L’estiu del 2018 vaig escriure un article titulat: “Un futur sense història?” on recollia les paraules d’un dels fundadors d’Internet, Vinton Cerf, alertant del perill de conservar la història de la humanitat únicament en format digital, perquè potser un segle més tard ningú seria capaç de llegir els bits de la manera com s’havien recollit.
Poc més tard –col·laborant en el projecte #Cuéntalo– em vaig adonar de la importància d’arxivar tot el material que corria per les xarxes socials i enllaços a pàgines web sobre un fet social que implica milions de persones de diferents territoris. Perquè és la manera com s’està escrivint la història en el segle XXI. Les plataformes socials són privatives i efímeres –el que vol dir que el contingut està en mans d’empreses privades (que poden tancar en qualsevol moment) i que es perd cada 24h– sent molt difícil recuperar unes manifestacions que s’han aportat en digital i no en els carrers.
Amb el #Cuéntalo també vaig ser conscient de l’incansable i metòdic treball dels arxivers, que en els temps moderns recullen la història que s’escriu a través dels bits.
Des de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD) s’ha engegat una campanya de la qual no em puc resistir fer-ne ressò.
Es diu #ArxivemlaCovid19 i pretén recollir documents que s’enviïn als arxius “però també el que s’expressa a les xarxes socials. Es captarà en forma de dades obertes per tal de tenir part de la visió que la ciutadania vulgui cedir als arxius i preservar-ho per al futur”.
Els arxivers catalans són experts en la recollida de documentació a través d’etiquetes al Twitter o Instagram. L’any 2017 ja van recollir les manifestacions socials entorn els atemptats de Barcelona, més tard el que es va expressar pel Referèndum de l’1 d’octubre i durant el 2018, el que va sorgir del #Cuéntalo, en contra de la violència masclista.
#CatalanReferendum: 8 milions i mig de tuits preservats per l’AAC-GD @documentnow @edsu https://t.co/7HK87r6ulY pic.twitter.com/1aPWVQwbf3
— Associació Arxivers (@AAC_GD) October 20, 2017
#ArxivemlaCOVID19 ha començat tot just a principis d’abril i esperem que l’any vinent puguem recordar com vam superar la pandèmia gràcies a la bona tasca dels arxivers.
Disponible el mapa amb els arxius adherits a la campanya #arxivemlaCOVID19! Seran els responsables de recollir les evidències que lliuri la ciutadania per testimoniar com es viuen aquests dies.https://t.co/llIm6gz5fz pic.twitter.com/GjEdzYgdXl
— Associació Arxivers (@AAC_GD) April 22, 2020
There are 2 comments
Mai havia estat conscient que en ple segle XXI, era digital, es plantegessin problemes tan greus com perdre molta informació digital que ha marcat grans fites.
Els missatges desapareix en uns mesos. Sembla mentida que d’una banda controlin totes les nostres dades i d’altra banda no es conservin sent aquestes de caracter public.
Aquest “forat digital” (vicepresident de google) és el que a els Arxivers de l’ACC estan lluitant per conservar i aconseguir un tratament arvistic digital. Mitjançant el qual puguem accedir a la informació de contingut voluntari de manera oberta (sobre tot “hashtags” mes importants)
ex:
#NoTincPor
#CatalanRefererendum
#Cuentalo (12.8GB)
i crear el arxiu #ArxiventCovid.
La solució passa per preservar BigData, perquè els continguts es situïn dins de plataformes col·laboratives sense ànim de lucre i a l’abast de tohom.
Així que és un tema importantíssim i molt complicat que cal solucionar en breu.
Creo que toda la información susceptible de archivar tanto los datos de la covid 19, como todo lo que concierne a nuestra sociedad debería archivarse en varios formatos por seguridad.
Si algún dia deja de poderse aceder a alguno por quedarse obsoleto tener la posibilidad de acceder a nuestros archivos de otra forma. lo importante es que no se pierda esa información