Articles periodisme de dades
«Desprotegides, malgrat tot»
14 de juliol de 2019
0
, , , , , , , ,
  • Reportatge en profunditat sobre la violència masclista que evidencia reptes importants per abordar aquest problema.
  • Més de 200 mil dones han passat per un fet greu el darrer any, 23 mil ho van denunciar, només 2.680 van aconseguir una ordre de protecció

En el mig any que portem, 3 dones han mort a Catalunya en situació de violència masclista. Es calcula que una de cada 16 dones ha passat per un fet greu el darrer any.  Més de 75 mil han patit fets molt greus. 23 mil es van atrevir a denunciar-ho, iniciant processos judicials de més d’un any. D’aquestes, 5.200 dones van demanar ordres de protecció, però els jutjats catalans només van concedir-ne la meitat. Catalunya és la comunitat autònoma que menys ordres de protecció atorga de tot l’estat espanyol. Malgrat les mobilitzacions i la indignació ciutadana cada cop que assassinen una dona, la violència masclista encara no es visibilitza prou i les dones se senten desprotegides institucionalment.

La violència contra les dones és un problema estructural, d’enorme complexitat. Ni el perfil dels agressors ni el de les víctimes es pot associar a una classe social, estudis, edat o situació econòmica.

“Desprotegides, malgrat tot” vol evidenciar, a partir de dades públiques, que els recursos econòmics que s’inverteixen per erradicar la violència masclista no són, ni de llarg, suficients. Ni abans de la crisi econòmica, ni ara.

És també un treball per repensar la manera com s’aborda aquest problema. En l’última dècada la violència contra les dones no ha disminuït. Cada any es recullen desenes de milers de denúncies per maltractaments i agressions sexuals. I els professionals entrevistats -dedicats a la detecció, atenció i prevenció de la violència masclista- reclamen més recursos i una millor coordinació.

Les dones entrevistades se senten desprotegides pel sistema perquè veuen com es posa en dubte o es minimitza la violència masclista viscuda quan l’expliquen als jutges. S’han creat protocols d’atenció a les dones agredides i nombrosos serveis per acompanyar-les, però no n’hi ha prou. Són eficients les polítiques públiques dedicades a erradicar la violència masclista? I el pressupost que s’hi inverteix?

Els pressupostos destinats a la violència masclista a Catalunya són la meitat del que es va estimar fa una dècada. Les denúncies continuen augmentant.

Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació puntCAT, que dona suport a projectes socials, en català i amb la tecnologia.

FONTS

Vam entrevistar a la Raquel, la dona que gairebé va ser assassinada per la seva exparella. Ara treballa per ajudar a dones que passen per la mateixa situació. Agraïm especialment la seva intervenció, perquè recordar de nou aquella història i atrevir-se a explicar-la davant d’una càmera no ha de ser gens fàcil.

Vam filmar entrevistes amb experts i vam parlar amb més d’una desena de professionals que atenen les dones agredides per entendre millor el context, així com més exemples de dones que s’havien trobat en situacions similars a les de Raquel.

DADES

La cerca de dades ha estat basada en la dècada del 2008-18 — moment que el Parlament va aprovar la Llei sobre el dret de les dones a erradicar la violència masclista-.

Hem analitzat dades públiques dels Mossos d’Esquadra, del Consell General del Poder Judicial, del departament de Salut, de l’Institut Català de les Dones i de múltiples enquestes. Les estimacions que utilitzem a l’informe es basen en l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya (2016) de la Generalitat. Hem llegit desenes d’estudis i avaluacions europees, espanyoles i catalanes de programes públics.

Atès que els pressupostos publicats en els portals de transparència no especifiquen les partides destinades a la violència masclista per departaments, vam demanar per la Llei de Transparència aquesta informació. Després de l’ajornament d’un mes, l’Institut Català de les Dones va demanar un segon ajornament. Finalment, el que hem rebut és un recull d’informes prèviament publicats —i que ja eren a la nostra col·lecció de fonts—. Aquest enviament ens ha servit, però, per adonar-nos que les dades recollides anys anteriors i les que ens ha passat l’ICD avui responen a diferents criteris.

Per què la violència masclista?

Jo venia de participar —durant 8 mesos— en el projecte #Cuéntalo, on milers de dones havien narrat les seves històries de violència masclista en 140 caràcters. Els drames personals estaven àmpliament explicats en més de 3 milions de tuits. Calia posar el focus en com l’administració tractava un assumpte de tal dimensió.

Després d’una primera ullada a les dades, vam tenir clar que calia visibilitzar la violència masclista silenciada. Quan els mitjans de comunicació informen del tema, sovint no es mostra l’abast, la freqüència i la gravetat de totes les formes de violència contra les dones. Tenim l’esperança que el llarg scroll de dones a l’inici de la història ajudi a entendre la magnitud.

La cerca de dades ha estat basada en la dècada del 2008-18 — moment que el Parlament va aprovar la Llei sobre el dret de les dones a erradicar la violència masclista-. Hem analitzat dades dels Mossos d’Esquadra, del Consell General del Poder Judicial, del departament de Salut, de l’Institut Català de les Dones i de múltiples enquestes. Hem llegit desenes d’estudis i avaluacions europees, espanyoles i catalanes de programes públics.

Les estimacions que utilitzem a l’informe es basen en l’Enquesta de Violència Masclista 2016, del Departament d’Interior. Per ajudar el lector a adonar-se de la magnitud del problema, vam traduir els percentatges a persones — fent servir el nombre de dones de més de setze anys segons el padró municipal.

Atès que els pressupostos publicats en els portals de transparència no especifiquen les partides destinades a la violència masclista, vam demanar per la Llei de Transparència aquesta informació. Després de l’ajornament d’un mes, l’Institut Català de les Dones va demanar un segon ajornament. Finalment, el que hem rebut és un recull d’informes prèviament publicats —i que ja eren a la nostra col·lecció de fonts—.

Aquest enviament ens ha servit, però, per adonar-nos que les dades recollides anys anteriors i les que ens ha passat l’ICD avui responen a diferents criteris perquè no coincideixen. Igualment, encara que s’hagi publicat el reportatge, aspirem a aclarir aquestes dades facilitades en el darrer moment i a fer-les públiques, perquè és la primera vegada que es presenten per departaments i partides pressupostàries i durant la dècada del 2008-18.

Entrevistes

Vam entrevistar a la Raquel, la dona que gairebé va ser assassinada per la seva exparella. Ara treballa per ajudar a dones que passen per la mateixa situació. Agraïm especialment la seva intervenció, perquè recordar de nou aquella història i atrevir-se a explicar-la davant d’una càmera no ha de ser gens fàcil.

Vam filmar entrevistes amb experts i vam parlar amb més d’una desena de professionals que atenen les dones agredides per entendre millor el context, així com més exemples de dones que s’havien trobat en situacions similars a les de Raquel.

Dades i documents

Podeu trobar tots aquests documents i dades netes.

Alerta nerd 🤓

Per al segon mapa del gràfic scrollytelling al capítol 3, vam obtenir les zones a menys de 30 minuts amb cotxe dels més de 100 SIADs fent servir l’API Isochrone de Mapbox. Després les hem fusionat i hem utilitzat el resultat per retallar un raster amb dades de densitat de població (amb nombre de persones per cel·la), per estimar la població en el rang d’un SIAD.

Sobre el disseny 😎

Aquesta és una història sobre la violència contra les dones i un dels pilars que donen suport al patriarcat és la invisibilitat de les contribucions de les dones en tots els camps.

Per a la nostra presentació, vam escollir fonts dissenyades per Veronika Burian i Jose Scaglione, fundadors de TypeTogether. Burian és membre fundador de alphabettes.org, una xarxa per donar suport i promoure el treball de les dones en disseny i tipografia. Si sou un nerd de la tipografia, aquí teniu unes lectures molt maques:

Per a la cortina de 75.000 dones del primer gràfic vam utilitzar WeePeople, una font de ProPublica i d’Alberto Cairo. Vam escollir a l’atzar lletres de la cadena ‘abcdefghijklmnopqrs’ — amb tots els personatges femenins disponibles a la font.

L’equip 😍

Karma Peiró és una periodista i docent catalana especialitzada en internet i el periodisme de dades. Va ser directora de Nació Digital des del juliol de 2015 fins a l’abril de 2018. Abans va ocupar càrrecs de responsabilitat a la revista Web, en.red.ando, La Vanguardia Digital i TV3.

Xaquín G.V. és un periodista de dades i editor visual gallec. Entre 2014 i 2017, va dirigir l’equip de Visuals de The Guardian a Londres. Abans va treballar a National Geographic, The New York Times, Newsweek i El Mundo (Espanya).

Rocío Minvielle és una documentalista audiovisual, productora, activista feminista i part del col·lectiu insurRECtas.

About author

Karma Peiró

Continguts relacionats

cervell

És possible acabar amb els biaixos dels algoritmes? (2a part)

Vivim en una societat cada dia més controlada per...

Llegir més
truman

És possible acabar amb els biaixos dels algorismes? (1a part)

(Article de Ricardo Baeza-Yates i Karma Peiró). ...

Llegir més
Captura de pantalla 2019-02-10 a les 20.24.31

«Blockchain: Fum o futur contra les fake news?»

Reportatge en profunditat sobre la violència masc...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *