General
Recopilació d’articles 2019
31 de desembre de 2019
0
, , , , , , ,

Ara que s’ha acabat el 2019, res millor que fer una ullada a tot el camí recorregut en articles i les reflexions provocades.

Gener

Vaig començar l’any explicant tot el procés del Projecte #Cuéntalo, que durant vuit mesos ens va tenir a la periodista Cristina Fallarás, els arxivers Aniol Maria i Vicenç Ruíz, i a Fernando Cucchietti amb el seu equip del Barcelona SuperComputing Center ocupats per analitzar gairebé 3 milions de tuits, on s’explicaven terribles històries de violència masclista.

«Projecte #Cuéntalo: una bona manera de no oblidar»

Febrer

Les tecnologies emergents, quan estan en la seva fase primària, semblen que revolucionaran tot el que toquin, però sovint no és així. En aquesta ocasió, parlava amb experts per desmitificar el blockchain i la seva possible aplicació en el perodisme per acabar amb la desinformació. (Publicat a la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes)

«Blockchain: Fum o futur contra les fake news?», publicat a la revista Capçalera

Març

Els algorismes de decisions automatitzades (ADM) ja s’utilitzen àmpliament en tota Europa, però la manera en com s’usen i controlen difereix d’un país a un altre. En l’Informe: “Automatitzant la societat: Balanç dels algorismes de presa de decisions automatitzada a la UE”, les organitzacions AlgorithmWatch i Bertelsmann Stiftung avaluen una àmplia varietat d’usos, assenyalen les bretxes reglamentàries i suggereixen una millor coordinació europea sobre el tema. Aquesta és la primera vegada que es realitza una recerca d’aquestes característiques.

«Quan les màquines decideixen: estan preparats els països de la UE?»

Maig

Avui, el periodisme de dades és una disciplina prou coneguda, sobretot per la proliferació de repositoris de dades obertes que inunden Internet. En compliment de les lleis de transparència de cada país, les pàgines d’administracions i institucions públiques mostren gran quantitat de datasets, disposats per ser analitzats i visualitzats. L’habilitat és aconseguir tractar aquestes dades i convertir-les en històries periodístiques, innovadores, que contribueixin a explicar la realitat, a oferir serveis o ajudin a prendre decisions.

«El valor del periodisme de dades»

Juny

El futur s’està creant a partir de la intel·ligència artificial, ja que bona part de les decisions que prenem en les nostres vides estan influenciades per l’acció dels algoritmes d’aprenentatge automàtic. No obstant això, els sistemes automatitzats tenen biaixos que poden convertir la nostra quotidianitat en una bombolla de felicitat, mostrant-nos només allò que ens agrada. Si no fem alguna cosa per canviar aquesta situació, potser un dia descobrirem que —com el protagonista del Show de Truman— no sabrem distingir la realitat de la ficció.

«És possible acabar amb els biaixos dels algorismes? (1a part)»

«És possible acabar amb els biaixos dels algoritmes? (2a part)»

Juliol

“Desprotegides, malgrat tot” vol evidenciar, a partir de dades públiques, que els recursos econòmics que s’inverteixen per erradicar la violència masclista no són, ni de llarg, suficients. Ni abans de la crisi econòmica, ni ara.

És també un treball per repensar la manera com s’aborda aquest problema. En l’última dècada la violència contra les dones no ha disminuït. Cada any es recullen desenes de milers de denúncies per maltractaments i agressions sexuals. I els professionals entrevistats -dedicats a la detecció, atenció i prevenció de la violència masclista- reclamen més recursos i una millor coordinació.

S’han creat protocols d’atenció a les dones agredides i nombrosos serveis per acompanyar-les, però no n’hi ha prou. Són eficients les polítiques públiques dedicades a erradicar la violència masclista? I el pressupost que s’hi inverteix?

«Desprotegides, malgrat tot», amb la col·laboració de la Fundació.cat

Agost

Fa tres dècades, Internet prometia ser el lloc democratitzador al qual recórrer per fugir de les desigualtats del món analògic. Se’ns va presentar com un terreny en el qual trobaríem llibertats, creació desbocada, comunicació que traspassaria fronteres i educació gratuïta per a tothom. «Ens van prometre un Internet obert… i era una trampa», diu Renata Ávila, enfadada. «Ens pensàvem que construíem una cosa col·lectiva, però hem acabat sent esclaus sense sou del nou món digital.»

Renata Ávila: «L’Internet de la creació ha desaparegut. Ara tenim el de la vigilància i el control», publicat al CCCB

Setembre

Muchos dispositivos reconocen ya las huellas digitales, la voz, la cara o el iris que usan algoritmos complejos. Para que sean más precisos, se introducen al sistema millones de etiquetas que van entrenando la máquina. Pero los algoritmos no son neutros. Tampoco los datos que sirven para entrenarlos, porque tienen sesgos. Los sesgos son parecidos a los prejuicios: todos los tenemos, en menor o mayor grado.

«Algoritmo: ¡Yo también existo!», publicat a WESHIFTA

Octubre

En moments de confusió i indignació, les xarxes socials serveixen per organitzar-se i coordinar la protesta col·lectiva. “Estem molt indignades amb tots els partits polítics, no volem cap consigna de ningú. L’única cosa que volem és que als nostres fills no els toquin, ni se’ls titlli de violents. Són uns valents. Ells són els únics que estan provocant un canvi, perquè els polítics no estan fent res”, explica la Montse, una de les mares organitzades.

Col·lectiu Mares i Àvies per la República: «Els nostres fills no se’ls pega»

«Les dones dels algorismes» (publicat a La Mira.cat)

Són elles i les hem desxifrat: les primeres teixidores de programari informàtic. Als 60, a Catalunya, es fabriquen els primers ordinadors. Funcionaven amb plaques de fils de coure tramats per dones. Són la història de la informàtica femenina i desconeguda. La Teresa i la Lola Carmona van venir de Còrdova ben joves i van entrar a treballar a Telesincro, la primera empresa catalana que va fabricar ordinadors a Espanya.

Premi #DonaTic Divulgació 2019

Molt emocionada i agraïda per haver rebut el Premi #DonaTic Divulgació 2019 que atorga la Conselleria de Polítiques Digitals de la Generalitat. Gràcies per valorar la trajectòria de 25 anys donant a conèixer com la tecnologia ens canvia la societat.

Novembre

En 2014 Amazon estrenó un algoritmo para reclutar nuevos trabajadores en sus almacenes. La herramienta puntuaba de una a cinco estrellas a los mejores candidatos. Todo parecía ideal: la inteligencia artificial (IA) ahorraría horas al departamento de recursos humanos. Pero un año más tarde, la multinacional se dio cuenta que en los puestos técnicos, como el de desarrollador de software, no se había contratado a ninguna mujer. ¿Acaso no había ninguna candidata con aptitudes?

«¿Por qué la inteligencia artificial discrimina a las mujeres?», publicat a WESHIFTA

Desembre

¿Deberíamos preguntarnos si llegaremos también a distinguir la ‘creatividad humana’ de la ‘artificial’, como lo hacemos con la inteligencia? La ‘creatividad computacional’ ya existe, y es aquella área de investigación que consiste en la intersección de las disciplinas de inteligencia artificial (IA), psicología cognitiva, filosofía y artes.

«¿Pueden las máquinas ser creativas?», publicat a WESHIFTA

About author

Karma Peiró

Continguts relacionats

Captura de Pantalla 2020-02-06 a les 16.53.50

Com la intel·ligència artificial està canviant el món

Ara que s’ha acabat el 2019, res millor que ...

Llegir més
force

«Les dones dels algorismes»

Ara que s’ha acabat el 2019, res millor que ...

Llegir més
e69f6a9a-6f40-4c28-ae1b-02c4fad91686

Premi #DonaTic Divulgació 2019

Estic molt emocionada i agraïda per haver rebut e...

Llegir més

There are 0 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *