Articles General
«La falsa transparència en temps de Covid-19»
9 de Maig de 2020
3
, , ,

Des que va aparèixer la Llei de Transparència (2013 a l’estat espanyol; un any més tard a Catalunya), la norma legal s’ha anat complint més o menys. La transparència ha existit, més o menys, perquè les administracions han presentat els seus portals de dades obertes on, més o menys, anaven publicant datasets.

En els darrers anys, els diferents responsables s’han omplert la boca –en congressos i cites especialitzades– lluint les xifres de conjunts de dades exposats que eren, més o menys, útils per a una població poc exigent encara.

Però en temps de Covid-19 s’està comprovant que aquesta llei de Transparència serveix de molt poc. Amb una presència constant de les dades oficials sobre morts, afectats i recuperats –per regions o països– la ciutadania ara exigeix més informació pública.

Aquests dies s’ha reclamat saber quines són les persones expertes del Ministeri de Sanitat que decidiran com serà el desconfinament. És lògic: de les seves decisions dependran les nostres actuacions i limitacions durant els propers mesos. I la resposta ha estat una negativa incomprensible: “La pressió que poden rebre aquestes persones és tan forta –de la societat, en general, i dels mitjans de comunicació– que això els impederia treballar en llibertat”.

És aquesta la resposta més encertada que pot donar un govern que té una Llei de Transparència que promou el dret a saber? Es demana a la ciutadania una confiança a cegues, perquè no es dona cap mena d’explicació de qui són aquestes persones, ni com han estat els procediments de selecció. Tampoc es podrà consultar cap dels documents resultants de les seves avaluacions.

Informació ¿pública?

Amb aquest article he decidit sumar-me a les veus que –en les darreres setmanes– reclamen informació pública necessària. L’ONG Access Info Europe–un referent en la defensa del dret a saber– ha sol·licitat els noms i perfil professional dels integrants de l’Equip Tècnic encarregat de la desescalada del confinament. També ha demanat els informes i actes emeses pel Comitè Científic Tècnic des de la data de constitució (març 2020) fins avui.

Ismael Peña-López (actual director general de Participació ciutadana i processos electorals de la Generalitat) que preguntava a Twitter:

Deben los comités científicos o comités asesores ser públicos?
Deben dichos comités hacer públicas las actas de sus reuniones?
Deben dichos comités hacer públicos los documentos que debaten y que producen?

Sí, sí, y sí.

I a continuació esmenta experiències internacionals més transparents com les de Dinamarca o Gran Bretanya.

Em vull fer ressò també de les queixes manifestades per l’expert en Transparència informativa Miguel Ángel Blanes. Va ser dels primers a alertar que “els terminis de les sol·licituds de petició d’informació pública quedaven suspesos per l’estat d’alarma, incloses les relacionades amb la gestió de la COVID-19”.

El reial decret 463/2020 (del 14 de març) pel qual es declarava l’estat d’alarma inclou “la suspensió dels terminis administritatius”.  El que vol dir que la resposta no arribarà en 30 dies (com estipula la Llei de Transparència espanyola o catalana), però tampoc se sap quan la donaran.

El motiu? Perquè la informació reclamada està emmagatzemada en ordinadors centralitzats i no es pot accedir en remot a ella. Com els funcionaris no acuden al lloc de treball no es poden tramitar. Sembla mentida que en el segle XXI, els sistemes informàtics de les administracions públiques no estiguin prou preparats per a exercir aquestes obligacions amb la ciutadania a distància.

D’altra banda, Blanes també critica que cap portal de transparència publica els contractes adjudicats d’emergència pel Ministeri de Sanitat. El que resulta realment greu, perquè desconeixem on s’estan invertint diners públics i per a què?. I encara que ho preguntem (com s’ha explicat més amunt) tampoc ens ho diran.

 

Mapa de l’accés a la informació per països. Font: Rating Global Right to Information

Segons l’organització Acces Info Europe , “la contractació d’emergència pot saltar-se els procediments marcats per la llei. L’única condició que ha de complir és que la seva execució sigui en un termini no superior a un mes.

El Consell de la Unió Europea va decidir continuar processant les sol·licituds, i complir els terminis, també durant la crisi. Per què no ho fa el govern espanyol? Des de la web Covid-19 Tracker es poden seguir les mesures adoptades al respecte pels diferents governs del món. Access Info alerta que “és molt preocupant que països europeus hagin suspès el dret a saber”.  Irlanda, Nova Zelanda, Canadà o Austràlia consideren important– en un moment de crisi global– potenciar la transparència per guanyar la confiança de la ciutadania.

Sense transparència no hi pot haver confiança. I quin govern es pot permetre perdre la confiança de la seva ciutadania?

About author

Karma Peiró

Continguts relacionats

Lamira2

Reportatge: «‘Scanning girls’, les caçadores de partícules»

(article publicat a la revista La Mira.cat el 22 j...

Llegir més
Captura de Pantalla 2020-05-15 a les 10.40.47

«Set lliçons per a lluitar amb les dades d’una pandèmia»

Per RICARDO BAEZA-YATES i KARMA PEIRÓ ...

Llegir més
download

«I després del confinament, la intel·ligència artificial a les aules»

(Article publicat a la revista digital AulaMèdia ...

Llegir més

There are 3 comments

  • Anselmo Lucio ha dit:

    Hola, Karma:

    Estoy de acuerdo contigo en todo menos en facilitar los nombres de los miembros del Equipo Técnico, porque:

    1. No es relevante quiénes son sino qué proponen. Pero la última palabra tampoco la tienen ellos, sino la cúpula de Sanidad y el gobierno.

    2. Son funcionarios como Yolanda Fuentes, la ex directora general de Salud Pública de la Comunidad de Madrid que dimitió por oponerse a pedir la fase 1; profesionales de la medicina y epidemiólogos como el doctor Simón. Ya vale con que crucifiquen a éste último en las redes sociales.

    3. El PP ha amenazado con “problemas de orden público”; en Alemania, donde dijeron los nombres, les han tenido que poner protección por amenazas. Ya no son ellos, que también, sino que sus familias no tienen por qué pasar por nada así solo por cumplir con su obligación profesional.

    4. Por razones de eficiencia y operatividad, decidirán más libremente que si tienen que limpiar excrementos o pintadas de la puerta de sus casas o temen por la seguridad de sus hijos.

    5. El gobierno, en virtud del estado de alarma, puede hacer lo que considere más oportuno para proteger a los ciudadanos de la pandemia, incluida la restricción de derechos fundamentales como la libertad de movimientos o el derecho a la información.

    Disculpa si me he extendido un poco. Muchas gracias por tu blog, que sigo gustosamente.

    • Karma Peiró ha dit:

      Hola Anselmo, muchas gracias por este comentario. Y gracias por seguir el blog.
      Tienes razón en lo que expones, y esos son los argumentos con los que el gobierno ha denegado dar a conocer los nombres de las personas expertas que forman parte de ese comité. Pero sigo pensando que, desde el punto de vista ciudadano, también tenemos derecho a conocer los nombres de los expertos y su trayectoria profesional. Si las medidas son las correctas (es de suponer que sí), y surge un nuevo brote, la gente confiará en las propuestas del comité sin preguntar más. La confianza no se gana en dos días. Saludos

  • ALBERT COMELLAS ha dit:

    Bon vespre

    Gracias por el artículo, es muy relevante. Estoy deacuerdo con Karma y daré un argumento contra lo que sostiene Anselmo, que tiene muchas razón pero se contradice en sus puntos 1 y 4.

    Los funcionarios públicos (excepto los jueces) sólo pueden presentar alternativas a las propuestas que los políticos les elevan a consultas y expresar su opinión profesional sobre cada una. Los que deciden el curso a seguir de entre las propuestas son solamente los políticos. Esto aplica desde la diplomacia, a las obras públicas, a la actividad legislativa o a las operaciones militares. Es decir todos los ámbitos del estado excepto el poder judicial.

    En España, sin embargo, algunos políticos usan el mantra “hacemos siempre lo que los técnicos nos dicen” para diluír su propia responsabilidad sobre sus decisiones y transferirla a los técnicos.

    La ciudadanía tiene derecho a saber siempre y si no se quieren dar los nombres de los técnicos, lo cual me parece prudente por el lenguaje incendiario de quien los pide, creo que sí deberían darse a conocer los perfiles profesionales.

    Finalmente, me gustaría recordar un adagio alemán que reza “la confianza es buena pero el control es mejor”, cosa que en España no hemos aplicado nunca. Creo que por eso hay una desconfianza atávica a los órganos de gestión del poder y a todas las instituciones en general.

    Gracias de nuevo a los dos!

    Salut!
    .

  • Respon a Anselmo Lucio Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *