://steemit.com/

[24] Flixxo- https://www.flixxo.com/

[25] Brave- https://brave.com/

[26] Blockchain Catalunya- https://blockchaincatalunya.org/

About author

Karma Peiró

Continguts relacionats

e69f6a9a-6f40-4c28-ae1b-02c4fad91686

Premi #DonaTic Divulgació 2019

Estic molt emocionada i agraïda per haver rebut e...

Llegir més
Captura de Pantalla 2019-09-24 a les 17.16.01

«Algoritmo: ¡Yo también existo!»

Por Karma Peiró y Ricardo Baeza-Yates// A fin...

Llegir més
Captura de Pantalla 2019-07-14 a les 12.41.43

«Desprotegides, malgrat tot»

(Article publicat a la revista Capçalera el gener...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *